Actualitat

Els Comuns prioritzen atraure els votants d’ERC i tancar les ferides CSQEP

Provaran d’evitar la polarització i, d’aquesta manera, fidelitzar els votants que els donen suport a les eleccions espanyoles, però no a les autonòmiques

Concentració a Palma per la llibertat dels presos polítics Jordi Sánchez i Jordi Cuixart. FOTO: Neus Tur

ANDER ZURIMENDI, Barcelona I   10 DE NOVEMBRE DE 2017

@anderzurimendi 

L’univers dels comuns llança demà la precampanya electoral. I és que Catalunya en Comú farà a Sant Adrià del Besòs l’assemblea que aprovarà la candidatura electoral i les llistes de cara a les eleccions del 21-D. Seguint amb l’estratègia d’unificar el nom, els comuns faran campanya electoral sota la marca En Comú Podem, que ja fan servir al congrés espanyol i que és la que els ha donat més bons resultats electorals. Oficialment, però, la marca tindrà l’afegitó «Catalunya en Comú», i a la papereta del 21 de desembre és probable que aparegui el nom de cada partit de la coalició.

Demà, es revelaran també els noms de la llista, que estarà encapçalada per Xavier Domènech, fins ara diputat a Madrid i veu de referència per a temes catalans de Pablo Iglesias. De fet, els comuns confien en l’efecte mediàtic de Domènech i que qualli un cert relat èpic del «retorn» del fill pròdig. Els comentaris entre passadissos situen Elisenda Alamany, actual portaveu de CeC, com a número 2 i tiquet electoral de Domènech. Així mateix, el diari El País situa avui el catedràtic Vicenç Navarro com a possible número 3 de la coalició. Navarro, de 80 anys, és un pensador molt reconegut i encapçala des d’ahir la gestora de Podem Catalunya després de la dimissió d’Albano-Dante Fachin i el seu sector. Iniciativa per Catalunya (ICV) quedarà, en principi, relegada a quart lloc, una posició molt més endarrerida que no està acostumat el partit eco-socialista. El seu co-coordinador, David Cid, diu –sense confirmar les llistes– que, en qualsevol cas, «la prioritat és construir Catalunya en Comú».

Avenç molt petit a les enquestes

Una marca que, en tot cas, no acaba d’enlairar-se a les darreres enquestes. Totes coincideixen a afegir-los entre un parlamentari i tres: El Periódico (+1), El Mundo i La Razón (+2) i el CEO (fins a +3). Només La Vanguardia els apunta una davallada d’entre un escó i dos. Justament, per pitjar l’accelerador dels sondejos, l’estat major dels comuns té perfilada una estratègia que els permeti créixer en vots. Especialment, a costa d’ERC. I és que els estudis demoscòpics que tenen sobre la taula –apunten des de CeC– marquen que les fronteres de vot estan entre els comuns i Esquerra i, en menor mesura, entre els comuns i la CUP. També es disputen vot amb PSC i C’s, però no tants com sovint s’ha considerat, cosa que pot sorprendre més d’un. Una enquesta recent d’El Español assenyala que la principal fuita de vots dels comuns seria cap a ERC, amb 9% de vots desviats (i del 7% cap al PSC). Per això, els republicans seran l’adversari a batre aquestes eleccions.

Una enquesta recent d’El Español assenyala que la principal fuita de vots dels comuns seria cap a ERC, amb 9% de vots

I no només per tenir un alt percentatge de vot que podria bascular entre comuns i ERC, sinó perquè els republicans són avui dia els incontestables guanyadors virtuals del 21-D. No hi ha cap enquesta que els situï per sota dels 40 escons i sembla que condueixen ja pel carril central de la política catalana. Elisenda Alamany, portaveu de CeC, creu que les relacions postelectorals amb Esquerra «dependran de si volen ser el partit nacional de Catalunya, i llavors seran més propers a Junts pel Sí, o si volen ser un partit de les esquerres». Un dard més: «Han permès que PDeCAT governés, juntament amb la CUP, i la dreta catalana ha aplicat les retallades que ara hem de revertir».

S’acostaran a ERC i CUP?

En tot cas, les forces d’esquerres són els aliats naturals dels comuns. Encara més en l’àmbit municipal. Així ho confirma Alamany: «En el dia a dia dels municipis, ens trobem molt». De fet, la majoria d’alcaldies del canvi inclouen, d’alguna manera o altra, el tripartit comuns-ERC-CUP. És el cas de l’estratègic Ajuntament de Badalona (feu albiolista), però també de molts del Vallès Occidental. «Jo mateixa vinc de militar a les CAV», les Candidatures Alternatives del Vallès, «i de fet sóc independentista, perquè vull canviar les coses i construir un país millor». Cita els Ajuntaments de Cerdanyola i Ripollet com a exemples de feina braç a braç entre les esquerres, als quals es podria afegir Barberà, Sabadell… I remata: «Catalunya en Comú és una força sobiranista, tot i que no independentista. Ara bé, a dins hi ha molta gent que sí que ho és».

La majoria d’alcaldies del canvi inclouen, d’alguna manera o altra, el tripartit comuns-ERC-CUP. És el cas de l’estratègic Ajuntament de Badalona, però també de molts del Vallès Occidental.

La idea d’un hipotètic tripartit també és el «somni» de David Companyon, exdiputat per Esquerra Unida i Alternativa. «Desitjo la confluència amb Podem, de la mateixa manera que també considero dels meus Albano-Dante Fachin i David Fernández, per exemple, tot i que no anem plegats a les eleccions», explica Companyon.

Independentment del termòmetre amb ERC i CUP, la relació que es refreda és la que mantenen amb el PSC. Tot apunta al trencament del pacte que Ada Colau té amb el PSC de Jaume Collboni, malgrat que els resultats de la consulta interna de Barcelona en Comú se sabran diumenge al matí. Veus conegudes com Companyon mateix –barceloní i antic conseller municipal per Gràcia– i Rubén Martínez, membre del Grup Hidra (la cooperativa d’aprenentatge sobre els comuns), han fet públic el seu desig de trencar l’acord. Alhora, la dimissió del socialista Jordi Ballart a l’alcaldia de Terrassa (en descord amb el suport del PSC a l’article 155) permetrà probablement la investidura de Xavi Matilla com a nou batlle. El PSC volia pactar amb els comuns fins al final de la legislatura (una opció que ja havia sobrevolat fa un any), però els de Matilla apostaran, en principi, per pactar amb ERC.

Sabadell com a paradigma del vot dual

Molt a prop de Terrassa es troba l’enigma del vot dual. Concretament, a la veïna Sabadell. «Es tracta del paradigma d’aquest vot diferenciat, que tenia alcaldia d’Iniciativa, votava Pujol al Parlament i Felipe a Madrid», argumenta David Cid, co-cordinador d’ICV. Un vot dual que ara, precisament, afecta de ple Catalunya en Comú. Prova d’això és que les actuals enquestes disten quilòmetres dels resultats que han aconseguit en les darreres eleccions (les de Nadal del 2015 i les «bis» del juny del 2016), ambdues guanyades per En Comú Podem. «A Catalunya sempre ha existit el vot dual, però ara ens toca fer una aposta de majories i recosir el país», afegeix Cid. Elisenda Alamany també constata aquest comportament electoral diferenciat, «que a les generals vota en clau de fer fora el PP, però al Parlament no se sent tan interpel·lat i desconnecta del debat nacional». En tot cas, Alamany creu que En Comú Podem «ja té molt de vot fidelitzat».

Sense dubte, l’extrema polarització de l’eix nacional és un dels handicaps que afronten. «El context és molt tens», apunta Joan Giner, jove diputat de Catalunya Sí que es Pot (per Podem). «Serà difícil evitar la polarització i haurem de fer molta feina, però és que l’eix nacional i el social han d’anar junts. I això es fa recuperant les sobiranies», explica. L’energia, l’accés a la terra, els drets laborals… David Companyon també veu el perill de la polarització: «Ens afectarà, sense dubte». Ara bé, afegeix que Catalunya en Comú haurà d’estar «clarament posicionada en l’espai sobiranista». I tot coincidint amb Giner, remata: «No només en la sobirania nacional, sinó en totes les sobiranies».

Tots els partits d’aquest nou espai (Bcomú, ICV i Esquerra Unida) s’han conjurat per abocar el pes a la identitat compartida de Catalunya en Comú

Les coincidències entre tots els membres de la candidatura són evidents. I és que tots els partits d’aquest nou espai (Bcomú, ICV i Esquerra Unida) s’han conjurat per abocar el pes a la identitat compartida de Catalunya en Comú, a la qual es podria afegir Podem Catalunya els mesos vinents, una vegada ha plegat Albano-Dante Fachin i bona part del seu corrent. Tant la nova gestora (en la qual hi ha la diputada Jéssica Albiach), com el sector crític fins ara (Marc Bertomeu) i, fins i tot, el sector Anticapitalista defensen la confluència.

Oblidar-se de les baralles entre Fachin i Coscubiela

Es tracta, doncs, d’evitar les divisions al grup parlamentari de Catalunya Sí que es Pot –notòries i sagnants– encapçalades especialment pels diputats Joan Coscubiela i Albano-Dante Fachin. Hi ha hermetisme, ara per ara, a l’hora de parlar de CSQEP. O incomoditat. Totes les veus citades són parques en paraules. Giner: «No tinc dubtes que ara funcionarà millor». Companyon: «Serà una cosa diferent». Cid: «Catalunya en Comú està més cohesionat i madur». L’ordre és clara: no parlar del passat.

El sector dimissionari d’Albano-Dante Fachin i Àngels Martínez ha de decidir, imminentment, si es presenta a les eleccions amb un partit instrumental que ja han registrat.

I evitar, tant com es pugui, que la crisi de Podem esquitxi la nova coalició. El sector dimissionari d’Albano-Dante Fachin i Àngels Martínez ha de decidir, imminentment, si es presenta a les eleccions amb un partit instrumental que ja han registrat. Segons confirmen des de l’equip de Fachin, a hores d’ara es troben més a prop de la CUP que de cap altre partit.

Procés Constituent: ni hi és ni se l’espera

La mateixa proximitat als cupaires, la declara Procés Constituent, que ni hi és ni se l’espera, entre els comuns. Alamany mateixa confirma que actualment no tenen gaire feedback amb Procés Constituent. I és paradoxal, ja que figures destacades com Xavier Domènech, Gerardo Pisarello, Jaumes Asens i Vicenç Navarro provenen de les files de Procés Constituent. Un dels seus membres, Toni Miró, explica que el partit es va diferenciar en dos sectors des de l’assemblea de Terrassa, l’any 2015. I una vegada consumada certa divisió, el Procés mira ara cap als cupaires. De fet, demà fan l’assemblea nacional en la qual hauran de decidir entre quatre possibilitats: anar en coalició amb la CUP i el sector de Fachin; anar entre totes les esquerres; donar suport a la llista civil; o no presentar-se i donar suport extern a la CUP. I algunes veus apunten que Teresa Forcades té ganes de presentar-se.

I amb els comuns? Sembla que ja han partit peres. Procés Constituent, doncs, és l’únic que ha caigut d’un procés de confluència que ara espera començar a enlairar-se a les enquestes.

ETS IMPRESCINDIBLE PER FER NÉIXER LA JORNADA

Subscriu-te i fem possible un periodisme rigorós, contrastat i de qualitat amb perspectiva feminista i transformadora.

VULL SUBSCRIURE’M

Últims articles

Editorial de la Fira Literal

18 abril 2018 |

Aquest és l'editorial de la Fira Literal, publicada conjuntament entre l'organització de l'esdeveniment i els dos mitjans col·laboradors, la Directa i la Jornada, i centrada en la defensa de la llibertat d'expressió, que pateix una amenaça com no s'havia vist en dècades.Amb el primer número de la Jornada que serà als quioscs el 5 de maig trobareu també un exemplar de la revista Literal

“El nostre objectiu és fer una interpretació de l’economia que sigui útil per a la gent”

17 abril 2018 |

Entrevista Joan Palomés, coordinador d'economia a la Jornada

“Hi ha una part del País Valencià que no pot parlar amb ella mateixa”

13 abril 2018 |

A poc menys d’un mes per a poder tocar el diari Jornada, continuem descobrint qui forma part de l’equip. En aquesta conversa creuada, vos presentem a Hèctor Serra i a Joan Canela, dos dels periodistes que formaran part de l’equip de redacció al País Valencià

2017-11-10T16:29:27+00:00

Vols rebre totes les novetats de la Jornada?

Accepto la normativa legal de la Jornada

Gràcies, properament ens ficarem en contacte amb tu!

Gràcies! A partir d’ara t’informarem de totes les novetats de la Jornada

X