Opinió

Contra la repressió: recuperem els clàssics

Dos mesos després de l’1 d’octubre, la militant pels drets humans, Maria Ferrer, contextualitza quins són els mecanismes i objectius de la repressió

Isabel Muntané. Foto: Anna Palou

MARIA FERRER, Associació Memòria contra la Tortura i membre del Consell editor de Jornada

Possiblement aquesta serà una de les moltes opinions per reflexionar i repensar tot allò que ha succeït des del dia 1 d’octubre. Fa dies que vivim i patim la repressió en múltiples formes i cal evitar normalitzar-la. No són normals ni les càrregues policials ni els empresonaments, ni la dispersió, ni l’exili, ni les querelles, ni les multes, ni l’empara de la ultradreta feixista… I no són normals perquè aquests fets no han passat perquè sí. La repressió política sempre té una intencionalitat.

La repressió política té les seves raons de ser tot i la confusió que pretenen imposar. Necessitem comprendre i donar sentit al que va passar i el que passa per fer front al que pot arribar a passar. Segurament les persones que venim de les lluites socials estem més avesades a practicar aquest exercici, però no és un bagatge compartit per gaire gent. És per això que ens toca nosaltres el paper d’aportar les eines per adquirir consciència de la finalitat de l’estratègia repressiva, per tal d’enfortir-nos individualment i col·lectiva i superar les pors subjacents a la repressió.

Com moltes vegades a la vida, hem de recuperar els clàssics per ajudar a ubicar-nos. Hem de rescatar aquells i aquelles amb qui vam aprendre a comprendre i ens van ajudar a ser més resilients. En Carlos Martin Beristain i en Francesc Riera, autors del llibre Afirmación y Resistencia (Editorial Virus), els anys noranta, van apuntar quins eren els cinc objectius de la repressió política, els quals encara ara són ben vigents.

El primer que busca la repressió és trencar el teixit col·lectiu i solidari, i per tant, trencar la unitat d’acció

El primer que apunten és com la repressió busca trencar el teixit col·lectiu i solidari, i per tant, busca trencar la unitat d’acció. L’existència de la tensió repressiva provoca desacords entre col·lectius, desqualificacions i friccions. Però no només trenca la col·lectivitat, sinó que també comporta un trencament de les conviccions personals, tant en els valors ideològics com en el desgast psicològic i emocional que és viure en tensió constant. #curesiautocures

El segon objectiu que vol combatre la repressió és qualsevol dissidència que provoqui un qüestionament del sistema. En aquest sentit s’estenen idees des dels mitjans de comunicació com «alguna cosa deuen haver fet». Així, les persones i col·lectius víctimes de la repressió es transformen en culpables, ja que d’una manera o una altra es justifica allò que els passa. Amb la criminalització i l’estigmatització, lentament, es van justificant les actuacions repressives i l’aïllament social dels col·lectius. #nosomculpables

Com a tercer objectiu, esmenten el fet que la repressió pretén implantar la por a la població. La sensació provocada que a tothom li pot passar alguna cosa semblant és un dels elements més important de control polític. La por realimenta la por dificultant la seva gestió emocional fins a bloquejar les activitats personals i col·lectives. #notenimpor

Amb la repressió repetida i constant es va creant el convenciment que res ni ningú no pot modificar els esdeveniments fixats pel poder i que les lleis són insalvables

El quart objectiu, implantar la impunitat… Amb la repressió repetida i constant es va creant el convenciment que res ni ningú no pot modificar els esdeveniments fixats pel poder i que les lleis són insalvables. El poder va imposant el seu espai polític mentre la vivència d’impotència, decepció i desencís es va estenent. #coratge

I finalment plantegen que la repressió busca la transformació de la població. El poder necessita persones col·laboradores, vigilants de l’statu quo, de manera que afavoreix la delació. Així, a partir de generar incertesa i inseguretat, la repressió aconsegueix l’autocensura de reivindicacions, debats i denúncies. #nocallarem

Conèixer les finalitats de la repressió és un dels mecanismes per fer-hi front. Saber com funciona ajuda a disminuir la incertesa i augmenta la capacitat d’acció personal i col·lectiva, construint, així, una altra realitat que es confronti amb la que el poder vol implantar de manera massiva. Saber les formes de la repressió ens ha de donar seguretat per atenuar-ne les conseqüències i revertir-les.

Contra la repressió: desobediència i coratge. Contra la repressió: creativitat i aprenentatge

Contra la repressió: denúncia, mobilització, visibilització pública, trencar el silenci i solidaritat. Contra la repressió: desobediència i coratge. Contra la repressió: creativitat i aprenentatge. Contra la repressió: cartes per trencar els murs de la presó. Contra la repressió: escoltar la por d’una mateixa i la dels altres, no qüestionar-la, socialitzar-la, afrontar-la plegades. Contra la repressió: el gaudi personal i entendre la necessitat del temps personal. Contra la repressió: autocura i cura dels altres. Mirem-nos. #respostesantirepressives

En el barri on visc, fa temps hi havia una pintada amb el clàssic lema: «la lluita és l’únic camí». Al cap d’uns dies la pintada va aparèixer amb la paraula lluita ratllada i a sobre havien escrit la paraula amor, de manera que el lema es va convertir en: «l’amor és l’únic camí». Recuperant els dos sentits de vida, ara més que mai, i davant l’estratègia repressiva de l’estat, ens cal reinventar els nostres lemes, i la proposta sorgida al barri pren més força que mai: L’amor i la lluita són el camí.

ETS IMPRESCINDIBLE PER FER NÉIXER LA JORNADA

Subscriu-te i fem possible un periodisme rigorós, contrastat i de qualitat amb perspectiva feminista i transformadora.

VULL SUBSCRIURE’M

Últims articles

Mediterranis i ciutadania: guia de navegació entre conflictes

21 febrer 2018 |

Els països de la Mediterrània viuen una situació explosiva que no s’arreglarà amb campanyes militars. Cal recuperar sobiranies i reforçar la societat civil

Els canvis urgents

21 febrer 2018 |

El Govern Balear ha posat damunt de la taula una Llei de canvi climàtic i transició energètica que planifica un canvi de model radical, concretament de producció energètica. Però les resistències no s’han fet esperar

La immersió lingüística com a model vertebrador d’una escola no segregadora

20 febrer 2018 |

La defensa del model d’escola catalana va més enllà del català com a llengua vehicular i suposa defensar un model públic, democràtic i cohesionador construït gràcies a les lluites populars

2017-12-01T11:29:57+00:00

Vols rebre totes les novetats de la Jornada?

Accepto la normativa legal de la Jornada

Gràcies, properament ens ficarem en contacte amb tu!

Gràcies! A partir d’ara t’informarem de totes les novetats de la Jornada

X