L’extrema dreta i el 9 d'Octubre: un any de campanya contra el valencianismeL’extrema dreta i el 9 d'Octubre: un any de campanya contra el valencianisme
FOTO: Gonzalo Mira

L’extrema dreta i el 9 d'Octubre: un any de campanya contra el valencianisme

L’extrema dreta i el 9 d'Octubre: un any de campanya contra el valencianisme

FOTO: Gonzalo Mira

  • MIQUEL RAMOS (València)

  • | 10 d'oct, 2018 - 16:08

Tots els grupuscles de la constel·lació ultradretana valenciana eren el 9 d’Octubre passat a València. No en són més, i fora de la comarca de l’Horta pràcticament són invisibles. Alguns formen part de formacions ultres que fa anys que prediquen al desert. Altres es reinventen constantment arran dels continus fracassos i disputes internes. La majoria, però, formen part d’una massa que no milita, però que arriba fidel al toc de corneta de l’anticatalanisme. Aquella vesprada no eren més d’uns quants centenars, però la seua visceralitat i extrema violència els va sobreexposar i semblava que València era un territori hostil per a la democràcia i el valencianisme. Res més lluny de la realitat

Durant anys, el Partit Popular i els grupuscles regionalistes han mantingut viu el fantasma del catalanisme al País Valencià, que als anys setanta i vuitanta es va traduir en una cruenta campanya de violència contra l’esquerra i el valencianisme. No fou cap Batalla de València com es coneix aquell període, sinó una autèntica cacera constant de tot allò que reivindicara la normalització de la llengua, l’autogovern i la democràcia després de 40 anys de dictadura, tot en el context d’un franquisme residual que no va morir al llit del dictador.

Els mitjans de comunicació regalaren a eixe moviment violent i involucionista l’etiqueta de «valencianista» i presentaren un conflicte identitari que no fou més que una cacera de demòcrates: només hi havia una manera de ser valencià i era la que ells preconitzen, sense cap contaminació catalana i fidel a Espanya. La resta, agents a sou de Catalunya o simplement traïdors. Aquest fals relat fabricat per la dreta espanyolista ha servit per deshumanitzar i desvalencianitzar l’oponent, i legitima qualsevol atac als traïdors que formen part de la conspiració per despersonalitzar el poble valencià i sotmetre’l als dictats dels catalans. Aquesta massa social va coaccionar tot un país a base de violència i va tenir la complicitat de mitjans de comunicació, amb la covardia o simpatia d’alguns polítics i amb una sospitosa impunitat.

La seua activitat política ha caigut fins al mínim amb els anys, i avui ja només en queden les restes. Així i tot, el PP ha jugat durant anys a atiar el monstre del catalanisme per provar de pescar en aquest riu i tapar els escàndols que l’han esquitxat els darrers anys. I això ha provocat certa prudència a part de l’esquerra a l’hora de defensar sense complexos allò que defensaven abans dels anys de plom de la Transició.

Lluny d’avergonyir-se d’aquelles violentes accions del darrer 9 d’Octubre, des d’aleshores les xarxes socials de l’extrema dreta presenten aquella cacera com un èxit i criden a tornar-hi enguany. Sobretot quan durant tot aquest darrer any han repetit impunement accions de boicot i assetjament en nombrosos actes de l’esquerra, l’independentisme i el valencianisme arreu del país, des de Dénia fins a Benicarló, passant per Paiporta, Bétera i de nou València. Un bon grapat d’aparicions que fa uns anys eren més aviat esporàdiques i que enguany s’han multiplicat notablement; algunes amb moments de gran tensió i altra volta amb una inacció policial que ha sigut qüestionada inclús pel mateix delegat del govern espanyol —davant l’evidència de les imatges de l’atac ultra a l’Aplec del Camp del Túria fa unes setmanes.

Malgrat que hi ha un procés judicial obert, encara en fase d’instrucció, en què s’investiga més d’una vintena dels atacants del darrer 9 d’Octubre, els principals instigadors d’aquests grups marginals mantenen l’objectiu de tornar a impedir o, almenys, assetjar la marxa valencianista. Enguany, a més de les nombroses crides individuals a les xarxes socials de no permetre la manifestació valencianista, diverses organitzacions de l’entorn han demanat permisos per envoltar legalment la marxa de l’esquerra amb actes al llarg del seu recorregut. La delegació del govern espanyol els ha autoritzat tots i s’ha compromès a garantir el desenvolupament normal de totes les convocatòries. Per una banda, el bloc valencianista format per la Comissió 9 d’Octubre, l’esquerra independentista i les columnes antifeixistes i, per l’altra, organitzacions regionalistes i d’extrema dreta es repartiran el centre de València entre les 17 i les 22 hores del 9 d’Octubre vinent.

Quan falta poc més d’una setmana per a la Diada, tant el PSPV-PSOE com la UGT han decidit abandonar la Comissió 9 d’Octubre, de la qual han format part des dels inicis per organitzar la manifestació de l’esquerra valencianista. De la mateixa manera que el PSOE va claudicar als anys vuitanta davant la violència feixista, ara decideix fer un pas enrere i evitar qualsevol relació pública amb els empestats catalanistes. Aquest moviment ha estat interpretat pels ultradretans com una victòria, alhora que no obliden que el PSOE és també un dels enemics a abatre, siga o no a la manifestació. Així ho demostren els recents missatges a les xarxes socials amb amenaces al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, poques hores abans d’anunciar-se la seua presència als actes institucionals de la Diada.

Sobreexposició a les xarxes i lluita pel lideratge
Les xarxes socials són avui el principal espai d’activitat del regionalisme i de l’extrema dreta valenciana. Poc més d’una desena de grups de Facebook apleguen milers de membres que comparteixen un odi visceral al valencianisme, les persones migrants i l’esquerra. Allà s’hi promouen tots els actes que s’organitzen a l’univers ultra, als quals, malgrat els milers de seguidors a les xarxes, sempre hi van els mateixos. Això ha provocat més d’un retret i algunes disputes internes entre membres i organitzacions que proven d’abanderar l’antivalencianisme. Lluny queda el lideratge del Grup d’Acció Valencianista (GAV), principal força de xoc durant dècades, hui convertida en un grupuscle encara més marginal que abans i amb una activitat que passa totalment desapercebuda.

Per contra, qui n’hauria pres el relleu serien els nous grups sorgits de les xarxes socials, hui registrats com a associacions, tals com Torres Blaves o Defenem Valéncia [sic]. Aquests col·lectius sorgits a partir dels grups de Facebook són els principals focus de propaganda antivalencianista i espanyolista.

Els seus representants han participat sovint en actes conjuntament amb l’extrema dreta de Vox i España 2000, els dos partits que també ara es disputen el lideratge de la dreta del PP i Cs. Curiosament, dues de les cares més visibles d’aquests partits són dos vells coneguts: l’empresari i advocat José Luis Roberto (España 2000) i l’advocat Juan García Sentandreu (Vox), que en el passat havien compartit actes i pancartes.

Malgrat aquesta vella amistat, no són poques les publicacions i els comentaris als fòrums d’España 2000 contra Vox. Si durant anys el partit de Roberto havia concentrat gran part del vot ultradretà al País Valencià, l’ascendent protagonisme de Vox a tot l’Estat amenaça d’arrabassar-li l’hegemonia dins la galàxia ultra. Sentandreu ja havia competit contra España 2000 amb la marca que va fundar l’any 2004, Coalició Valenciana. Els continus fracassos van fer que es dissolguera l’any 2011, quan va obtenir poc més de 7.000 vots al País Valencià, mentre España 2000 aconseguia quatre regidors. Ara, Sentandreu es troba immers en una lluita pel lideratge de la branca valenciana de Vox, de la qual pretén esdevenir cap de llista en les pròximes eleccions.

Un altre insistent competidor és Avant, un partit creat per les restes d’altres experiments electorals que a les darreres eleccions, l’any 2015, no va aconseguir més de 1.300 vots a tot el País Valencià. Aquesta formació s’esforça per ocupar l’espai regionalista orfe després del fracàs de Coalición Valenciana. Avant és un dels grupuscles que ha demanat també permís per manifestar-se el 9 d’Octubre vinent.

Tots aquests partits irrellevants políticament s’atorguen el títol de representants del poble valencià. Malgrat que representen tots plegats una minúscula part de la societat valenciana, la seua sorollosa presència allà on van i la seua sobreexposició en les xarxes socials els atorguen un protagonisme que políticament i socialment no tenen.

 


Si podeu llegir aquesta informació és perquè hi ha moltes persones que s’han fet subscriptores i d’altres que també són sòcies de la cooperativa Diari Jornada.

Si volem fer informació lliure, deslligada dels grans poders polítics i econòmics, amb una publicitat que passi el nostre codi ètic i sense continguts patrocinats, necessitem ser més. Necessitem que et sumis al projecte per poder explicar l’actualitat diària des de Barcelona, Palma i València amb rigor, honestedat, des de les esquerres i el feminisme i en català.

No t’ho pensis més: fes la teva subscripció i/o la teva aportació com a sòcia cooperativista.

Ens venem només a tu