‘Galejar’, les tonades dansades des del present‘Galejar’, les tonades dansades des del present

Dansar, sentir a través de la veu i del cos les tonades tradicionals del camp mallorquines: això és Galejar, la nova peça de dansa contemporània de la companyia Una i Una.

‘Galejar’, les tonades dansades des del present

Dansar, sentir a través de la veu i del cos les tonades tradicionals del camp mallorquines: això és Galejar, la nova peça de dansa contemporània de la companyia Una i Una.

‘Galejar’, les tonades dansades des del present

  • MARGALIDA MATEU (Palma)

  • | 07 de maig, 2018 - 19:35

Una i Una són Marina Fullana i Laura Lliteres, dues intèrprets palmesanes que, empeses per la necessitat de conèixer la història dels seus avantpassats, segueixen el rastre del mot galejar. Un verb actualment en desús que feia referència a l’activitat de les persones que cantaven tonades mentre feien feines de fora vila.

Joan Tomàs Martínez ha fet la dramatúrgia de l’espectacle que conjuga la cultura popular i la dansa contemporània a través d’un procés de recerca històrica. «Decidírem enfocar la peça amb el tema de les tonades de feina del camp i del seu recorregut analitzant, sobretot, la dissociació del cos i de la veu des del moment en el qual aquestes tonades tenien vigència i ocupaven un espai en la nostra societat i l’ara. Aquest viatge que hi ha hagut entre el com i la veu és el que hem volgut investigar».

Segar, espigolar, exsecallar, tondre, esterrossar, emblanquinar, munyir, ventar o batre «són feines que actualment no formen part del nostre món, del nostre sistema de coneixement i de creences. Feines d’un món agrícola que, en el seu origen, no varen conèixer la mecanització ni els horaris», expliquen les actrius.

Segons el dramaturg, «avui dia associam la idea de cantar a persones que en són especialisteszz; si algú et demana si cantes, respons: ”jo no cant, jo sols cant a la dutxa”; ara bé, antigament a Mallorca tothom cantava perquè formava part d’una funcionalitat orgànica. Hi havia persones que tenien més bona o més mala miula, però tothom entonava i cadascú tenia el seu galeig». Un galeig que es transmetia de generació en generació i que s’ha anat perdent a mesura que s’extingien aquestes feines de fora vila, les feines del camp.

És d’aquesta recerca teòrica i de documentació, de la seva reflexió i de la necessitat de donar resposta a aquestes investigacions que neix Galejar. A escena, tres dones: Marina Fullana, Laura Lliteres, dansant, i, a la veu, la catalana Gypsy Nel·lo. Una peça de dansa contemporània emmarcada en un lloc on l’abans i l’ara existeixen a la vegada, «Galejar és una jornada de treball, des que ens aixecam fins que n’anam a dormir», assenyala la intèrpret i ballarina Marina Fullana.

La veu, el cos, la feina. L’espectacle cerca «una associació de tres elements històricament associats, però que per diversos motius i canvis s’han anat dissociant fins a no tenir sentit plegats», emfasitza Laura Lliteres.

La direcció de Galejar és de Xavier Martínez, el muntatge de so de Rosa Serra, la il·luminació de Joan Fullana i el vestuari d’Àngela Vallori de Xicoia, que fa una reinterpretació del vestit tradicional de pagesa mallorquina. Es representa el 10 de maig al Teatre Principal de Palma.


Si podeu llegir aquesta informació és perquè hi ha moltes persones que s’han fet subscriptores i d’altres que també són sòcies de la cooperativa Diari Jornada.

Si volem fer informació lliure, deslligada dels grans poders polítics i econòmics, amb una publicitat que passi el nostre codi ètic i sense continguts patrocinats, necessitem ser més. Necessitem que et sumis al projecte per poder explicar l’actualitat diària des de Barcelona, Palma i València amb rigor, honestedat, des de les esquerres i el feminisme i en català.

No t’ho pensis més: fes la teva subscripció i/o la teva aportació com a sòcia cooperativista.

Ens venem només a tu