Alba Rojas: «Treballant en xarxa ens podem nodrir molt més»Alba Rojas: «Treballant en xarxa ens podem nodrir molt més»

Entrevista a Alba Rojas de l'Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central

Alba Rojas: «Treballant en xarxa ens podem nodrir molt més»

Entrevista a Alba Rojas de l'Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central

Alba Rojas: «Treballant en xarxa ens podem nodrir molt més»

  • ANDREU MERINO (Barcelona)

  • | 27 d'oct, 2018 - 10:28

Quin balanç fa dels dos anys de funcionament de l’Ateneu Cooperatiu de la Catalunya Central?
Molt positiu. És molt important tenir una eina al territori per treballar el cooperativisme i l’economia social de manera descentralitzada. El primer any vam haver de fer molta feina de visibilització i coordinar-nos amb agents del territori. Aquest segon any s’ha notat la feina feta i som més sòlids. Tot i això, la campanya per donar-nos a conèixer sempre hi serà. L’objectiu és identificar les necessitats i oportunitats al territori i que hi hagi una eina per poder-les acompanyar.

Quines són les necessitats i oportunitats a les comarques centrals?
Tenim tres eixos estratègics. En primer lloc, l’habitatge des de dos àmbits: frenar la despoblació i treballar contra les dificultats d’accés a la propietat privada. Un altre eix és l’agroecologia: hem ajudat a fer néixer la xarxa de municipis per a la sobirania alimentària. El tercer és el servei d’atenció a les persones.

Hi ha moltes diferències en les línies de treball dels ateneus cooperatius en funció del territori?
Els ateneus cooperatius estan molt focalitzats en objectius adaptats al nombre d’habitants. Quan hem començat a treballar en xarxa s’ha demostrat que ens podem nodrir molt més. Quan es consolidi aquesta xarxa d’ateneus, la possibilitat de detectar necessitats transversals a nivell de país serà important; tenim la voluntat de treballar conjuntament.

Falta pedagogia perquè la gent conegui el cooperativisme i l’economia social i solidària?
Sí, no ens podem adormir. No només cal explicar què som i què fem, sinó recuperar el llegat històric del cooperativisme a Catalunya. El franquisme va voler invisibilitzar-lo, i hem de recuperar-lo. Hem de ser ambiciosos amb l’aposta política que es faci els territoris.

En quin sentit?
Apostant per models transformadors que es diferencien de les empreses del sector privat. En aquest sentit, és molt necessari explorar les relacions que hi poden haver amb el sector públic, i més concretament amb els ajuntaments. Pel que fa a la Generalitat, l’economia social i solidària té una coordinació pròpia d’economia social i solidària. Seria interessant que les formes d’economia social i solidària estiguessin presents de manera transversal en tots els departaments de l’administració catalana.

Cal deslligar també la supervivència de l’economia social i solidària i el cooperativisme, més enllà de les administracions públiques?
Sí. Cal reivindicar la intercooperació, i ens hem de fer forts a partir de nosaltres mateixos.

Per què és necessària una economia social?
És necessària pel pes que hi tenen les persones. És un model arrelat al territori, liderat per persones del territori. Difícilment es deslocalitzarà i té una base democràtica fonamentada en el creixement de les persones. És un model transformador pel concepte que té del benefici. No busca un benefici únic i personal, sinó col·lectivitzat. La part essencial és la participació de les persones en la presa de decisions i posa èmfasi en els models de governança.

L’economia social s’ha d’entendre com una eina per combatre el capitalisme o com una alternativa al sistema econòmic vigent?
Som un model transformador en si mateix, amb més o menys capacitat. Hem d’estar en igualtat de condicions amb la resta de models, i ara no ho estem. Hem de ser un model transformador respecte dels models actuals, basats en l’acumulació del capital, que amb la globalització deixen les persones menys apoderades i amb menys capacitat per prendre decisions. Les persones hem de ser lliures de triar en quin model estem més còmodes. No sé si el nostre rol ha de ser combatre el model capitalista; més aviat, hem de garantir que estem en igualtat de condicions. No sé si el model d’economia social ha de servir per lluitar contra el capitalisme o treballar per fer-se fort a ell mateix. Fent cooperativisme ja ve implícit el rebuig al model actual.

La legislació catalana facilita el creixement del cooperativisme?
La modificació de la llei de cooperatives de Catalunya permet ser més àgil que abans, però hi ha mancances amb relació a l’ajuda als projectes emergents. Hi ha poc marge de maniobra en el cas dels petits projectes que estan al llindar de ser empresa o no i tenen dubtes sobre si els surt a compte constituir-se com a tal. Poder donar resposta a això hauria d’estar més ben resolt per llei.

 


Si podeu llegir aquesta informació és perquè hi ha moltes persones que s’han fet subscriptores i d’altres que també són sòcies de la cooperativa Diari Jornada.

Si volem fer informació lliure, deslligada dels grans poders polítics i econòmics, amb una publicitat que passi el nostre codi ètic i sense continguts patrocinats, necessitem ser més. Necessitem que et sumis al projecte per poder explicar l’actualitat diària des de Barcelona, Palma i València amb rigor, honestedat, des de les esquerres i el feminisme i en català.

No t’ho pensis més: fes la teva subscripció i/o la teva aportació com a sòcia cooperativista.

Ens venem només a tu