El model de cessió d’ús, l’aposta actual de les cooperatives d’habitatgeEl model de cessió d’ús, l’aposta actual de les cooperatives d’habitatge

Els nous projectes s’inspiren en els models nòrdics per fomentar l’accés a l’habitatge mitjançant fórmules alternatives a la compra o el lloguer

El model de cessió d’ús, l’aposta actual de les cooperatives d’habitatge

Els nous projectes s’inspiren en els models nòrdics per fomentar l’accés a l’habitatge mitjançant fórmules alternatives a la compra o el lloguer

El model de cessió d’ús, l’aposta actual de les cooperatives d’habitatge

  • LAIA FARRERA (Barcelona)

  • | 27 d'oct, 2018 - 10:27

Les noves formes de cooperatives d’habitatge es configuren com una alternativa a la compra i al lloguer tradicionals conjugats amb l’impuls de la col·lectivitat.

A finals del mes de juliol, els primers estadants del número 49 del carrer de la Princesa de Barcelona es començaven a instal·lar a l’edifici després d’un procés de més de tres anys de plantejament col·lectiu de rehabilitació. La particularitat d’aquest projecte és que es tracta de la primera iniciativa d’habitatge cooperatiu de la ciutat en la qual l’Ajuntament de Barcelona, propietari de l’edifici, permet als veïns i veïnes del barri habitar-hi en règim de cessió d’ús (MCU) a 75 anys, a canvi d’una rehabilitació integral. Princesa 49, La Borda, La Balma, El Catllar o Trabensol, entre altres, són algunes de les experiències d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús que han irromput els darrers anys com una alternativa d’accés a l’habitatge basada en l’interès social, l’autogestió i la vida comunitària.

El concepte de cooperativisme d’habitatge a l’estat espanyol no és nou en si mateix, però les seves formes han anat evolucionant amb el temps. Als anys seixanta naixien com a alternativa a l’especulació dels promotors privats i la deixadesa del franquisme cap als barris i les classes populars. Moltes persones arribades de diversos punts de l’Estat per treballar a les ciutats van trobar en les cooperatives d’habitatge un instrument d’ajuda mútua i solidària entre el veïnatge per comprar el sòl, construir habitatges i promoure altres cooperatives de serveis i iniciatives socials per millorar les condicions de vida dels seus membres i, també, de les persones del barri.

Un exemple és la Cooperativa Obrera de Viviendas (COV) del Prat de Llobregat, que ha esdevingut una de les cooperatives de referència a Catalunya per la continuïtat, la innovació i la intercooperació. Avui dia, la COV és una de les poques que no es van dissoldre un cop els veïns i les veïnes van accedir als habitatges, i s’ha anat adaptant a les necessitats que es plantejaven en la vida de les famílies sòcies. En un primer moment, es va apostar per la construcció directa i, per tradició i a causa de la mentalitat de l’època, pels pisos de propietat, tot i que després alguns han pogut passar al lloguer.

«Som una societat en què el concepte de propietat estava (i està) bastant arrelat i, per això, la gent creava aquesta mena de cooperatives, tot i que tenien la limitació que, un cop s’adjudicava l’habitatge, l’entitat només gestionava les àrees comunes, com el portal i el terrat», explica Francisco Merino, investigador i director tècnic de la Federació valenciana de Cooperatives d’Habitatges (FECOVI). «El que es busca amb els models que han anat sorgint els darrers anys és, d’una banda, retenir la propietat de l’edifici en la col·lectivitat, en la cooperativa i, de l’altra, aprofitar les capacitats de l’entitat col·lectiva per democratitzar la gestió dels habitatges entre les persones que en formen part, més enllà d’aquests espais comuns».

El model de cessió d’ús, també conegut com a model Andel, ja fa anys que s’aplica en alguns països del nord d’Europa, on la cultura de la propietat de l’habitatge no té un arrelament tan fort. A Alemanya, Suècia i Dinamarca —i, en especial, a Copenhaguen, on un de cada tres habitants viu en un habitatge en règim de cessió d’ús—, aquesta forma d’accés a l’habitatge ja té uns trenta anys de vida.

Una opció de vida
Tot i que no és l’única fórmula existent, el model de cessió d’ús (MCU) és una alternativa per allunyar-se del règim de compra o lloguer però que, a més, es configura com una opció de vida i una manera de lluitar contra l’especulació immobiliària que, en els últims temps, ha anat expulsant els veïns dels seus barris, sobretot a les ciutats.

Un dels trets diferencials d’aquest model és que la propietat de l’immoble no és pública ni privada, sinó que està en mans de la cooperativa. Així, s’evita l’especulació ja que la venda de l’habitatge de forma individual no és possible. A més, el model estimula la participació i la gestió democràtica dels residents i dels socis de la cooperativa, a diferència dels models de propietat pública en què, malgrat l’interès general que se’ls suposa, no hi ha la pràctica participativa.

D’altra banda, la cessió d’ús es troba a cavall entre la compra i el lloguer. L’habitatge està considerat com un dret, un bé d’ús i no una inversió, de manera que se’n pot gaudir de manera indefinida o per un període de temps molt llarg. En aquesta fórmula se signa un contracte semblant al de lloguer, en què la cooperativa titular cedeix l’ús de l’habitatge al soci. Es demana una inversió inicial moderada i el pagament de quotes mensuals estables (que poden ser decreixents), derivades dels costos d’adquisició, manteniment i funcionament de la cooperativa, però en cap cas de mercat. El període de vigència del dret d’ús és indefinit o pel termini que disposi la titularitat de l’immoble, de manera que es garanteix el desenvolupament d’un projecte de vida propi sense patir per una mudança forçada. Així, per als residents, el model és molt més estable que un lloguer, però més flexible que la compra.

Una altra de les característiques d’aquest model és que els futurs residents participen en tot el procés de promoció, de manera que es fomenta la corresponsabilitat i es promou un procés d’apoderament. D’altra banda, la propietat col·lectiva obre la possibilitat de compartir espais comunitaris, que normalment no es tindrien en habitatges particulars. A més, l’estabilitat que proporciona la cessió d’ús afavoreix l’arrelament dels usuaris al barri o a la comunitat on es desenvolupa el projecte.

El paper de l’administració
A l’estat espanyol, l’esgotament del sòl —sobretot a les ciutats—, la manca d’un parc d’habitatge públic i d’edificis reformables a un preu accessible fan que el paper de les administracions sigui clau com a propietàries dels espais. Així és com Princesa 49 esdevé un projecte pioner, amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona, i que altres administracions, com la Generalitat Valenciana, el prenen com a referència per crear habitatge assequible i permanent des d’una iniciativa privada i sense ànim de lucre. «Així es redueix la despesa pública en habitatge, ja que la gestió es cedeix a la cooperativa», explica Merino. «A més, no es perd el sòl públic: es cedeix a la cooperativa durant 75 anys, amb possibilitat de prorrogar-se; en cas que no fos així, el benefici revertiria igualment en l’administració perquè els edificis ja rehabilitats ampliarien el parc d’habitatge públic i tindrien garantit un accés just a l’immoble», afegeix.

Els reptes
La formació del grup és un dels elements clau del procés per portar a terme un projecte d’habitatge cooperatiu, ja que n’és el motor. Cal construir el grup de manera sòlida i donar-se el temps necessari per fer-ho, atès que implicarà compartir temps, treball, energia i, naturalment, també l’espai de residència. «Evidentment, això és diferent d’un habitatge convencional en el qual tu entres i t’ocupes únicament del teu pis. Aquí ho hem de resoldre tot entre nosaltres», explica Manel Armengol, un dels estadants de Princesa 49. I afegeix: «Els diners de lloguer que potser ens estalviem els hem de suplir amb la col·laboració amb els altres, i per això hem d’estar atents a mantenir un bon clima entre nosaltres perquè tot funcioni correctament».

 


Si podeu llegir aquesta informació és perquè hi ha moltes persones que s’han fet subscriptores i d’altres que també són sòcies de la cooperativa Diari Jornada.

Si volem fer informació lliure, deslligada dels grans poders polítics i econòmics, amb una publicitat que passi el nostre codi ètic i sense continguts patrocinats, necessitem ser més. Necessitem que et sumis al projecte per poder explicar l’actualitat diària des de Barcelona, Palma i València amb rigor, honestedat, des de les esquerres i el feminisme i en català.

No t’ho pensis més: fes la teva subscripció i/o la teva aportació com a sòcia cooperativista.

Ens venem només a tu