Torna la bombolla, ara amb el lloguerTorna la bombolla, ara amb el lloguer
Pisos en lloguer a Girona. Foto ACN

Torna la bombolla, ara amb el lloguer

Torna la bombolla, ara amb el lloguer

Pisos en lloguer a Girona. Foto ACN

  • JOAN PALOMÉS (Barcelona)

  • | 06 d'oct, 2018 - 08:48

No n’aprenem. Han passat deu anys des de l’esclat de la bombolla immobiliària i es repeteixen fil per randa els factors i les circumstàncies que la van propiciar. Convé recordar aquells esplendorosos anys de la fatal opulència quan el totxo representava el 20% del PIB i els preus pujaven sense aturador. Segons dades del Banc d’Espanya, en el període 1997-2006 el preu de l’habitatge es va incrementar un 150% en termes nominals. Un parell d’anys després, el 2008, començaria la crisi i la davallada de preus.

El descontrol immobiliari tenia enlluernada Europa sencera i cap entitat supervisora i de control no va ni tan sols olorar la desfeta. Segons els visats expedits pel Col·legi d’Arquitectes a escala estatal, al llarg del 2003 es van projectar gairebé 700.000 habitatges; el 2004, al voltant de 500.000; el 2005, gairebé 800.000, i el 2006 es van lliurar permisos per a més de 800.000 habitatges. La rauxa del totxo.

El deute hipotecari
En aquesta tessitura els bancs van intuir que havia arribat el seu moment i el crèdit va començar a fluir sense control a l’empara administrativa dels beneficis fiscals concedits a l’adquisició de l’habitatge i la requalificació dels sols. Les activitats immobiliàries van arribar a concentrar el 60% del finançament bancari i les llars espanyoles van assolir deutes estratosfèrics que, finalment, significarien el veritable drama de la bombolla. El deute domèstic es va triplicar en menys de deu anys. L’any 1986 suposava un 34% de la renda disponible, el 1997 ja era el 52% i el 2005 superava el 105%. L’any 2006 una quarta part de les llars espanyoles estaven endeutades amb un horitzó de més de 15 anys i el Banc d’Espanya va reconèixer que l’estalvi de les famílies havia estat desbordat pel deute.

Els preus, més alts que mai
Amb la mal anomenada recuperació econòmica —i amb els letals efectes de la crisi encara calents— hi ha estadístiques i guarismes que esdevenen un déjà-vu. Segons l’Institut Nacional d’Estadística, el nombre de préstecs hipotecaris ha augmentat un 14% en el darrer any a Catalunya i l’Eurostat, l’oficina europea d’estadística, recull que l’estat espanyol ha tancat el 2017 amb un creixement anual del preu de l’habitatge tres punts percentuals per sobre de la mitjana europea: 7,2% davant del 4,2%. Fins i tot els analistes liberals arrufen sospitosament el nas. «No cal ser gaire llest per entendre que si hi va haver una bombolla immobiliària amb els tipus d’interès al 4% ara serà molt més gran amb els tipus a zero», escriu Víctor Alvargonzález a Cotizalia.

Però on es detecta un augment abusiu dels preus és en el mercat del lloguer, que és a on s’ha desplaçat part de la demanda immobiliària. El portal immobiliari Idealista reconeix que els preus de lloguer de Barcelona i Madrid ja haurien superat la mitjana dels previs a la crisi. Més encara: a Barcelona llogar un pis és més car que mai amb una mitjana de 900 euros mensuals. Segons dades de l’Incasol, en només tres anys els preus de lloguer a la ciutat de Barcelona s’han incrementat un 26,7%. I una dada reveladora: el preu del metre quadrat al barri de la Barceloneta és el més car de tota la ciutat.

Les expectatives tampoc no són gaire bones. L’auge dels habitatges per a ús turístic i l’afany depredador de les societats anònimes cotitzades d’inversió immobiliària (socimis) i els fons voltor —Blackstone, Cerberus, Lone Star...—, avui principals propietaris del totxo a tot l’estat espanyol, apunten a la causa primigènia de tot plegat: una política d’habitatge que s’arrossega de temps immemorials que ha prioritzat l’especulació i la inversió en detriment d’un dret fonamental.

 


Si podeu llegir aquesta informació és perquè hi ha moltes persones que s’han fet subscriptores i d’altres que també són sòcies de la cooperativa Diari Jornada.

Si volem fer informació lliure, deslligada dels grans poders polítics i econòmics, amb una publicitat que passi el nostre codi ètic i sense continguts patrocinats, necessitem ser més. Necessitem que et sumis al projecte per poder explicar l’actualitat diària des de Barcelona, Palma i València amb rigor, honestedat, des de les esquerres i el feminisme i en català.

No t’ho pensis més: fes la teva subscripció i/o la teva aportació com a sòcia cooperativista.

Ens venem només a tu