«El dia que els consumidors notin el problema a les peixateries és que s’haurà acabat el peix a tot arreu»«El dia que els consumidors notin el problema a les peixateries és que s’haurà acabat el peix a tot arreu»

Entrevista a Joan Navarro, Marta Coll i Francisco Ramírez, investigadors

«El dia que els consumidors notin el problema a les peixateries és que s’haurà acabat el peix a tot arreu»

Entrevista a Joan Navarro, Marta Coll i Francisco Ramírez, investigadors

«El dia que els consumidors notin el problema a les peixateries és que s’haurà acabat el peix a tot arreu»

  • LAIA FARRERA (Barcelona)

  • | 20 d'oct, 2018 - 11:34

Joan Navarro i Marta Coll són dos dels quatre investigadors de l’Institut de Ciències del Mar que, dirigits per Francisco Ramírez, de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat de la Universitat de Barcelona, han publicat un estudi sobre les àrees de la costa Mediterrània més amenaçades per l’impacte humà

El projecte que heu portat a terme recull dades sobre la confluència de factors que impacten en diferents àrees del mar Mediterrani. Quina és la motivació de l’estudi?
Francisco Ramírez: El que hem fet, bàsicament, és utilitzar dades de detecció d’imatges obtingudes per satèl·lit per examinar els impactes de diferents factors que intervenen en el canvi climàtic en àrees protegides i aplicar aquest concepte al medi marí —i, en concret, al mar Mediterrani, que és una àrea d’estudi important. De fet, de mapes i dades d’aquesta mena ja n’hi ha molts, però la importància de l’estudi és que els hem unit per avaluar en quines àrees se superposen els diferents elements per veure quina relació tenen entre si i, així, començar a pensar de quina manera hi podem actuar per augmentar la resiliència dels ecosistemes.
Marta Coll: El que és interessant del projecte és que, d’una banda, els impactes s’han estudiat i s’han caracteritzat amb unes dades molt més precises que les que s’havien pogut obtenir fins ara, gràcies a la tecnologia proporcionada pel satèl·lit. I, d’altra banda, la precisió també permet separar els impactes entre els que són de caràcter més local, més regional o més global. És a dir, es pot fer una separació entre alguns dels efectes del canvi climàtic a diferents nivells: l’augment de la temperatura, les conseqüències sobre la qualitat de l’aigua o de la pesca i la sobrepesca. La posada en comú d’informació més precisa ens dona una guia per pensar en eines de cara a una possible gestió a nivell local o regional per poder revertir algunes situacions.
Joan Navarro: La informació ens pemet conèixer l’estat d’algunes de les poblacions de peixos que es pesquen actualment, l’evolució del seu hàbitat i, en aquest sentit, projectar tendències i pensar en possibles solucions en l’àmbit local, que són les que tenim més a l’abast.

I, en el cas del mar Mediterrani, hi ha gaire marge de maniobra?
M.C.: El que està clar és que els impactes del canvi climàtic s’han d’afrontar de manera global perquè ja sabem que hi haurà efectes. Sabem que hi haurà un augment mínim d’1,5 ºC de la temperatura general que causaran impactes segur. Davant d’aquesta situació intentem buscar un marc multidimensional que tingui en compte tots aquests impactes de manera que puguem trobar espais més o menys controlats. Si no podem controlar els canvis en els nutrients o en la temperatura de l’aigua, hem de tenir present que sí que podem actuar sobre altres factors com, per exemple, reduir la pesca perquè les aigües es mantinguin amb bona qualitat. Igualment, hem de ser conscients que ja som en un altre context i que, per això, hem de ser més proactius amb tot allò que sigui a les nostres mans.

En el cas de la pesca, on ho hem notat més?
M.C.: Un exemple interessant que hem tractat en l’estudi ha estat la sardina, que és una espècie que s’ha reduït molt en tot el mar Mediterrani, especialment a la costa catalana nord, al golf de Lleó. La sardina és una espècie que es reprodueix en aigua freda. Com que la temperatura del mar va augmentant, la seva finestra de reproducció es va reduint, la qual cosa fa que disminueixi cada vegada més la seva població. Si, a més d’unes condicions climàtiques adverses, hi sumem la sobrepesca, l’impacte sobre la sardina és òbviament més important; el que demostra l’estudi és que dels dos factors que impacten sobre la sardina —l’augment de la temperatura de l’aigua, probablement a causa del canvi climàtic, i la sobrepesca— podem actuar proactivament sobre un dels dos per mirar de revertir la situació, si és que hi ha voluntat de fer alguna cosa.


La sardina està desapareixent?
M.C.: No en el que es coneix com el concepte clàssic d’extinció, però sí que està desapareixent a nivell comercial perquè ja no és rendible i, segurament, també a nivell funcional, perquè la funció que té una espècie en l’ecosistema quan és abundant canvia quan la seva població disminueix.

I aquest fet obre la porta a altres efectes.
J.N.: El fet que augmenti la temperatura de l’aigua fa que desapareixi la sardina, però també que altres espècies que estan més còmodes a una temperatura més elevada apareguin, com, per exemple, la sardinel·la (o alatxa), que és una espècie que originàriament es trobava més aviat al nord d’Àfrica i que ara ja comença a arribar al golf de Lleó.
M.C.: I també perquè l’augment de la temperatura comporta que es redueixin els predadors i competidors al mar d’aquelles espècies que potser no són tan pescades i que es veuen més afavorides. Si a les espècies més comercials els treus els depredadors i els competidors, i això s’uneix a l’augment de la temperatura, hi haurà canvis en tota la cadena tròfica.

La desaparició de la sardina segurament tindrà un efecte important en l’economia, perquè té un pes comercial molt important.
M.C.: Comercialment i pel que fa a la captura és molt important. La pesca de petits pelàgics prefereix l’anxova, però com que històricament la sardina sempre ha estat més abundant, quan els pescadors no trobaven anxova al mar, portaven sardina. El problema, ara, és que també està desapareixent l’alternativa.
J.N.: Té uns efectes socioeconòmics importants, en especial en l’àmbit local. La sardina està malament a tot arreu: les poblacions de Sud-àfrica, de l’Atlàntic o el Cantàbric també s’estan reduint, però cal tenir molt en compte que —tot i que el comerç pesquer sí que es fa a escala global i internacional— parlem sobretot d’economia local, perquè els que en pateixen els efectes més immediats són els pescadors de la indústria que es nodreix d’aquest recurs.
M.C.: I es nota també en el preu. Tradicionalment, la sardina era un aliment popular, el que es coneixia com a «menjar de pobres». Ara no és gens barata ni tan fàcil de trobar, almenys la sardina d’aquí. Entre els consumidors, potser és més difícil de percebre perquè vivim en un món global i als mercats arriba peix de tot el món. El dia que els consumidors notin el problema a les peixateries voldrà dir que el peix s’està acabant a tot arreu.

El paper dels consumidors té gaire pes en aquesta situació?
J.N.: Hi ha certa idea, però potser socialment no té tot el pes que hauria de tenir.
M.C.: Falta molta informació i educació al consum. De vegades, el consumidor la vol, però no la té i, d’altres, la que li donen no és adequada. Si et vols assabentar de l’origen del peix i de l’impacte que té la seva pesca, d’informació n’hi ha, però potser no és tan accessible com altres informacions.

Dirien que hi ha menys informació pel que fa al consum de peix que en altres productes?
J.N.: És possible que hi hagi menys coneixement de l’impacte que té la pesca, en general.
F.R.: Probablement, per al consumidor passa el mateix que amb tots els altres àmbits: que el medi marí no és tan proper com el terrestre. És molt més desconegut, hi ha molta menys informació.

L’estudi permet aprofundir una mica més en el coneixement d’aquest entorn.
J.N.: Del medi marí se’n sap molt poca cosa, bàsicament perquè és molt difícil estudiar-lo. El mar Mediterrani és un exemple a petita escala d’un oceà gran. Hi ha molta variabilitat diferencial des del punt de vista socioeconòmic, demogràfic i climàtic, entre molts altres. Té una heterogeneïtat d’impactes i de processos que el fan un mitjà d’estudi molt adequat per, d’alguna manera, extrapolar alguns dels resultats a altres medis marins més complicats d’estudiar.

No obstant això, segons l’estudi la costa catalana no és de les més perjudicades.
F.R.: Pel que fa a l’acumulació de factors, n’hi ha de més afectades, com són les costes del mar Adriàtic i el mar Egeu. Es tracta d’àrees on la temperatura ha augmentat moltíssim ja que, històricament, s’han explotat molt. Són zones terriblement degradades, però a la vegada són també un exemple d’esperança, atès que en les sèries temporals de les dades proporcionades també s’ha pogut observar que una gestió local i acurada de les aigües residuals —produïdes per l’acció humana— redueix l’aportació de nutrients a l’aigua, que en aquest cas era excessiva i un dels factors que contribuïen a la degradació del medi. Amb això vull dir que hi ha accions que sí que es poden controlar i que poden ajudar a millorar l’entorn marí.

Aquesta consciència, hi és en la indústria pesquera?
J.N.: Els pescadors en són cada vegada més conscients i últimament hi ha més sintonia amb les recomanacions que es fan des del punt de vista científic, però no deixa de ser un sector que encara manté la manera de treballar tradicional, tot i les renovacions que s’hi van fent.
M.C.: Es podria dir que la disminució de peix porta a una obertura i a una reflexió per part dels actors implicats. Els pescadors són els millors observadors del mar perquè són els primers que noten els canvis. Juntament amb la contaminació i l’augment de la temperatura, la pesca té i ha tingut una incidència en els impactes al mar, però precisament per això també es pot repensar i pot esdevenir part de la solució.
J.N.: Ja hi ha certes iniciatives per part de les confraries de col·laborar amb els científics per resoldre problemes amb les espècies. A la zona de Palamós i Roses ja fa un temps que els mateixos pescadors van alertar que hi havia problemes amb la gamba vermella i ells mateixos es van oferir a tancar zones de pesca per veure si les espècies es podien recuperar, però són iniciatives petites i a nivell molt, molt local.

No ha de ser fàcil gestionar tants escenaris i tants actors.
M.C.: El problema del mar i de la pesca en aquest sentit és una mica el que s’ha anomenat «la tragèdia dels comuns»: com que és un recurs obert i que pertany a tothom, al final no pertany a ningú. A més, la gestió que es fa de la indústria es fa de manera molt sectorial. Es gestiona la pesca, l’agricultura, l’apicultura, però no es fa des d’una visió multisectorial, no es té en compte la complexitat que es mostra en l’estudi. A més —nosaltres no ho hem investigat en profunditat—, és molt probable que tots aquests impactes interaccionin entre si de manera sinèrgica o antagònica, i això no s’ha considerat.

Hi ha, però, alguna experiència de gestió rellevant a nivell multisectorial?
M.C.: En el context europeu, en el marc de la política de pesca comuna sí que hi ha hagut una sèrie de mesures que s’han aplicat al mar del Nord —un mar que també rep molts impactes—, on s’han pogut revertir algunes trajectòries negatives. En aquest sentit, això és positiu perquè nosaltres som dins d’aquest context europeu en què hi ha normatives que ja s’han aplicat en altres llocs i que han donat fruit. Per tant, també es pot fer aquí. D’altra banda, al mar Mediterrani protegim només el 0,01% de les àrees. Si arribéssim a protegir la fita internacional de què es parla actualment —el 20%—, probablement la resiliència als impactes del canvi climàtic seria molt més elevada. Tenim mecanismes per actuar; el que cal és que tots els actors implicats es vulguin posar a treballar.

 

 


Si podeu llegir aquesta informació és perquè hi ha moltes persones que s’han fet subscriptores i d’altres que també són sòcies de la cooperativa Diari Jornada.

Si volem fer informació lliure, deslligada dels grans poders polítics i econòmics, amb una publicitat que passi el nostre codi ètic i sense continguts patrocinats, necessitem ser més. Necessitem que et sumis al projecte per poder explicar l’actualitat diària des de Barcelona, Palma i València amb rigor, honestedat, des de les esquerres i el feminisme i en català.

No t’ho pensis més: fes la teva subscripció i/o la teva aportació com a sòcia cooperativista.

Ens venem només a tu