Actualitat

Amb Catalunya: De Zizek i Angela Davis a Yoko Ono i Kiko Veneno

Des de Hollywood fins als pensadors de les grans universitats europees, el dret a decidir ha guanyat en el joc de la diplomàcia internacional de les personalitats de la cultura i les esquerres

Concentració a Palma per la llibertat dels presos polítics Jordi Sánchez i Jordi Cuixart. FOTO: Neus Tur

ANDER ZURIMENDI, Barcelona I   9 DE NOVEMBRE DE 2017

@anderzurimendi 

És ben cert, amb la proclamació de la República no va arribar la pluja de reconeixements internacionals que molts independentistes somniaven. Però si en lloc de fixar-se en la posició de les cancelleries europees, s’aturessin a comptar els suports d’intel·lectuals internacionals, sobretot de l’esquerra, el balanç seria molt més positiu. Tant des de l’àmbit de les arts com del pensament crític, el degoteig de posicionaments a favor del dret a l’autodeterminació de Catalunya ha estat incessant. Des d’actors de Hollywood com Viggo Mortensen fins a celebritats com Yoko Ono, passant per referents de lluita com Angela Davis, la collita dels independentistes és generosa. No ha estat així a l’altra banda de l’Ebre, amb una magra cistella de suports, entre els quals l’incansable Guillermo Toledo i artistes andalusos com Kiko Veneno i Benito Zambrano.

«Estrelles» del pensament crític internacional

Comencem per dues «estrelles» emergents del pensament crític europeu: Yanis Varoufakis i Owen Jones. Ambdós de l’òrbita dels comuns, han visitat Catalunya amb freqüència. Ahir mateix, l’exministre de Finances grec trepitjava Barcelona. I tornava a insistir en la necessitat que fossin els catalans els qui decidissin en referèndum el seu estatus polític. Varoufakis va remarcar que els consellers eren «presos polítics» i que això li feia «vergonya com a europeu». I va carregar les tintes contra el govern del Partit Popular. Una posició similar a la d’Owen Jones, qui encara té més relació amb el partit lila i ha participat directament en mítings de Podem a Barcelona. «Els atacs de Rajoy a les llibertats civils són absolutament vergonyosos i inacceptables», diu Jones en un vídeo penjat al seu compte de Twitter. I afegeix una advertència: «El món sencer veu què feu».

«Els atacs de Rajoy a les llibertats civils són absolutament vergonyosos i inacceptables», diu Jones en un vídeo penjat al seu compte de Twitter

Des del Canadà, una altra aliada dels Comuns ha criticat la reacció del govern espanyol. Naomi Klein va ser també ahir a Barcelona convidada per Ada Colau i va aprofitar per denunciar que «arrestar un govern votat no és democràticament acceptable, com tampoc no ho és l’actitud de la Unió Europea». I va sentenciar que caldria «suprimir l’article 155 i alliberar les persones detingudes».

Hi ha altres veus internacionals que no s’han limitat a criticar la repressió, sinó que han anat més enllà. És el cas de Ramon Grosfoguel, professor del Departament d’Estudis Ètnics en la Universitat de Califòrnia (Berkeley), qui dóna clar suport al procés independentista i, a més, critica directament Podemos. «La posició de l’esquerra espanyola és imperialisme colonial. L’espanyolisme parla amb pretensió de neutralitat, acusant els altres de nacionalistes, mentre que és cec davant del seu propi nacionalisme», diu en un vídeo aquest fill de Puerto Rico.

I encara hi ha un altre perfil de suports internacionals que no arriben a comprometre’s del tot amb el conflicte. Aquí trobem el filòsof eslovè Slavoj Zizek, de qui feia mesos que s’esperava que fes un posicionament públic sobre Catalunya, tant pel seu prestigi entre les esquerres europees com pel fet de ser eslovè, país amb el qual es compara Catalunya pel procés d’independència que va fer l’any 1991. El resultat, però, potser no ha estat el desitjat per qui l’esperava. I és que, més que criticar la posició de força de Madrid, Zizek analitza el possible encaix català dins la Unió Europea. A un article d’opinió publicat al diari The Independent, tan sols tres dies després de l’1 d’octubre, defensa més poder per a les «autonomies regionals» i que aquestes puguin col·laborar entre elles, alhora que les nacions «s’han d’acostumar a rols més modestos». I és que aquest procés, segons Zizek, enforteix la «unitat europea» i la identitat de la UE.

«Let’s Catalans Vote»

Abans de totes aquestes reaccions arran del referèndum i la repressió de l’estat que es va veure a mig món per les xarxes socials, el mes de juliol passat, es va fer públic el manifest Let’s Catalans Vote. Mig centenar d’intel·lectuals i artistes d’arreu del món demanaven que la població de Catalunya pogués votar l’1 d’octubre. La crida reunia noms d’eminents sociòlegs i pensadors com Angela Davis, Costas Lavapitsas, Susan George, Zygmunt Bauman, Noam Chomsky, Saskia Sassen, Richard Sennet o James Petras.

El manifest Lets’s Catalans Vote va ser signat per mig centenar d’intel·lectuals i artistes d’arreu del món que demanaven que la població de Catalunya pogués votar l’1 d’octubre

El manifest també el signaven tres premis Nobel de la Pau: l’arquebisbe sud-africà Desmond Tutu, l’argentí Adolfo Pérez Esquivel i la guatemalenca Rigoberta Menchú, a més del dramaturg i Nobel de Literatura Dario Fo. També hi trobem la presidenta de Madres de la Plaza de Mayo, Mirta Baravalle; l’altermundista José Bove, la política mediadora de l’acord humanitari a Colòmbia Piedad Córdoba i el polític irlandès Gerry Adams.

Més enllà dels pensadors i pensadores més clàssics de l’esquerra, però, el manifest també va aconseguir una pluja d’estrelles, com l’actor Viggo Mortensen, la cèlebre Yoko Ono, el cineasta Ken Loach, els exfutbolistes Éric Cantona i Hristo Stóitxkov, els músics Silvio Rodríguez i Joan Baez i els escriptors Andrea Camilieri i Irvine Welsh.

Pocs suports de l’Estat

Per contra, la situació es capgira a l’estat espanyol. Són pocs els suports a l’independentisme que arriben del món de la cultura castellana. Alguns de l’entorn d’Izquierda Unida (IU) i altres outsiders que mai no fallen, com l’incondicional Guillermo Toledo, l’actor més defenestrat per la dreta espanyola. Actualment treballa a Caracas, Veneçuela, a causa del «buit laboral» al qual denuncia que l’han sotmès a l’Estat després d’haver-se començat a significar políticament en el sentit contrari al del mainstream social. La veterana actriu Lola Herrera ha estat una de les altres poques veus conegudes que s’han posicionat clarament a favor que Catalunya pugui decidir lliurement el seu futur.

La resta de figures reconegudes de la cultura de l’estat espanyol que han fet costat al dret a decidir provenen del nord (molt al nord) i del sud (i molt). És el cas dels escriptors gallecs Suso de Toro i Manel Rivas, que fa uns anys eren considerats més propers als artistes «de la ceja». I des d’Andalusia va arribar, fa menys de dues setmanes, un manifest en suport del diàleg per a aconseguir un referèndum pactat. Entre els signants destaca el músic Kiko Veneno, qui, de fet, sempre ha tingut una relació especial amb Euskal Herria (prova d’això són els múltiples concerts que ha celebrat a les txoznes, les barraques de festa major). El manifest també té el suport del jutge Baltasar Garzón, qui de ben segur ha encausat o empresonat alguns dels joves assistents als esmentats concerts de Kiko Veneno al País Basc. El manifest també té el suport d’artistes de l’òrbita d’IU, com el poeta Luis García Montero i els cineastes Juan Diego i Benito Zambrano.

La majoria de figures reconegudes de la cultura de l’estat espanyol que han fet costat al dret a decidir provenen del nord (molt al nord) i del sud (i molt)

En canvi, els contraris són legió. Allà s’ajunta la major part «de la ceja» (Joaquín Sabina, Miguel Ríos…), a banda de sectors ex-PCE. Hi ha un gruix important d’artistes que no fallen mai i, cíclicament, els trobem signant manifestos que sempre tenen la mateixa arquitectura: els promouen habitualment formacions com Recortes Cero i Unificación Comunista de España (totes dues són petites entitats autoanomenades d’esquerres, que a la pràctica han desenvolupat una trajectòria més antinacionalista que no pas progressista), i acostumen a publicar-los a doble pàgina en l’edició dominical del diari El País.

En aquest grup destaquen escriptors com Elvira Lindo, Antonio Muñoz Molina, Javier Marias, Rosa Montero, Juan José Millás, Pérez-Reverte, etc. També s’hi sumen habitualment músics com Miguel Ríos, Joaquín Sabina i Loquillo. A tots aquests s’afegeixen, des del front català, escriptors com Javier Cercas, Eduardo Mendoza i el sempre explosiu Juan Marsé, el dissenyador Javier Mariscal i l’actriu Rosa Maria Sardà. I la cada vegada més bel·ligerant cineasta Isabel Coixet, que ha dit: «Ens fan fora de Catalunya».

El suports al procés català arriben d’arreu sobretot de les esquerres. Però s’hi suma també un factor d’origen, de procedència, o d’arrelament si es vol, determinant –amb excepcions- a l’hora de fixar la posició respecte el conflicte, ja internacionalitzat, que viu Catalunya. I si la diferència entre centre i la ‘perifèria’ de l’Estat és evident, més ho és encara el compromís -molt més clar, diàfan i desacomplexat- de les posicions progressistes que arriben de fora de les fronteres espanyoles.

ETS IMPRESCINDIBLE PER FER NÉIXER LA JORNADA

Subscriu-te i fem possible un periodisme rigorós, contrastat i de qualitat amb perspectiva feminista i transformadora.

VULL SUBSCRIURE’M

Últims articles

Traiem la humiliació del full de ruta

16 febrer 2018 |

On és la línia entre la tolerància i la humiliació? Ens fa més bons, acceptar insults i escopinades a la cara? El Procés ha estat i ha de continuar sent modèlic en les mobilitzacions de carrer, però en aquest pack hi va també la humiliació? Deixeu-me'n dubtar

​ «Mai has vist eixes pel·lícules del segle XIX amb les fàbriques, els patrons i els obrers? Doncs encara segueix passant el 2018»

15 febrer 2018 |

Entrevista a Amparo Núñez, Antonia del Valle i Magdalena León, treballadores afectades per l’ERO que ha aplicat l’empresa DulceHola i que ha acomiadat la meitat de la plantilla

Contra la precarietat, passar a l’ofensiva

15 febrer 2018 |

No + precarietat és un nou espai de lluita contra l’atur, la precarietat, l’exclusió social i les desigualtats que inclou kellys, riders i persones aturades o precàries

2017-11-10T10:22:21+00:00

Vols rebre totes les novetats de la Jornada?

Accepto la normativa legal de la Jornada

Gràcies, properament ens ficarem en contacte amb tu!

Gràcies! A partir d’ara t’informarem de totes les novetats de la Jornada

X