Secció aquí

Com s’acabarà el turisme?

CONTINGUT INCLÒS AL NÚMERO ESPECIAL DEL 15 DE DESEMBRE

IVAN MURRAY MAS, Geògraf i professor de la UIB I 15, de DESEMBRE del 2017

El suggerent treball de Wolfgang Steeck sota el títol Com acabarà el capitalisme? serveix per introduir la reflexió sobre el turisme. Convé recordar que això que anomenem turisme no és més que una de les múltiples manifestacions del capital, és una de les vies d’acumulació més potents del capitalisme neoliberal. Emperò la seva naturalesa, com la del capitalisme, és dinàmica, complexa i contradictòria. La irrupció del turisme és resultat de les lluites socials de finals del segle XIX i inicis del XX per la reducció de la jornada de treball, el dret a l’oci (i a la peresa) i a les vacances. Aquelles victòries donaren peu a que s’articulessin tota una sèrie d’estructures que vehicularien els temps alliberats de les obligacions a la fàbrica. Durant un temps, es produí certa tensió entre les organitzacions de les classes populars que gestionaven els nous espais i temps de l’oci i les estructures del capital, que aprofitaren aquella victòria social per expandir la frontera de la mercantilització. Amb el pas del temps, s’ha acabant articulant una megamàquina turística que absorbeix quasi monopolísticament tot el que gira en torn als temps fora del treball. Aquí podem assenyalar una de les primeres grans contradiccions del turisme i les lluites socials: després d’aconseguir les vacances, es relaxà l’organització social, tot donant pas a l’ampliació del capital, en comptes de ser una eina que permetés reforçar el poder de la classe treballadora.

Pèrdua de drets també contra el turisme

Emperò, el nexe turisme-treball segueix essent cabdal per a la continuïtat del negoci turístic, ja que són les classes treballadores les que l’alimenten. La ruptura que ha significat el neoliberalisme ha fet trontollar el treball, amb la intensificació de la precarietat i la compressió salarial. A més, les classes populars han pogut mantenir quotes de consum elevades mitjançant la generalització de mecanismes financers, que obriren la porta al miratge de la “classe mitjana”. De cop, amb l’esclat de la crisi, la societat de “classes mitjanes” ha saltat pels aires i els mecanismes de redistribució oligàrquica de la riquesa ens situen en un escenari de creixent malestar social. En aquest interregne del qual ens parla Streeck, en què la classe treballadora va quedant relegada als intersticis d’un capitalisme en dissolució, el turisme que s’alimenta de les vacances es veurà greument afectat. Així, tenim una segona contradicció, l’atac contra la classe treballadora erosiona i limita la capacitat de la reproducció del turisme.

Paradoxalment, el turisme va néixer gràcies a conquestes socials com les vacances i és la pèrdua d’aquests drets la seva amenaça més gran

Un altre aspecte a tenir present és que des de la dècada dels cinquanta el turisme s’ha desplegat com una via d’acumulació enormement flexible i amb gran capacitat adaptativa front a les crisis. De fet, els gurus dels negocis han formulat la via turística com eix central de les polítiques urbanes i regionals. Amb la crisi, s’ha produït paradoxalment una intensificació turística, particularment a l’Estat, on les polítiques austericides i d’ajustament han permès reciclar la bombolla immobiliària en una bombolla turística. Així, s’ha produït una revolució del capital, amb un extraordinari dinamisme en la transformació de les corporacions turístiques. Paradoxalment, la sortida a la crisi financera s’ha articulat en torn a processos de creixent financiarització en torn al món empresarial turístic, amb la penetració de fons d’inversió i noves dinàmiques de concentració i centralització del capital. El resultat d’aquests canvis és la creació d’uns “monstres” empresarials més potents, globalitzats i financiaritzats, i per tant amb menors vincles amb els territoris de les seves inversions. Com a més financer, més volàtil. El capital pot prendre el vol i abandonar els espais on fixen les seves inversions amb major facilitat i menys costos pel capital, però majors en termes socials. Ens dirigim cap el model Detroit, la ciutat de l’automòbil que avui dia és un paisatge en descomposició. Una metàfora del que podria passar a l’arxipèlag balear.

El turisme, espai en disputa

Aquests escenaris que dibuixa l’esgotament del que Streeck defineix com capitalisme democràtic es produeixen, entre d’altres, per la dissolució de la lluita social organitzada capaç de construir una alternativa. Aquests elements de fricció han estat cabdals per a la reproducció del capital, i en la seva absència el capitalisme entra en una dinàmica autodestructiva. Emperò, l’agonia del capitalisme es planteja com lenta —un interregne— i amb elevats costos socials per la manca d’articulacions socials alternatives. Per això és fonamental plantejar el turisme com un espai en disputa. La irrupció dels moviments contra el capital turístic resulten claus per trastocar les lògiques que s’han anat imposant des del franquisme.

ETS IMPRESCINDIBLE PER FER NÉIXER LA JORNADA

Subscriu-te i fem possible un periodisme rigorós, contrastat i de qualitat amb perspectiva feminista i transformadora.

VULL SUBSCRIURE’M

Últims articles

Camí de l’Assemblea General

23 febrer 2018 |

Dissabte al matí se celebrarà a València, Palma i Barcelona l’Assemblea General de la cooperativa que edita la Jornada i que posarà les bases per a l’eixida del diari

«La repressió s’ha de respondre de manera política i col·lectiva»

22 febrer 2018 |

Entrevistem la directora de litigis del Centre per la Defensa dels Drets Humans Irídia, Anaïs Franquesa, i l'advocat de l'organització antirepressiva Alerta Solidària, Eduardo Cáliz. Coincidint amb una setmana de molta activitat al Tribunal Suprem, analitzen l'onada repressiva de l'Estat contra el dret a l'autodeterminació iniciada el 2014

8 de març: amb el moviment feminista, vaga general

22 febrer 2018 |

La precarietat laboral, la vulnerabilitat social, el sostre de vidre i la bretxa salarial, entre d’altres, són motivacions més que suficients per a la vaga del 8 de març

2017-12-22T13:40:46+00:00

Vols rebre totes les novetats de la Jornada?

Accepto la normativa legal de la Jornada

Gràcies, properament ens ficarem en contacte amb tu!

Gràcies! A partir d’ara t’informarem de totes les novetats de la Jornada

X