Mallorca ha perdut 135 km de vies de tren i ha guanyat un milió de cotxes en 60 anysMallorca ha perdut 135 km de vies de tren i ha guanyat un milió de cotxes en 60 anys
Les línies de tren han desaparegut considerablement (TIB)

Joves Arquitectes de Mallorca reivindica una mobilitat més sostenible davant l'«explosió» del transport privat

Mallorca ha perdut 135 km de vies de tren i ha guanyat un milió de cotxes en 60 anys

Joves Arquitectes de Mallorca reivindica una mobilitat més sostenible davant l'«explosió» del transport privat

Mallorca ha perdut 135 km de vies de tren i ha guanyat un milió de cotxes en 60 anys

Les línies de tren han desaparegut considerablement (TIB)

  • MARTÍ GELABERT (Palma)

  • | 27 de set, 2018 - 21:45

Les dades són clares: entre el 1960 i el 2018 el cotxe privat ha envaït Mallorca. Amb motiu de la setmana de la mobilitat que celebra Europa, Joves Arquitectes de Mallorca va decidir fer un estudi comparatiu sobre l'ús del tren i el cotxe els darrers 60 anys. 

El 1960, a Mallorca hi havia 244 quilòmetres de vies, que arribaven a pobles com Sóller, sa Pobla, Artà (passant per Manacor), Felanitx i Santanyí. En total, fins a 33 pobles connectats amb el tren. Avui dia, poc rastre en queda d'aquest auge que va tenir el transport ferroviari a l'illa. En concret, només queden les línies fins a Sóller (un servei turístic), sa Pobla i Manacor. Una reducció de 135 quilòmetres de via que ha desconnectat, quant a transport públic, Mallorca. De 33 pobles amb tren es va passar a 18. 

L'arquitecte Eduard Yuste, membre de l'associació, considera que l'urbanisme ha anat pel mal camí: «Es construeixen més carreteres i es va contra el transport públic». Sens dubte, el gran beneficiat d'aquestes polítiques ha estat el cotxe, propulsat pel boom del petroli. Yuste explica que es tracta d'un fenomen mundial, del qual Mallorca no va quedar aïllada. El 1960 a l'illa hi havia 40.462 cotxes; és a dir, un per cada 10 habitants. És cert que en 50 anys la població ha passat de 443.327 persones a 1.115.990, però l'augment de cotxes ha estat molt més elevat. Segons Joves Arquitectes de Mallorca, el 2018 n'hi ha un milió, de cotxes, un per habitant.

«Les Balears no poden quedar enrere»

«La qüestió és eliminar cotxes com més aviat millor. Hi ha massa cotxes per a massa gent. L'única aposta forta és el transport públic», afirma Yuste. També diu que és optimista: «Veient que totes les ciutats aposten pel transport públic, entenem que les Balears no poden quedar enrere». 

Yuste: «Hi ha massa cotxes per a massa gent»

Un dels problemes principals és que l'urbanisme s'ha fet pensat per als cotxes. En aquest sentit, Yuste critica que «els carrers han deixat de ser per als vianants» i que el 80% estan destinats al transport rodat. Precisament, Joves Arquitectes de Mallorca també va apostar per fer Palma a peu, amb un mapa-xarxa de camins per transitar-hi caminant.

La construcció de carreteres tampoc no ha ajudat a fer que el territori estigui cohesionat. «Les autopistes són murades que impedeixen connectar la ciutat amb el territori», diu Yuste, i adverteix que s'ha de repensar tot el sistema d'eixos viaris. Més encara, quan els projectes per a l'illa preveuen fer més quilòmetres d'asfalt per als cotxes.

«Malauradament, vivim en una societat en què, si no és amb prohibicions, la gent no aprèn», subratlla l'arquitecte mallorquí, alhora que diu que s'han de permetre alternatives; és a dir, Yuste advoca per una «xarxa democràtica, ben pensada» i que sigui «fluïda», atès que no basta només instaurar transport públic, sinó que ha de ser eficient. 

El govern balear ha presentat fa uns mesos el Pla de Mobilitat 2019-2026, alguns dels eixos principals del qual són crear un tramvia que connecti Palma amb l'aeroport de Son Sant Joan i allargar el metro fins al Parc Bit i, després, fins a l'Hospital Son Espases. Pel que fa al tren, es preveu recuperar línies fins a Alcúdia, Artà i Cala Rajada. Això sí, el pla dependrà de les inversions que arribin des de Madrid. 


Si podeu llegir aquesta informació és perquè hi ha moltes persones que s’han fet subscriptores i d’altres que també són sòcies de la cooperativa Diari Jornada.

Si volem fer informació lliure, deslligada dels grans poders polítics i econòmics, amb una publicitat que passi el nostre codi ètic i sense continguts patrocinats, necessitem ser més. Necessitem que et sumis al projecte per poder explicar l’actualitat diària des de Barcelona, Palma i València amb rigor, honestedat, des de les esquerres i el feminisme i en català.

No t’ho pensis més: fes la teva subscripció i/o la teva aportació com a sòcia cooperativista.

Ens venem només a tu