MONOGRÀFIC MARIHUANA | Marihuana, remei prohibitMONOGRÀFIC MARIHUANA | Marihuana, remei prohibit
Pàgina del’Atlas des Plantes médicinales, de Hermann Adolf Köhler(1834-1879). FOTO ARXIU

MONOGRÀFIC MARIHUANA | Marihuana, remei prohibit

MONOGRÀFIC MARIHUANA | Marihuana, remei prohibit

Pàgina del’Atlas des Plantes médicinales, de Hermann Adolf Köhler(1834-1879). FOTO ARXIU

  • LAIA FARRERA (Barcelona)

  • | 21 de set, 2018 - 23:30

Aquest estiu el Cristóbal va anar de vacances a Itàlia. Va recórrer 3.700 quilòmetres en cotxe, va visitar diversos monuments, es va asseure a la sorra de la platja i fins i tot va poder anar a l’òpera. Era un viaatge tranquil, aparentment sense gaires diferències respecte del d’altres persones durant l’època estival, però que li hauria estat impossible de fer tres anys abans per culpa dels intensos dolors que li causa una escoliosi severa derivada d’una poliomielitis que va patir quan tenia dos anys.

En arribar a les 30 operacions quirúrgiques, afirma que va deixar de comptar-les. Sense anar més lluny, fa uns quants mesos va haver de posar-se una pròtesi palmar perquè la pressió que fa sobre els bastons que necessita per caminar li va rebentar els ossos de les mans. Els potents calmants deixaven de fer-li efecte, de manera que el dolor va anar envaint la seva vida. No podia treballar, però tampoc dormir ni descansar, fins que una amiga li va recomanar la marihuana. Des de la reticència de qui està fent una cosa mal feta, però amb la desesperació per alleujar el dolor, li va fer cas. Després d’unes quantes proves, va trobar una varietat que li anava bé i que ara pren en forma d’extracte. Des de llavors, en Cristóbal ha passat de no poder alçar-se de la cadira a fer prop de 4.000 quilòmetres en cotxe d’una tirada. «M’ha canviat la vida», diu. «La felicitat de les persones es mesura per l’absència de dolor i jo, ara, amb el cànnabis, puc tolerar el dolor».

Segons l’estudi més exhaustiu fet mai sobre els efectes del cànnabis en la salut, que ha dut a terme l’Acadèmia Nacional de Ciències, Enginyeria i Medicina dels Estats Units, alguns dels principis actius de la planta Cannabis sativa són útils per al tractament d’alguns tipus de dolor crònic, com el neuropàtic (crònic i intens per culpa dels nervis danyats), els espasmes musculars i els tremolors provocats per malalties com l’esclerosi múltiple, certs tipus d’epilèpsies i la malaltia de Parkinson, així com per a l’alleujament de nàusees i vòmits en pacients tractats amb quimioteràpia, a més de suavitzar símptomes d’altres malalties com l’ansietat, la desnutrició extrema (caquèxia) i la rigidesa muscular. D’altra banda, però, el mateix estudi alerta que l’ús de la marihuana podria disparar el risc de crisis d’esquizofrènia en persones amb predisposició genètica, alternacions en la memòria recent, apatia i lentitud psicomotora.

Moralitat versus ciència
Malgrat tot, el potencial mèdic i terapèutic del cànnabis, així com els seus efectes secundaris, encara estan per explorar a causa de la manca de coneixement. Segons els partidaris del seu ús, és l’estigma moral sobre les drogues el que condiciona tant les polítiques regulatòries com la investigació científica de la marihuana, fins al punt que fa només una trentena d’anys que es va descobrir el sistema endocannabinoide, una extensa xarxa de comunicació entre neurones i altres cèl·lules del sistema nerviós central amb un funcionament modulat pels principals components actius del cànnabis. L’element en discòrdia és el tetrahidrocannabinoide (THC), responsable dels efectes psicoactius però que també pot proporcionar més beneficis medicinals. El THC combinat amb el cannabidiol (CBD) —un altre dels components de la planta— contrarresta el seu propi efecte embriagador. És a dir, el THC pot resultar beneficiós per a la salut sense causar embriaguesa. No obstant això, l’ús terapèutic de la planta no està permès a l’estat espanyol, de manera que l’obtenció i dosificació del cànnabis queden fora del control mèdic per a les persones que només han trobat en aquesta substància un remei per als dolors.

 


El perill de no saber què es pren
Segons dades de l’associació Unió de Pacients per la Regulació del Cànnabis, s’estima que a Catalunya hi ha prop de 30.000 persones que es mediquen amb marihuana, les quals o bé han d’acudir al mercat negre, o bé han de cultivar i tractar ells mateixos la planta o bé han de recórrer a internet per aconseguir els productes que contenen els cannabinoides que creuen que els podran ajudar, després d’haver passat per llargs i dolorosos processos mèdics sense trobar milloria.

Segons Òscar Parés, president del Centre Internacional per l’Educació, Recerca i Servei de l’Educació Etnobotànica (ICEERS, la sigla en anglès), la prohibició de l’ús de la planta «és el que evita que es pugui tenir un coneixement objectiu de les substàncies» i el que fa que els malalts no tinguin cap font fiable i estandarditzada d’on treure el cànnabis, cosa que els obliga a fer proves d’assaig-error constants i a gastar-se moltíssims diners tant en el producte com en l’anàlisi de l’extracció per assegurar-se que la planta que prenen, ja sigui en forma d’oli, te o tintura, no contingui contaminants —com per exemple, metalls pesants— i que la proporció dels principis actius s’ajusti a les seves necessitats en funció de la malaltia.

Sense legalització no hi haurà cura
«La solució passa forçosament per la legalització, però cal que abans es faci una estandardització. Hi ha moltíssims tipus i subtipus de plantes que contenen fins a almenys 104 principis actius», afirma Queralt Prat, presidenta de l’associació Unió de Pacients per la Regulació del Cànnabis. Els partidaris de l’ús terapèutic del cànnabis comparteixen la batalla per la legalitat amb els usuaris lúdics, però la reivindicació de la legalització per a usos mèdics és completament diferent de la dels que utilitzen la marihuana per a ús recreatiu. «Els components que van bé per a uns no necessàriament van bé per a uns altres. A més, els pacients volen una solució als dolors per fer vida normal, no volen col·locar-se», conclou Prat.


Si podeu llegir aquesta informació és perquè hi ha moltes persones que s’han fet subscriptores i d’altres que també són sòcies de la cooperativa Diari Jornada.

Si volem fer informació lliure, deslligada dels grans poders polítics i econòmics, amb una publicitat que passi el nostre codi ètic i sense continguts patrocinats, necessitem ser més. Necessitem que et sumis al projecte per poder explicar l’actualitat diària des de Barcelona, Palma i València amb rigor, honestedat, des de les esquerres i el feminisme i en català.

No t’ho pensis més: fes la teva subscripció i/o la teva aportació com a sòcia cooperativista.

Ens venem només a tu