El fotoperiodisme busca el seu llocEl fotoperiodisme busca el seu lloc

El fotoperiodisme es repensa a la recerca de nous espais per mostrar la seva tasca

El fotoperiodisme busca el seu lloc

El fotoperiodisme es repensa a la recerca de nous espais per mostrar la seva tasca

El fotoperiodisme busca el seu lloc

  • NEUS MOLINA I CLAUDIA FRONTINO / Barcelona

  • | 05 de maig, 2018 - 00:37

El fotoperiodisme es repensa a la recerca de nous espais per mostrar la seva tasca. El World Press Photo exposa les imatges guanyadores del prestigiós concurs al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, entre la polèmica sobre quins són els límits entre l'art i el periodisme en un context de profunda crisi dels mitjans.

La gran cita del fotoperiodisme arriba com cada primavera a Barcelona amb el World Press Photo. Les fotografies que tradicionalment acompanyaven grans relats periodístics —impossible no pensar en les fotos de Miserachs que il·lustraven els textos de Terenci Moix i Vargas Llosa— ara estan emmarcades i exposades als centres d’art, cosa que contribueix a difondre-les, però també a desubicar i fragmentar les històries que s’hi narren.

El World Press Photo, que es podrà veure al CCCB, recull un total de 137 fotografies guanyadores que han estat escollides entre 73.044 imatges, fetes per 4.548 fotògrafs de 125 països.

Per Silvia Omedes, de la Fundació Photographic Social Vision, responsable de l’organització de l’exposició a Barcelona, «tot i que el fotoperiodisme ha perdut els seus espais tradicionals a causa de la crisi dels mitjans de comunicació, no ha perdut la seva funció tradicional: documentar i explicar de la millor manera possible la realitat que ens envolta».

«Els mitjans de comunicació ja no són còmplices del fotoperiodisme», continua, i també afirma que es busquen altres canals per apropar i democratitzar les temàtiques i les mirades, com els centres d’art o els nous suports digitals. No obstant això, diverses veus assenyalen que una successió d’imatges més o menys violentes en un espai o un temps molt reduïts poden anestesiar la mirada de l’espectador i reduir el seu grau d’empatia. Així, una exposició artística amb múltiples fotos de virulència o una imatge desagradable repetida moltes vegades a la televisió o a les xarxes disminueix l’interès de l’espectador. Segons el catedràtic d’Estètica Rafael Argullol, «la repetició té un efecte anestèsic i tranquil·litzador. Adorm l’impacte i redueix el senit crític. La repetició és una de les eines de control del capitalisme».

Per Omedes, l’anestèsia que pateixen els espectadors o lectors és fruit de la mateixa crisi del periodisme. «Les imatges que apareixen als mitjans de comunicació, que ja no són mitjans sinó empreses de comunicació, provenen d’agències. Totes les capçaleres o informatius reprodueixen les mateixes imatges, que ofereixen visions homogènies i empobrides de la realitat». En la mateixa línia, la fotoperiodista Sandra Balsells explica que el sector fotogràfic ha ocupat sempre l’últim esglaó de les redaccions periodístiques, que cada cop compten amb menys fotògrafs. «Crec que, com a mitjà, t’has de diferenciar de la resta i tractar els temes de manera diferent i única. Avui en dia sembla que no importi tenir les mateixes fotografies en tots els mitjans», opina.

Per contra, espais com el del World Press Photo reivindiquen una mirada personal i una imatge acurada. Segons Balsells, el fotoperiodisme és una eina per al canvi social. Per mostrar la veracitat del món de manera honesta i fomentar les democràcies sanes. «Si els mitjans de comunicació han deixat de reforçar els fotoperiodistes caldrà cercar altres maneres per arribar a audiències més àmplies, com internet i els museus». El fotoperiodisme, tot i les seves contradiccions ètiques o estètiques, pot ajudar a relatar què està passant al món, quins són els reptes que tenim com a individus i com a societat. En definitiva, i en parlaues d’Omedes, «el fotoperiodisme ha de tenir la funció d’obrir els ulls als ciutadans, als polítics i a les grans empreses».


Si podeu llegir aquesta informació és perquè hi ha moltes persones que s’han fet subscriptores i d’altres que també són sòcies de la cooperativa Diari Jornada.

Si volem fer informació lliure, deslligada dels grans poders polítics i econòmics, amb una publicitat que passi el nostre codi ètic i sense continguts patrocinats, necessitem ser més. Necessitem que et sumis al projecte per poder explicar l’actualitat diària des de Barcelona, Palma i València amb rigor, honestedat, des de les esquerres i el feminisme i en català.

No t’ho pensis més: fes la teva subscripció i/o la teva aportació com a sòcia cooperativista.

Ens venem només a tu