Opinió

El català i el servei públic balear de salut

CONTINGUT INCLÒS AL NÚMERO ESPECIAL DEL 15 DE DESEMBRE

JOAN F. LÓPEZ CASASNOVAS, Professor de llengua i literatura (jubilat) I 15 de DESEMBRE del 2017

Ha arribat un metge nou a una ciutat espanyola. Especialista competent, posseeix un expedient impecable i vol exercir la medecina a l’hospital de la Seguretat Social. Però… el bon metge no sap espanyol, encara. N’haurà d’aprendre per poder exercir amb els seus pacients. No és probable que l’administració li faciliti classes de castellà en hores de feina. Potser els companys l’ajuden durant els primers mesos (posem que l’anglès faci de pont) i, com que ell és una persona d’estudis i in­tel·ligent, ben prest tindrà la competència de lectoescriptura en castellà. Posem que d’ací a dos anys, no sols entendrà l’idioma espanyol sinó que el parlarà, açò sí, amb un accent que denota el seu origen foraster.

Bé, idò, si ara aquest bon metge s’ha decidit per obtenir una plaça de funcionari a la Seguretat Social espanyola haurà de demostrar en tot el procés de selecció que domina la llengua oficial del país. I punt. Fixem-nos que el metge foraster que ha decidit optar a funcionari espanyol no podrà fer les proves en la seva llengua pròpia, sinó en la del país de residència. El coneixement de la llengua espanyola no li comptabilitzarà com a mèrit, sinó que li serà un requisit sine qua non. Amb el coneixement que açò serà així, no li suposarà cap problema insuperable. Els usuaris de la sanitat espanyola hauran guanyat un nou i bon professional.

Per cert, vaig ser professor de llengua de les filles d’aquest metge argentí. El seu nivell de lectoescriptura en català era tan bo o més que el de molts alumnes natius.

El lector ja veu que el supòsit anterior ve a compte pel problema que ha suscitat entre un sector del personal sanitari el projecte de decret de capacitació lingüística del personal del Servei de Salut de les Illes Balears. A la fi, el govern balear decretarà el coneixement del català per al personal al servei del públic! Ciudadanos ha presentat iniciatives parlamentàries per evitar el que consideren un greu atemptat a la llibertat dels metges. De la llibertat dels ciutadans no en diuen res, però. Fins i tot tenen manifestacions de protesta convocades a cada illa. Són supremacistes: el que és un requisit per al castellà oficial, per al català voldrien que tot just fos un mèrit. Cooficialitat de llengües no significa igualtat en el seu tractament? No diuen que la Constitució ens garanteix la igualtat davant la llei?

Fa uns quinze anys, un metge arribava a Menorca. Venia d’Argentina i la família tenia dues filles en edat d’escolarització obligatòria. Presa la decisió de traslladar-se a l’illa, s’informaren que aquí el català és llengua territorial pròpia i oficial, juntament amb el castellà. Un any abans del viatge tota la família estudia català, que aprèn en la modalitat estàndard, com sol succeir en els estudiants d’una segona llengua. Durant les primeres setmanes de viure a Menorca, als nouvinguts els costa entendre el català dels menorquins, que diuen uis en lloc de ojos, es cap a la cabeza, es budells són las tripas… És clar que, al principi, costa d’identificar orees (orelles); senten gua (bisíl·laba i plana) i és agulla. Però ràpidament entenen la cosa: vellet i veiet acaba sent veet. Tampoc no és tan difícil.

Per cert, vaig ser professor de llengua de les filles d’aquest metge. El seu nivell de lectoescriptura en català era tan bo o més que el de molts alumnes natius.

ETS IMPRESCINDIBLE PER FER NÉIXER LA JORNADA

Subscriu-te i fem possible un periodisme rigorós, contrastat i de qualitat amb perspectiva feminista i transformadora.

VULL SUBSCRIURE’M

Últims articles

“El nostre objectiu és fer una interpretació de l’economia que sigui útil per a la gent”

17 abril 2018 |

Entrevista Joan Palomés, coordinador d'economia a la Jornada

“Hi ha una part del País Valencià que no pot parlar amb ella mateixa”

13 abril 2018 |

A poc menys d’un mes per a poder tocar el diari Jornada, continuem descobrint qui forma part de l’equip. En aquesta conversa creuada, vos presentem a Hèctor Serra i a Joan Canela, dos dels periodistes que formaran part de l’equip de redacció al País Valencià

NO CALLAREM

12 abril 2018 |

Tuiters, artistes, periodistes i altres professionals han estat censurats i fins i tot condemnats a presó per exercir el dret a la llibertat d'expressió i d'informació a casa nostra. Davant aquesta amenaça, el món cultural s'ha organitzat dins la plataforma No Callarem que aquesta setmana organitza diferents activitats arreu del territori. Alguer Miquel, cantant de Txarango, fa una crida a la llibertat d'expressió i a la lluita col·lectiva

2017-12-29T09:36:15+00:00

Vols rebre totes les novetats de la Jornada?

Accepto la normativa legal de la Jornada

Gràcies, properament ens ficarem en contacte amb tu!

Gràcies! A partir d’ara t’informarem de totes les novetats de la Jornada

X