Opinió

Catalunya, un sol poble: com es pot assolir?

L’autor de l’article demana acords amplis que recuperin la idea de “Catalunya: un sol poble” com per exemple el dret d’autodeterminació o les lleis d’emergència social

JORDI MIR, professor d’Humanitats de la UPF i membre del Consell Editorial de la Jornada I 16 de GENER del 2018

La idea “Catalunya, un sol poble” ha estat molt present en la darrera legislatura. La mateixa nit electoral del 27 de setembre de 2015, Raúl Romeva, cap de llista de Junts pel Sí, mentre feia un dels darrers parlaments a El Born celebrant la victòria va escoltar com des del públic arribava el crit d’“Un sol poble, un sol poble…” i el va seguir. Aquella nit un projecte electoral que havia nascut amb voluntat d’unir l’independentisme en una llista única havia assolit la majoria absoluta d’escons al Parlament de Catalunya si aconseguia sumar amb la CUP.

S’utilitza aquesta expressió per dir que s’avança com un sol poble, sense divisions ni enfrontaments com altres posicions denuncien… Aquesta definició del l’expressió “Catalunya, un sol poble” seria una evolució del significat originari d’aquestes paraules que s’atribueixen a Josep Benet. Benet en els anys seixanta, i no només ell, va fer explícita la voluntat de que catalans de diferent orígens formessin un sol poble vivint en democràcia i llibertat, reclamant tots l’ensenyament del català… Cal tenir present que Benet, per exemple, va ser escollit senador per la candidatura L’Entesa dels Catalans, que estava configurada per ERC, PSC, el PSUC, Estat Català i persones independents. A aquell grup es van acabar incorporant, també, senadors de la coalició Democràcia i Catalunya (Convergència Democràtica, Esquerra Democràtica i Unió Democràtica).

Un poble exigent democràticament que giraria l’esquena a les opcions que no estiguin a l’alçada, com ja va passar en intentar sortir del franquisme

Tots el partits presents al Parlament, excepte Ciutadans i el Partit Popular, han plantejat propostes, amb diferències, que associen a la idea de “Catalunya, un sol poble”. Jo seria partidari que el conjunt de forces polítiques que representen a la ciutadania compartissin aquesta idea d’un sol poble. Un poble exigent democràticament que giraria l’esquena a les opcions que no estiguin a l’alçada, com ja va passar en intentar sortir del franquisme. Necessitem treballar en acords que ens permetin ampliar l’extensió i la qualitat de la nostra limitada democràcia. El dret a l’autodeterminació podria formar part d’un acord ampli i que s’ha anat ampliant en els darrers anys de manera significativa. Les polítiques per una justícia social efectiva, també. Com la llei 24/2015 contra la pobresa energètica i l’emergència habitacional impulsada per la PAH.

Això no significa que ningú deixi de defensar la independència. Ningú ha de renunciar a la seva revolució nacional o social, a impulsar aquelles idees que es consideren justes encara que no siguin acceptades en la nostra societat o es considerin il·legals. Sabem que les idees que en un moment van ser minoritàries i minoritzades, fruit de treball político-cultural i de mobilitzacions socials, un dia poden arribar a ser centrals o majoritàries en una societat. Però la imposició d’una idea de poble que prengui una part pel tot, que no tingui una especial atenció al tot, pot originar exclusió, rebuig i que perilli la consolidació de determinades concepcions polítiques que han anat creixent els darrers anys. Els resultats del 20-D potser en són un bon avís.

ETS IMPRESCINDIBLE PER FER NÉIXER LA JORNADA

Subscriu-te i fem possible un periodisme rigorós, contrastat i de qualitat amb perspectiva feminista i transformadora.

VULL SUBSCRIURE’M

Últims articles

Camí de l’Assemblea General

23 febrer 2018 |

Dissabte al matí se celebrarà a València, Palma i Barcelona l’Assemblea General de la cooperativa que edita la Jornada i que posarà les bases per a l’eixida del diari

«La repressió s’ha de respondre de manera política i col·lectiva»

22 febrer 2018 |

Entrevistem la directora de litigis del Centre per la Defensa dels Drets Humans Irídia, Anaïs Franquesa, i l'advocat de l'organització antirepressiva Alerta Solidària, Eduardo Cáliz. Coincidint amb una setmana de molta activitat al Tribunal Suprem, analitzen l'onada repressiva de l'Estat contra el dret a l'autodeterminació iniciada el 2014

8 de març: amb el moviment feminista, vaga general

22 febrer 2018 |

La precarietat laboral, la vulnerabilitat social, el sostre de vidre i la bretxa salarial, entre d’altres, són motivacions més que suficients per a la vaga del 8 de març

2018-01-15T19:16:42+00:00

Vols rebre totes les novetats de la Jornada?

Accepto la normativa legal de la Jornada

Gràcies, properament ens ficarem en contacte amb tu!

Gràcies! A partir d’ara t’informarem de totes les novetats de la Jornada

X