David González: «No som conscients de tota la misèria invisibilitzada que hi ha»David González: «No som conscients de tota la misèria invisibilitzada que hi ha»

David González: «No som conscients de tota la misèria invisibilitzada que hi ha»

David González: «No som conscients de tota la misèria invisibilitzada que hi ha»

  • JOAN CANELA (València)

  • | 20 d'oct, 2018 - 13:18

La crisi ha deixat un desolat camp de batalla on els cadàvers són els qui pateixen situacions de misèria. Sovint arriben les xifres dels índexs de pobresa i exclusió, però com es viu aquesta situació més enllà de les estadístiques?

Vosté treballa en un alberg per a indigents convalescents i també per a famílies. Una experiència poc usual.
Sí, el nostre és l’únic centre d’aquestes característiques a València i dels pocs albergs del País Valencià. Va detectar-se una demanda d’allotjament amb gent amb problemes de salut mental, addiccions, sense accés a la xarxa sanitària; així doncs, va crear-se un mòdul pilot per a convalescents al centre principal de La Beneficència i, quan es va veure que sempre estava ple, va obrir-se’n un de nou a Benicalap, amb més capacitat.

Quin és el perfil del seu usuari?
És un perfil molt variat. Hi ha immigrants, amb papers o sense, que viuen en una situació de precarietat molt delicada i que quan passa alguna cosa, com un accident o una malaltia, tot s’ensorra i queden totalment tirats. Per exemple ara tenim un temporer nigerià. Vivia de recollir fruita: primer poma a Catalunya, després ací la taronja, després maduixa a Múrcia... De sobte té un ictus i li queda mig cos paralitzat. No podrà tornar a treballar i no té cap mena de cobertura ni tampoc estalvis, ja que enviava tots els diners a la família, i per la seua vida itinerant no té cap xarxa social que puga ajudar-lo.

La mesura de llevar la cobertura sanitària universal, la van notar?
I tant! La vam notar molt i també hem notat quan s’ha reinstaurat, a pesar que no s’hagi fet del tot, ja que ara es cobreixen les urgències, però no altres aspectes.

«L’alcohol és la droga més perillosa sense cap mena de dubte»



I els valencians?
Hi ha també prou motius per a acabar al carrer, però jo diria que l’alcohol és el més habitual. Gent que veu molt i açò li acaba causant problemes de parella. Hi ha un divorci i açò provoca que bega més i potser li comporta perdre la feina, llavors no pot pagar el lloguer, ven el cotxe i es beu tots els diners... És una espiral d’eixida difícil i molt complexa.

Dit així sembla que l’alcohol siga la droga més perillosa
És que ho és sense cap mena de dubte. No hi ha color entre els usuaris que tenim addictes a l’alcohol i els que tenim addictes a qualsevol altra cosa. Constantment parles amb gent que porta sis o set anys borratxo. Borratxo cada dia! Cap altra droga té un accés tan fàcil. I la síndrome d’abstinència de l’alcohol és pitjor que la de l’heroïna o la cocaïna.

A l’alberg també hi ha un mòdul per a famílies.
Sí, aquest també és un equipament únic, ja que la resta de recursos són per a dones o famílies monoparentals o persones soles, però no n’hi ha cap amb famílies, l’única opció amb l’administració és separar. I, és clar, com que no hi pot haver menors dormint al carrer, perquè és una cosa que la nostra consciència no podria suportar... Però famílies malvivint, les que vulgues. La gent fa el que siga per trobar un allotjament per precari que siga; si no, els poden llevar els fills. És cert que no veiem xiquets al carrer i llavors deixem de ser conscients de tota la misèria invisibilitzada que hi ha.

Com treballen amb les famílies?
Allí fem tots els tràmits per a escolaritzar els xiquets, aconseguir beques, les ajudes d’inserció, un habitatge, que cada volta és més difícil amb la nova bombolla del lloguer. És molta feina però també molt eficient, ja que rarament una família recau i torna a vindre al centre.

«La renda valenciana d’inclusió és una gran millora, però manté la lògica assistencial; caldria avançar cap a la renda bàsica»

 

Ara s’ha aprovat la renda valenciana d’inclusió. Serveix d’alguna cosa?
Sí, és clar, de fet ha estat una gran millora respecte a la renda garantida, millora els terminis i les quantitats, però manté la lògica assistencial. La solució passaria per una renda bàsica i encara no hi arriba. Amb tot, sí que es veu una voluntat d’inversió amb el nou govern. S’han reforçat els serveis socials municipals, s’aplica la llei de dependència, es cobreixen coses tan bàsiques com les baixes dels professionals... Però amb tot no deixa de ser un pedaç, un pedaç més gran però un pedaç.

Què faltaria a parer seu?
Crec que no es pressiona des de la societat. Hi ha alguns col·lectius que denuncien aquesta situació però tenen poca incidència. No hi ha una mobilització ciutadana i els afectats lluiten cadascú pel seu compte, individualment. La gent que està mobilitzada no es clava en eixos temes i pense que hi ha una voluntat de l’actual administració, però com que no té pressió doncs tampoc té pressa.

Però sí que hi ha una xarxa potent d’entitats del tercer sector.
Sí, però són entitats professionals, no moviments socials que són els que fan la confrontació necessària. Els tècnics podem fer denúncies o crides d’alerta, però les entitats del tercer sector mai entraran en una confrontació amb les administracions; al contrari, necessiten tenir bona relació amb l’administració.

 

 


Si podeu llegir aquesta informació és perquè hi ha moltes persones que s’han fet subscriptores i d’altres que també són sòcies de la cooperativa Diari Jornada.

Si volem fer informació lliure, deslligada dels grans poders polítics i econòmics, amb una publicitat que passi el nostre codi ètic i sense continguts patrocinats, necessitem ser més. Necessitem que et sumis al projecte per poder explicar l’actualitat diària des de Barcelona, Palma i València amb rigor, honestedat, des de les esquerres i el feminisme i en català.

No t’ho pensis més: fes la teva subscripció i/o la teva aportació com a sòcia cooperativista.

Ens venem només a tu