Moment dolç per a l'economia socialMoment dolç per a l'economia social

El cooperativisme creix com a alternativa a la crisi

Moment dolç per a l'economia social

El cooperativisme creix com a alternativa a la crisi

Moment dolç per a l'economia social

  • JOAN CANELA (València)

  • | 27 d'oct, 2018 - 10:27

Una de les conseqüències de la crisi iniciada el 2008 ha estat el creixement de les cooperatives arreu dels Països Catalans, si bé a diferents ritmes. Ara els reptes passen per la consolidació i la creació d’un mercat social que funcione fora de la lògica capitalista.

Les cooperatives passen un bon moment arreu dels Països Catalans. Aquesta és, probablement, la idea compartida per totes les fonts que s’han consultat per fer aquest reportatge. Als anys de creixement lent però sostingut —encara que irregular segons territoris o branques d’activitat— cal sumar-hi les línies d’ajudes públiques, canvis legislatius i una certa presa de consciència en capes de població cada cop més àmplia sobre la necessitat de democratitzar l’economia.
L’origen d’aquest xicotet boom cal buscar-lo el 2008, quan l’esclat de la bombolla immobiliària i la crisi capitalista consegüent van provocar que augmentaren els recels vers el model econòmic vigent. «Amb la crisi hi ha molta gent que obre els ulls i s’adona que l’economia no funciona i cal buscar-hi alternatives», explica Jordi Garcia, de la catalana Xarxa d’Economia Solidària (XES). Una realitat que va ajudar a «fer cristal·litzar la feina invisible que durant anys ha fet la federació de cooperatives», continua.

En aquesta mateixa línia s’expressa Pepe Albors, de la Federació Valenciana de Cooperatives de Treball Associat (Fevecta), a l’hora de radiografiar la nova onada de cooperativistes. «Durant la crisi del 1975 el gruix de cooperatives que van crear-se eren empreses recuperades perquè tancaven i la gent buscava una alternativa a l’atur», explica. «Ara, en canvi, aquest fenomen no s’ha donat i, per contra, la gent que s’interessa per muntar una cooperativa sobretot ve impulsada pels valors que tenen aquestes», continua Albors. Un apunt que Garcia confirma: «Cada cop les propostes de cooperatives tenen més a veure amb iniciatives de transformació social —com l’agroecologia, el consum responsable o els serveis socials— i no són una simple via per a l’autoocupació».

Milers de cooperatives i desenes de milers de llocs de treball
Malgrat que des del cooperativisme s’és reticent a entrar en les anàlisis quantitatives —«No volem entrar a valorar el pes del cooperativisme amb les eines de l’economia capitalista», en paraules de Garcia—, els números permeten també ajudar a entendre el pes d’aquesta alternativa en el nostre país.

«Les propostes de cooperatives tenen cada cop més a veure amb iniciatives de transformació social» Jordi Garcia (XES)

Un estudi recent impulsat pel Centre Internacional de Recerca i Informació sobre Economia Cooperativa (CIRIEC) parla de 34.838 empreses i entitats d’aquesta mena només al País Valencià. Creen 172.438 llocs de treball i sumen una facturació que frega els 13.000 milions d’euros, al voltant del 6,2% del PIB valencià. Les xifres d’aquest llibre blanc, però, inclouen tota mena de cooperatives i entitats del tercer sector. Des de Fevecta, es refereixen específicament a les cooperatives de treball, que xifren en 1.650, amb un volum de 12.000 llocs de treball —entre cooperativistes i assalariats, però en general «d’una qualitat molt alta», destaca Albors— i una facturació d’uns 1.200 milions d’euros. Unes dades que deixen fora les principals cooperatives valencianes, com Consum —que és mixta de consum i treball—, Caixa Popular —de crèdit— i la majoria de les agrícoles.

A Catalunya es parla de més de 4.000 empreses que agrupen uns 45.000 treballadors i suposen entre el 2,4 i el 3% del PIB, només amb les empreses de treball associat. Una xarxa que no sols ha crescut molt en els darrers anys, sinó que també s’ha diversificat i ja arriba pràcticament a tots els sectors econòmics, per la qual cosa ja «és possible a la pràctica cobrir totes les necessitats de consum i serveis sense sortir de l’economia cooperativa», segons Garcia.

A les Illes el sector està menys desenvolupat, amb 167 cooperatives de treball associat i uns 2.000 socis, centrats bàsicament en el món de l’educació. La principal és CIDE, la cooperativa del sector més gran de tot l’estat espanyol.

Els canvis socials han vingut reforçats, a més, per altres de legislatius —o potser seria més correcte dir que els dos fenòmens es retroalimenten—, com la nova llei de cooperatives valencianes, que permet constituir-se amb només dos socis. «La majoria de cooperatives que es creen tenen dos socis, i com a màxim tres o quatre; ara el repte és consolidar aquestes miniempreses formades sobretot per professionals com advocats, assessors, psicòlegs i d’altres serveis, intensives en mà d’obra i molt menys en capital», diu Albors. Una realitat —continuen des de Fevecta— que reflecteix tant els problemes de capitalització de les cooperatives com els canvis que es produeixen en la terciarització de l’economia.

A les Balears estan en una situació similar. La nova llei de cooperatives —que també regula les empreses de només dos socis— ja ha estat aprovada pel Parlament i només falta la publicació al diari oficial amb la data d’entrada en vigor. «Els darrers mesos hem notat un augment de consultes per a crear una cooperativa, però ara hi ha una aturada d’altes; pensam que es deu al fet que hi ha una espera que la llei entri en vigor», explica Enric Pozo, vicepresident de la Unió de Cooperatives de Treball Associat de les Illes Balears (UCTAIB).

Cap a un escenari d’economia postcapitalista 
Malgrat el creixement de les cooperatives dels darrers anys, des d’aquest món es considera que hi ha molt camp per córrer i que cal engegar moltes més iniciatives, no només en el sector del treball, sinó també de consum, crèdit, habitatge i comuns. «Al final, si es tracta de construir una economia postcapitalista cal ser capaços de cobrir totes les necessitats dins de l’economia cooperativa», explica Jordi Garcia, de la Xarxa d’Economia Solidària (XES). Una opció que a hores d’ara afirma que «ja existeix», almenys a Catalunya, malgrat que calga reforçar-la. Per a Garcia, és imprescindible crear «cadenes de valor cooperatiu» en totes les fases de producció; un «mercat social autocentrat» que garantisca cobrir les necessitats de les mateixes cooperatives i la comunitat més propera; reforçar «un model de gestió propi que no calqui el de l’empresa capitalista»; «instruments més potents de crèdit, suport públic i acadèmic, i iniciatives més arrelades al territori».

 

 


Si podeu llegir aquesta informació és perquè hi ha moltes persones que s’han fet subscriptores i d’altres que també són sòcies de la cooperativa Diari Jornada.

Si volem fer informació lliure, deslligada dels grans poders polítics i econòmics, amb una publicitat que passi el nostre codi ètic i sense continguts patrocinats, necessitem ser més. Necessitem que et sumis al projecte per poder explicar l’actualitat diària des de Barcelona, Palma i València amb rigor, honestedat, des de les esquerres i el feminisme i en català.

No t’ho pensis més: fes la teva subscripció i/o la teva aportació com a sòcia cooperativista.

Ens venem només a tu