Consum, la lluita contra l’‘statu quo’Consum, la lluita contra l’‘statu quo’

Consum, la lluita contra l’‘statu quo’

Consum, la lluita contra l’‘statu quo’

  • MARTÍ GELABERT (Palma)

  • | 27 d'oct, 2018 - 10:27

L’apoderament és un dels conceptes bàsics que afloren a les cooperatives de consum, a través de les quals les persones usuàries tenen veu i vot en la presa de decisions de l’organització. Un dels avantatges principals d’aquestes cooperatives és que actuen d’arrel i poden ser la clau per a la transformació econòmica, social i mediambiental.

Les cooperatives de consum són un exemple clar d’apoderament de les persones consumidores. El seu tret diferencial respecte de qualsevol altra empresa és que, com a clients, els usuaris i les usuàries tenen poder de decisió respecte a les passes que ha de dur a terme l’organització cooperativa. És a dir, els amos no només són aquelles ments que van idear l’empresa i que hi treballen, sinó que qualsevol consumidor ho és. Alex Duran és coordinador a Mallorca de Som Energia, una empresa que ha sabut trobar l’èxit entre les cooperatives de consum, i té clar que aquest tipus d’organització és una eina necessària per millorar socialment. «Puc formar part del procés de decisió per saber i orientar les evolucions de l’organització que em proveeix serveis», afirma Duran.

Amb l’apoderament, el que s’aconsegueix és que les persones s’informin, es formin i tinguin «més interès» en la presa de decisions. Bàsicament perquè s’ho creuen i necessiten prendre-hi partit. Un dels avantatges que suposa ser una cooperativa de consum, exposa Duran, és que els clients ja no només es queden en una simple queixa si l’empresa els ha tractat malament o els ha proporcionat un producte o un servei en males condicions.

Però un dels debats que ha girat entorn d’aquest model és la incapacitat d’abastir i prendre partit en diverses cooperatives alhora. «Els éssers humans no podem arribar a tots els àmbits diaris de consum i acció. És difícil estar al dia de tot», reconeix Duran, que considera que «com a mínim» es pot accedir a una participació. «Aquí tu votes de veritat; no te’n vas a una altra companyia si no t’agrada», recalca. També cal tenir en compte la transparència —si hi ha una bona gestió, matisa Duran— i el fet que existeix el dret a la informació sobre els aspectes de com funciona i es gestiona, precisament, l’empresa.

Es peca, però, d’exigir militància als i les usuàries cooperativistes? És una pregunta de mal respondre, perquè cada organització treballa d’una manera diferent. Ara bé, Duran té clar que tots els començaments són difícils i que al principi la gent que s’implica «sol ser la més convençuda». És a dir, aquelles persones «conscients de les dificultats i que assumeixen un risc econòmic o d’inversió de temps». Com comentava Duran, arribar a tots els àmbits és impossible. Per aquest motiu arriba un moment en què s’ha de decidir quin model es desenvolupa una vegada la cooperativa s’ha pogut establir i té més socis i sòcies. «S’afegeixen altres persones que no tenen un convenciment tan profund, sinó que hi estan interessades perquè els agrada el concepte o l’oferta. Aquestes persones hi tenen menys implicació», subratlla Duran. Per arribar a aquest tipus de gent, el cooperativisme ha de trobar altres maneres d’actuar. I una de les comoditats, per exemple, les aporten les noves tecnologies. «Els socis que veuen que un servei és adequat ho fan sense prestar atenció al fet que és una cooperativa i a què implica ser soci. Es tracta de trobar fórmules de participació més fàcils», opina.

Avui dia, la diversitat de les cooperatives de consum és baixa. Sobretot s’enfoquen a l’oferta de serveis bàsics. Ara bé, hi ha una petita crescuda en àmbits més desconeguts per aquest món, com la mobilitat o la telefonia mòbil. Per Duran, és important tenir en compte els reptes que la ciutadania té des del punt de vista social, econòmic i ambiental. «Estic convençut que les eines de transformació estan més en les nostres mans com a consumidors i persones amb capacitat d’obrar en l’àmbit econòmic que no tant en eleccions polítiques per posar representants al Parlament», reflexiona Duran.

En aquesta direcció, Duran conclou que «és molt difícil» transformar la societat des de les institucions perquè no poden actuar tant d’arrel com ho pot fer una cooperativa de consum. «Podem crear eines per actuar conscients dels valors. Podem créixer i tenir prou massa crítica per deshabilitar l’statu quo».

 

 


Si podeu llegir aquesta informació és perquè hi ha moltes persones que s’han fet subscriptores i d’altres que també són sòcies de la cooperativa Diari Jornada.

Si volem fer informació lliure, deslligada dels grans poders polítics i econòmics, amb una publicitat que passi el nostre codi ètic i sense continguts patrocinats, necessitem ser més. Necessitem que et sumis al projecte per poder explicar l’actualitat diària des de Barcelona, Palma i València amb rigor, honestedat, des de les esquerres i el feminisme i en català.

No t’ho pensis més: fes la teva subscripció i/o la teva aportació com a sòcia cooperativista.

Ens venem només a tu