Dues cares de la revoltaDues cares de la revolta
Virginie Despentes amb Christina Rosenvinge (Primera Persona / CCCB)

Gee Vaucher i Virginie Despentes van cloure el festival Primera Persona amb dues visions complementàries sobre la lluita social

Dues cares de la revolta

Gee Vaucher i Virginie Despentes van cloure el festival Primera Persona amb dues visions complementàries sobre la lluita social

Dues cares de la revolta

Virginie Despentes amb Christina Rosenvinge (Primera Persona / CCCB)

MARTA ROQUETA (Barcelona)

L’artista visual britànica Gee Vaucher contesta el que li rota. Brigitte Vasallo, activista i escriptora feminista, ja havia advertit que la conversa que hi mantindria, i que inaugura l’última sessió del festival Primera Persona —celebrat al CCCB l’11 i 12 de maig—, seria del tot improvisada. En el fons, les excursions mentals que Vaucher ofereix en resposta a les voluntarioses preguntes de Vasallo són la millor carta de representació de la seva obra i el seu activisme.

Vasallo havia definit l’obra visual de Vaucher com a «autoexplicativa», cosa que permetia al públic entendre-la sense intermediació de coneixements especialitzats en art. Vaucher rebla la idea en afirmar que no li importa gens que algú empri les seves imatges per comunicar tot el contrari del que ella vol explicar. Les seves obres, diu, tenen un significat obert. No només per a qui les mira, sinó també per a ella mateixa: «Creo les imatges, i a vegades no sé què volen dir».

La visió de l’art com a quelcom a col·lectivitzar per permetre una interpretació individual, i, si pot ser, emancipadora i radical («fora de la norma i que aporti quelcom positiu»), també s’aplica al seu activisme. La casa de camp on fa més de cinc dècades que viu és «una casa oberta» que acull artistes de diverses disciplines. També el seu jardí, l’espai on crea. Vaucher considera que el canvi social parteix d’una mateixa, de superar la por i canviar les expectatives. Afirma que el seu activisme ha canviat amb els anys, i que ara treballa des del que defineix com a «rereguarda». Deixa les manifestacions per a les joves –«Les fan molt millor»–, i posa com a exemple les mobilitzacions feministes organitzades arran de la sentència de la Manada.

Virginie Despentes també lloa les manifestacions. L’escriptora francesa va descriure la seva violació a l’assaig ‘Teoria King Kong’. En un exercici de genealogia feminista, connecta les confessions de dones que havien estat violades que va rebre arran de la publicació de l’assaig, ara fa dotze anys, amb les dones que ara empren les xarxes socials i el carrer per parlar de les seves agressions. Conclou que s’han fet avenços. Pel que fa a la pornografia, un altre dels debats candents arran del cas de la Manada, Despentes lamenta que no hi hagi un discurs per pensar aquest gènere cinematogràfic. També que la vessant més majoritària del gènere hagi abandonat l’exploració de la sexualitat femenina: «Existeix un odi al cos de la dona i al seu plaer».

A diferència de l’activisme calmat i bucòlic de Vaucher, la conversa que Despentes manté amb un tímid i nerviós Jordi Nopca, periodista cultural, permet copsar aquella violència i ràbia que, segons explica, han estat tan importants en la seva experiència, malgrat ser energies difícils de manejar: «És fàcil de portar quan ets jove, però amb el temps et treu més del que et dóna». Mitjançant fragments de la seva trilogia literària “Vernon Subutex”, Despentes reflexiona sobre l’extrema dreta a França i sobre les perversions de la indústria del cinema. Tot, per acabar definint el capitalisme com una violació universal: «Sempre treu de tu coses que no estàs disposada a donar».

Finalitzada la conversa, Despentes abandona momentàniament l’escenari perquè la cantautora Christina Rosenvinge reflexioni, a cop de guitarra, sobre els estralls de la masculinitat hegemònica cantant peces inspirades en el seu pare i el seu fill petit. No per «reivindicar l’home en temps de feminisme», com diu que li han dit més d’un cop, sinó per inscriure el seu patiment en el sistema d’opressions solidificades pels ideals de masculinitat i feminitat. Com a cloenda, Rosenvinge acompanya a les cordes a Despentes mentre recita en francès els paràgrafs de ‘Teoria King Kong’ que descriuen la seva violació. Veient l’apoteòsic final, una no pot evitar fantasiejar amb una conversa llarga entre cantautora i escriptora.





 

 

publi