Eleccions 21D

CDR: canalitzar l’efervescència popular

CONTINGUT INCLÒS AL NÚMERO ESPECIAL DEL 15 DE DESEMBRE

Tancada a l'escola l'Univers (Gràcia, Barcelona) per garantir poder votar l'1 d'octubre. Foto: Clàudia Frontino
FOTO: Clàudia Frontino

ANDREU MERINO, Barcelona I 15 DE DESEMBRE DE 2017

@andreumerino

Els 260 Comitès de Defensa de la República volen aprofitar la seva transversalitat per aplicar els resultats del referèndum.

«Mai m’havia implicat políticament enlloc, però l’1 d’octubre vaig defensar el meu col·legi. Demanaven voluntaris per a la mesa i vaig aixecar la mà. Ara prenc part de la coordinació nacional dels Comitès de Defensa de la República (CDR)». Així resumeix els seus últims dos mesos Anna Calabria, una de les portaveus en les tasques de coordinació dels CDRs. Un cas particular que evidencia l’efervescència mobilitzadora arran de la celebració del referèndum d’autodeterminació de Catalunya. Ara, però, aquests comitès populars, sorgits per garantir la consulta i que s’han mantingut, tenen el repte de canalitzar aquesta efervescència popular.

Ja se n’han constituït més de 260, la immensa majoria a Catalunya, però també a les Illes, a diversos punts de l’Estat espanyol, París, Berlín, Londres o Mèxic DF. Els comitès internacionals estan impulsats per comunitats catalanes que viuen a aquests països o per persones que tenen vincles amb Catalunya. Siguin on siguin, tots els CDRs funcionen de forma autònoma i assembleària, i traslladen les seves decisions a espais territorials que agrupen diversos comitès. D’aquí, les propostes es comparteixen amb tots els CDRs a través d’una coordinació nacional de la qual en prenen part els delegats, que informen de les propostes i iniciatives impulsades arreu del territori. «La coordinació és tècnica, no política. Es posen coses en comú però és cada CDR qui pren les seves decisions, no els delegats», explica Robert Morral, també portaveu en les tasques de coordinació.

La defensa dels col·legis l’1 d’octubre o les vagues generals del 3 d’octubre i del 8 de novembre han estat les demostracions de força més significatives dels CDR

La defensa dels col·legis l’1 d’octubre o les vagues generals del 3 d’octubre i del 8 de novembre, que van aconseguir aturar les principals vies de comunicació, han estat les demostracions de força més significatives d’uns CDRs que mantenen com a principi la mobilització continuada. La propera iniciativa serà un recompte paral·lel de vots el 21 de desembre per garantir un escrutini transparent, organitzat amb l’ANC i el suport de la CUP.

El repte de l’heterogeneïtat

És evident, però, que els reptes dels CDRs van més enllà dels comicis. En aquest sentit, la transversalitat que els caracteritza sembla clau a l’hora d’establir el full de ruta. «No vam néixer com un agent polític sinó mobilitzador», apunta Morral, a banda d’insistir en l’heterogeneïtat de trajectòries polítiques i ideologies que conviuen a les assemblees, en les quals participen des de sectors llibertaris a militants del PdeCAT. «De vegades és difícil posar-se d’acord treballant amb tantes persones», reconeix Calabria. Amb tot, hi ha demandes consensuades, com l’alliberament dels presos polítics, la retirada de l’article 155 de la Constitució espanyola o el rebuig a la repressió de l’Estat i les agressions feixistes.

Robert Morral: «La no-violència és un pilar cabdal per a nosaltres, i obre un gran ventall de possibilitats per defensar la República. El control del territori és possible»

També hi ha consens pel que fa a les pautes de futures mobilitzacions. «La no-violència és un pilar cabdal per a nosaltres, i obre un gran ventall de possibilitats per defensar la República. El control del territori és possible», argumenta Morral, i posa com a exemple les mobilitzacions del 8 de novembre.

Els debats no s’acaben aquí i diverses veus ja han plantejat propostes sobre com aplicar el resultat de l’1-O. «Hi ha posicionaments a favor de la unilateralitat i d’engegar un procés constituent que doni protagonisme a les qüestions socials», explica Calabria. «Els CDRs interpel·len gent que fins ara no s’havia implicat en l’independentisme i han teixit noves complicitats a barris, viles i ciutats. Cal seguir eixamplant la base per una República feminista, amb justícia social, antifeixista i antiracista», afegeix Morral.

No només és cosa de joves

La transversalitat no és només ideològica sinó també generacional. En moltes assemblees de CDR és habitual veure les primeres files ocupades per persones grans. A la Vila de Gràcia de Barcelona una d’elles és la Núria. «Necessito fer alguna cosa en la situació actual», explica. A banda de motivacions polítiques, també reconeix que per a ella les assemblees són, en part, «terapèutiques». «Tenim molta amargor, però arribes a la plaça i veus que hi ha 300 persones igual que tu», relata. Considera positiva l’alta presència de persones grans als comitès i creu que ja s’havien mobilitzat anys enrere. «Molts sentim certa por i anem als CDRs a buscar respostes. Ara bé, veus que no pot haver-n’hi sense la implicació de tothom», conclou.

ETS IMPRESCINDIBLE PER FER NÉIXER LA JORNADA

Subscriu-te i fem possible un periodisme rigorós, contrastat i de qualitat amb perspectiva feminista i transformadora.

VULL SUBSCRIURE’M

Últims articles

Mediterranis i ciutadania: guia de navegació entre conflictes

21 febrer 2018 |

Els països de la Mediterrània viuen una situació explosiva que no s’arreglarà amb campanyes militars. Cal recuperar sobiranies i reforçar la societat civil

Els canvis urgents

21 febrer 2018 |

El Govern Balear ha posat damunt de la taula una Llei de canvi climàtic i transició energètica que planifica un canvi de model radical, concretament de producció energètica. Però les resistències no s’han fet esperar

La immersió lingüística com a model vertebrador d’una escola no segregadora

20 febrer 2018 |

La defensa del model d’escola catalana va més enllà del català com a llengua vehicular i suposa defensar un model públic, democràtic i cohesionador construït gràcies a les lluites populars

2017-12-20T09:17:43+00:00

Vols rebre totes les novetats de la Jornada?

Accepto la normativa legal de la Jornada

Gràcies, properament ens ficarem en contacte amb tu!

Gràcies! A partir d’ara t’informarem de totes les novetats de la Jornada

X