Tamara Carrasco: «Torra i Buch fan un flac favor parlant de violència quan no existeix»Tamara Carrasco: «Torra i Buch fan un flac favor parlant de violència quan no existeix»

Entrevista a Tamaro Carrasco, activista del CDR de Viladecans

Tamara Carrasco: «Torra i Buch fan un flac favor parlant de violència quan no existeix»

Entrevista a Tamaro Carrasco, activista del CDR de Viladecans

Tamara Carrasco: «Torra i Buch fan un flac favor parlant de violència quan no existeix»

  • ANDREU MERINO (Barcelona)

  • | 20 d'oct, 2018 - 10:17

Tamara Carrasco va ser detinguda el 10 d’abril per la Guàrdia Civil arran d’una mobilització dels CDR. Mig any després, l’Audiència Nacional la manté confinada a Viladecans i encara no sap de què se l’acusa.

Com ha canviat la seva vida des que el 10 d’abril la Guàrdia Civil la va detenir sota l’acusació de rebel·lió i terrorisme?
La vida m’ha canviat totalment. De la nit al dia m’han convertit en una persona pública. Tu estàs acostumat a veure detencions a la televisió i de cop passes a ser-ne protagonista. Els primers dies van ser molt durs. Em van diagnosticar estrès agut i ho vaig passar malament. Necessitava assimilar el que m’havia passat, entendre el context i eliminar l’estrès que em dominava. També reafirmar els principis que m’havien portat a estar en aquesta situació. Ara estic més tranquil·la i en una etapa més de ràbia i impotència, conscient de la situació en què puc acabar.

Continua confinada a Viladecans, com a mesura cautelar ordenada per l’Audiència Nacional. El jutge ho justifica amb l’argument que els Comitès de Defensa de la República (CDR) continuen actius. Ho veu com una decisió política?
Totalment. S’han saltat la seva legalitat des del primer minut. Et poden jutjar per fets passats comesos per tu. La teva llibertat no pot dependre del que puguin fer en un futur terceres persones.

Quines semblances i diferències veu entre el seu cas i el de la resta de presos polítics i exiliats en el marc de la macrocausa judicial contra l’independentisme?
La diferència principal és el tipus de càstig. Jo no estic presa perquè no tinc barrots però no puc sortir d’aquí. D’altra banda, jo encara no sé de què m’acusen.

L’Audiència Nacional, però, va rebutjar la petició del fiscal d’acusar-te per rebel·lió i terrorisme i va acceptar investigar-la per desordres públics, oi?
Sí, però això comportaria que la investigació es fes des dels jutjats de Gavà i no és així. La meva defensa i jo interpretem que hi ha la possibilitat que em vulguin fer com als joves d’Altsasu. Interpretem que se m’acusa d’alguna cosa més greu que desordres públics perquè, en aquest cas, la instrucció s’hauria traslladat als jutjats de Gavà. Vam demanar a l’Audiència conèixer els càrrecs, argumentant una situació d’indefensió jurídica. En la seva resposta no aclareixen els càrrecs que m’imputen.

La sorprèn aquest comportament del sistema judicial?
No, perquè hi ha molts precedents. El cas de l’Alfon, les operacions Pinyata i Pandora... A mi em van detenir amb un protocol antiterrorista i ara puc estar confinada al meu poble un any i mig més.

El moviment independentista tenia prou eines per afrontar l’escalada de repressió aplicada per l’Estat des de la tardor passada?
Ens va agafar desprevinguts, sense prou formació antirepressiva. Aquí tenim Alerta Solidària i alguna entitat més, que són històriques. Però s’han vist desbordades per l’increment de casos repressius. A Madrid i Euskal Herria, per exemple, tenen molta més formació antirepressiva que nosaltres.

I com es pot formar la gent en matèria antirepressiva?
Per començar, assistint als cursos formatius que ofereixen alguns col·lectius. Però cal tenir clar que una cosa és la teoria i l’altra la pràctica. Quan tu et quedes sola amb deu guàrdies civils armats, el tema canvia.

«Els dirigents estan acostumats al fet que la gent voti cada quatre anys i ara es troben un poble combatiu i exigent»

 

Mai s’està preparat per això?
En aquell moment has de mantenir la serenitat i intentar recordar el que t’han dit a les formacions. Jo el primer que vaig fer quan van entrar a casa meva va ser demanar un advocat. Em van dir que com que se m’acusava de terrorisme me’n tocava un d’ofici. Comptant el trasllat a Madrid, vaig estar un dia i mig sense advocat. També em van fer fotos dels tatuatges i jo no sabia que m’hi podia negar. Sí que em vaig negar, però, a fer-me una prova d’ADN perquè si no em podien situar on volguessin. D’altra banda, quan et fan el reconeixement mèdic tu has d’estar sola amb el metge i en el meu cas la policia hi era present.

Una de les proves que hi havia en contra seva era una nota de veu en què animava a fer diverses accions directes. Pensava que li podria portar tants problemes?
La nota de veu es treu completament de context. Era una conversa privada que no sabem com es va filtrar. De tota manera, hi havia moltes notes de veu iguals que la meva. I el que deia jo a l’àudio ho va dir també el portaveu del sindicat de taxis en prime time a Tele 5. Aquí el que va passar és que van actuar en un lloc on esperaven que no hi hauria resposta. Per això van venir al Baix Llobregat a buscar-nos a l’Adrià Carrasco i a mi i de fet pensaven que ell i jo teníem alguna relació.

Què li van preguntar?
Si érem família, com si tots els Carrasco fóssim independentistes. L’Adri i jo no ens coneixíem de res.

Heu mantingut el contacte amb l’Adrià des de llavors? Com valora la seva decisió d’exiliar-se?
Sí, hem mantingut el contacte perquè tots dos formem part de la mateixa causa i el que li passi a un afectarà l’altre. Estem lligats per tota la vida. No valoraré la seva decisió d’exiliar-se. És una decisió que has de prendre en cinc segons i les ha hagut de passar putes per haver marxat. Això sí, penso que farà una feina genial a fora. És molt diferent exiliar-te com a membre d’un govern que fer-ho com a civil que fuig per la finestra de casa seva.

Li sembla que se’ls ha tractat de manera diferent a vostè i a l’Adri pel fet de no ser càrrecs electes?
Al principi això passava, però l’Adri i jo hem picat molta pedra i ha canviat. Ara molta gent ja ens posa al mateix nivell que la resta de represaliats.

L’Adrià Carrasco i vostè, a diferència de la resta de represaliats, eren persones anònimes fins al moment.
Sí, de fet a nosaltres la policia ens identifica per imatges gravades en manifestacions.

Què en pensa, doncs, de les crítiques a les persones que es tapen la cara per prendre part en mobilitzacions?
Les persones que tenen aquest discurs no tenen formació antirepressiva. Jo a un company no li retreuré mai que es tapi la cara o se la deixi de tapar. El president Torra i el conseller Buch ens estan fent un flac favor parlant de violència quan no existeix. No poden comprar el relat de la violència que ven Ciutadans.

Més enllà de la violència, cal una mobilització més contundent per desencallar el conflicte polític a Catalunya?
Tot s’aconseguirà al carrer. Fins que no toquem l’economia i la butxaca de l’oligarquia, Europa no ens mirarà. Els nostres dirigents han de desobeir i fer efectiu el mandat de l’1-O. Estaven acostumats que la gent votés cada quatre anys i ara es troben un poble combatiu i exigent.

El mandat de l’1-O, però, és encara vigent un any després?
El Parlament està legitimat per fer-ho i es poden prendre moltes decisions. Per exemple, tornar a aprovar les lleis tombades pel Tribunal Constitucional. Quan parlo de desobeir també em refereixo a això.

 

 


Si podeu llegir aquesta informació és perquè hi ha moltes persones que s’han fet subscriptores i d’altres que també són sòcies de la cooperativa Diari Jornada.

Si volem fer informació lliure, deslligada dels grans poders polítics i econòmics, amb una publicitat que passi el nostre codi ètic i sense continguts patrocinats, necessitem ser més. Necessitem que et sumis al projecte per poder explicar l’actualitat diària des de Barcelona, Palma i València amb rigor, honestedat, des de les esquerres i el feminisme i en català.

No t’ho pensis més: fes la teva subscripció i/o la teva aportació com a sòcia cooperativista.

Ens venem només a tu