Cooperativisme arrelat al territoriCooperativisme arrelat al territori

El 2016 la Generalitat de Catalunya va impulsar la Xarxa d’Ateneus Cooperatius

Cooperativisme arrelat al territori

El 2016 la Generalitat de Catalunya va impulsar la Xarxa d’Ateneus Cooperatius

Cooperativisme arrelat al territori

  • ANDREU MERINO (Barcelona)

  • | 27 d'oct, 2018 - 10:28

El 2016 la Generalitat de Catalunya va impulsar la Xarxa d’Ateneus Cooperatius. Dels 14 que existeixen actualment, alguns fa un any que funcionen i d’altres en fa dos que estan en marxa. El seu objectiu, fer créixer el cooperativisme i l’economia social i solidària en el seu entorn més immediat.

L’auge del món cooperatiu i de l’economia social i solidària a Catalunya dependrà, en bona part i durant els pròxims anys, de la tasca dels ateneus cooperatius. Arreu de Catalunya n’hi ha 14 en funcionament. Es tracta dels ateneus de l’Alt Pirineu i Aran, el Barcelonès Nord, el Baix Llobregat, el Catalunya Central, el Maresme, el Terres Gironines, el Terres de l’Ebre, el Vallès Occidental, el Vallès Oriental, el Coòpolis Barcelona, el CoopCamp-Tarragona, La Col·lectiva-Hospitalet, el Coopsetània-Penedès-Garraf i el Ponent Coopera-Lleida. Entre tots sumen més de 120 entitats socials, cooperatives i entitats locals involucrades, algunes de les quals estan en funcionament des de l’octubre del 2016, arran de la primera campanya de finançament dels ateneus impulsada per la Generalitat de Catalunya, i d’altres estan en marxa des de fa un any. En tots dos casos, els ateneus ja han començat a fer balanç de la feina feta fins ara i dels reptes que tenen al davant.

Eixos de treball
Els 14 ateneus cooperatius s’integren al programa Aracoop, promogut per la Generalitat de Catalunya i finançat pel ministeri de Treball espanyol.

Entre els eixos de treball en els quals es basen hi ha el mapeig i la diagnosi del món cooperatiu a cada territori. També el suport i l’acompanyament a les cooperatives que ja estan funcionament i als projectes que es volen iniciar. D’altra banda, també assessoren associacions i altres col·lectius, com per exemple grups de consum, que més endavant poden esdevenir cooperatives. Una de les línies de treball també és potenciar que empreses que estan a punt de tancar, sigui per una jubilació o per pèrdues econòmiques, mantinguin la seva activitat en una forma jurídica de cooperativa.

La formació també és part important de la feina dels ateneus i és per això que els seus membres fan formació a estudiants de secundària, batxillerat i cicles formatius, així com al personal docent. A part d’estudiants i mestres, també es formen professionals de l’administració pública i l’àmbit privat. «Hem detectat que en gestories i assessories hi ha desconeixement del món cooperatiu i això dificulta l’acompanyament que es pugui fer a persones interessades en l’economia social», diu Laura Rafecas, membre de Coopsetània-Penedès-Garraf.

Per què una economia social?
Per sobre dels eixos de treball concrets, els ateneus cooperatius tenen un gran objectiu: el foment de l’economia social. «Defensem un model econòmic alternatiu en el qual al centre no hi hagi els beneficis, sinó les persones», defensa Rafecas. «Hi ha una sèrie de demandes socials a les quals el sistema capitalista no respon», apunta Berta Serra, membre de l’ateneu cooperatiu del Vallès Occidental. «Hi ha d’haver alternatives al capitalisme, i algú que forci el capitalisme a moure’s i faciliti l’apoderament de la gent», afegeix.

Tant Rafecas com Serra defensen que, a través del cooperativisme, l’economia social pot ser una eina per a la creació de llocs de treball. «Les empreses de l’economia social i solidària han resistit molt millor les crisis que les empreses capitalistes, representen una forma de creació d’ocupació estable», assegura Rafecas. Per la seva banda, Serra defensa que les empreses cooperatives són més «resistents» i també menys precàries. «Els comptes són transversals i han d’estar a l’abast de tots els treballadors», diu.

Tot i això, Serra reconeix que a Catalunya la majoria de cooperatives existents són petites. Tot i que defensa la necessitat d’aconseguir un mercat laboral cooperatiu, explica que es tracta d’una meta que requereix un procés lent.

En paral·lel o contra el capitalisme?
Actualment bona part del finançament que reben els ateneus cooperatius prové de l’administració pública. «El finançament privat hauria de ser el camí per no dependre tant de les institucions; seria desitjable que poguéssim finançar-nos amb federacions de cooperatives i cooperatives de cada territori, per exemple», apunta Rafecas, mentre que Serra s’expressa en termes similars: «Hauríem de crear unes estructures que es mantinguin més enllà dels diners públics».

A banda de la relació amb les administracions públiques, el món cooperatiu també afronta el debat de què suposa l’economia social amb relació al capitalisme. Dit d’una altra manera, es tracta d’un model econòmic alternatiu o d’una eina de lluita contra el sistema econòmic imperant? «Cal no deixar de banda la reivindicació contrària al capitalisme i dedicar-nos a fer només el que ens sentim nostre, perquè no arribarem mai a tota la societat», argumenta Serra.

Per la seva banda, Rafecas considera que la clau no és «confrontar» sinó «enxarxar i intercooperar». «L’objectiu és que l’economia social tingui més pes i que cada cop més gent opti per un consum més responsable», afirma.

Intensificar la pedagogia
Els debats en el si de l’economia solidària no serveixen només per resoldre qüestions en un marc teòric; també marcaran el rumb del creixement d’aquest model econòmic i de la manera com se’n fa pedagogia. En donen fe els membres dels ateneus cooperatius, que han vist com la feina a fer per presentar-se en societat ha estat intensa. Ara en comencen a recollir els primers fruits, però la formació sobre el significat del model econòmic que defensen, diuen, ha de ser constant, sobretot per encarar les contradiccions a les quals es pot enfrontar el model que defensen.

«Ara es parla del boom de l’economia social i solidària i del cooperativisme, i això també és un perill, perquè es pot pervertir», afirma Serra. «Per exemple, el cooperativisme no pot ser substitutori dels serveis públics», afegeix.

Per la seva banda, Rafecas parla de la necessitat de dotar de significat propi conceptes i termes que també són freqüents en el dia a dia del sistema capitalista. Per exemple, l’emprenedoria. «Emprendre en si mateix significa iniciar un projecte, un negoci o una activitat; pot ser en clau d’obtenir un màxim benefici amb independència del com ho fas o pot ser emprendre en clau cooperativa», diu la membre de Coopsetània-Penedès-Garraf.

Així doncs, els ateneus cooperatius a l’Alt Pirineu i Aran, al Barcelonès Nord, al Baix Llobregat, a la Catalunya central, al Maresme, a les terres gironines, a les Terres de l’Ebre, al Vallès Occidental, al Vallès Oriental, a Barcelona, al Camp de Tarragona, a l’Hospitalet, al Penedès, al Garraf i a Ponent serveixen de banc de proves per a l’economia social i per analitzar el camí a seguir per al cooperativisme si vol mantenir el creixement viscut en els darrers anys.

La font de finançament econòmic, la dependència de les administracions públiques, el treball en xarxa, la intercooperació i la pedagogia i la formació a diferents actors socials seran claus a l’hora de veure si el model econòmic alternatiu que defensa l’economia social perdura en el temps i ha vingut per quedar-se o bé ha viscut un boom que ara mateix representa el seu topall.
La feina feta des dels ateneus cooperatius i pels centenars de cooperatives que ja s’estenen arreu del territori català tindran molt a dir en aquest sentit.

 

 


Si podeu llegir aquesta informació és perquè hi ha moltes persones que s’han fet subscriptores i d’altres que també són sòcies de la cooperativa Diari Jornada.

Si volem fer informació lliure, deslligada dels grans poders polítics i econòmics, amb una publicitat que passi el nostre codi ètic i sense continguts patrocinats, necessitem ser més. Necessitem que et sumis al projecte per poder explicar l’actualitat diària des de Barcelona, Palma i València amb rigor, honestedat, des de les esquerres i el feminisme i en català.

No t’ho pensis més: fes la teva subscripció i/o la teva aportació com a sòcia cooperativista.

Ens venem només a tu