‘Wild Wild Country’: res no és veritat, tot pot ser un meme‘Wild Wild Country’: res no és veritat, tot pot ser un meme
Sheela (Primera Persona 2018)

La sèrie documental i la seva antiheroïna, Sheela, han provocat una fascinació basada en la sensació de perplexitat: una història real més estranya que tota ficció

‘Wild Wild Country’: res no és veritat, tot pot ser un meme

La sèrie documental i la seva antiheroïna, Sheela, han provocat una fascinació basada en la sensació de perplexitat: una història real més estranya que tota ficció

‘Wild Wild Country’: res no és veritat, tot pot ser un meme

Sheela (Primera Persona 2018)

  • IGNASI FRANCH (Barcelona)

  • | 12 de maig, 2018 - 02:24

La sèrie documental Wild Wild Country ha estat un dels èxits recents de la plataforma Netflix. Explica el desembarcament, als anys vuitanta, d’un guru indi (Bhagwa Shri Rashnish, Osho) i la seva comunitat religiosa als afores d’un petit poble d’Oregon. Relata els jocs de poder que es van establir dins de la comuna i descriu la tensa relació establerta amb la quarantena d’habitants d’Antelope i amb les institucions estatals. La sèrie ha gaudit d’un nou pic de popularitat arran d’una decisió polèmica: el festival Primera Persona ha convidat a Barcelona una de les antigues líders dels rajnishes, Sheela, que va ser condemnada per atacs biològics i per dos intents d’assassinat.

Wild Wild Country és una sèrie de set hores en què s’equilibra eficaçment el documentalisme i l’espectacle. Ens parla d’una comuna de sexe, meditació i cotxes Rolls Royce, d’un credo-negoci que produïa milions i que duia una barreja d’amor lliure contracultural, teràpies alternatives i orientalisme new age a una Amèrica cristiana que reacciona a la defensiva... i a l’ofensiva. En paral·lel, la cúpula dels rajnishes va impulsar mesures cada cop més radicals: quan la compra de terrenys i voluntats va serinsuficient, van començar les conspiracions.

El seu relat provoca un efecte molt cotitzat: una sensació de perplexitat, d’estar veient una cosa real però més estranya que qualsevol ficció. A més, es juga a convertir Sheela en una antiheroïna i icona des de la seva primera aparició com a testimoni, feta a càmera lenta i amb oscil·lacions efectistes de la il·luminació. Ens apareix com un personatge magnètic i temible. Una Moriarty que, en absència de Sherlock Holmes, omple la pantalla. La seva autoconfiança causa la fascinació pròpia dels malvats de ficció, però Sheela i els seus crims són reals.

Conductes excloents

D’alguna manera, la sèrie assumeix una idea del postmodernisme teòric, la impossibilitat d’establir una veritat única, i alhora incita als girs frívols propis de les seves derivacions pop: res no és veritat, tot pot ser un meme. Aquest és un dels riscos que pren Wild Wild Country. Es parla de l’ús de drogues com a eina de control i altres fets (fora del documental queden les més tèrboles acusacions sobre abusos sexuals, per exemple), mentre assumeix parcialment els codis de la ficció d’entreteniment. La Sheela carismàtica, contradictòria (dona apoderada, però al servei d’un líder; defensora de l’amor, però despòtica), ja existia a les seves desafiants aparicions als mitjans de comunicació al llarg dels anys 80.

Alhora, s’introdueix un tema rellevant: el qüestionament de les conductes excloents de les majories socials. Perquè veïns i institucions rebutjaven els rajnishes abans que comencessin a cometre delictes. La desconfiança vers l’altre, la lògica institucional de l’enfrontament preventiu, és el rerefons del documental. La doctrina d’Osho no s’explica en detall. Amb tot, la barreja d’espiritualitat, materialisme i capitalisme que apareix a la sèrie pot remetre a la cienciologia de L. Ron Hubbard. Curiosament, tots dos cultes van protagonitzar conspiracions i actes delictius de gravetat diversa, però els credos de tots dos gurus han persistit. L’oblit d’alguns vessants d’una història no és una tendència exclusiva dels nostres temps de viral·litats que es propaguen i s’extingeixen a gran velocitat.


Si podeu llegir aquesta informació és perquè hi ha moltes persones que s’han fet subscriptores i d’altres que també són sòcies de la cooperativa Diari Jornada.

Si volem fer informació lliure, deslligada dels grans poders polítics i econòmics, amb una publicitat que passi el nostre codi ètic i sense continguts patrocinats, necessitem ser més. Necessitem que et sumis al projecte per poder explicar l’actualitat diària des de Barcelona, Palma i València amb rigor, honestedat, des de les esquerres i el feminisme i en català.

No t’ho pensis més: fes la teva subscripció i/o la teva aportació com a sòcia cooperativista.

Ens venem només a tu