«Al Carmel seguim tenint un problema d’infrahabitatges»«Al Carmel seguim tenint un problema d’infrahabitatges»
Custodia Moreno. FOTO MARTÍ ALBESA

Custodia Moreno | 'La Custodia del Carmel'

«Al Carmel seguim tenint un problema d’infrahabitatges»

Custodia Moreno | 'La Custodia del Carmel'

«Al Carmel seguim tenint un problema d’infrahabitatges»

Custodia Moreno. FOTO MARTÍ ALBESA

  • LAIA FARRERA (Barcelona)

  • | 21 de set, 2018 - 23:29

Custodia Moreno és la icona de la lluita contra el barraquisme al barri del Carmel. Arribada a Barcelona amb 4 anys el 1947, la seva vida està estretament lligada a la mateixa història de la construcció del barri

Des de la seva perspectiva, què és el que li falta encara avui al barri?
Doncs si hagués de dir una cosa, jo diria que, bàsicament, el barri encara té grans barreres arquitectòniques, causades tant per l’orografia del terreny com per la mateixa història del sorgiment del Carmel. Aquí, a la muntanya, és on venia a fer-se la barraca molta de la gent que va arribar amb les onades de migració dels anys 60 i 70 a buscar una feina i una oportunitat de tirar endavant la família. Per això, és un barri que va néixer sense cap planificació urbanística. D’altra banda, el fet d’estar construït al vessant de la muntanya fa que el terreny tingui desnivells molt complicats i molt cars de salvar, quan pensem en la urbanització dels carrers, la rehabilitació dels habitatges, el pla d’equipaments, les comunicacions o la línia de transports. Amb el pressupost que hi pot haver per a la rehabilitació del districte de l’Eixample, aquí gairebé no n’hi ha ni per començar, per totes les mesures de contenció que s’han de prendre pel fet de ser a la muntanya. A més, les qüestions urbanístiques sempre s’han de tenir en compte a molt llarg termini, i si són complexes com al Carmel, encara més.

Els efectes del turisme massificat, que cada vegada es noten a més àrees de Barcelona, han arribat d’alguna manera, aquí?
No, la veritat és que no gaire. Aquí, malgrat haver avançat moltíssim, seguim tenint sobretot un problema d’infrahabitatges. Jo sempre dic que hem eliminat el barraquisme horitzontal i que ara estem treballant per millorar el que hi ha en vertical, en el sentit que molts d’aquests habitatges no estan en gaire bones condicions i és complicat rehabilitar-los. Sí que hem notat, però, la proximitat al Parc Güell i la promoció dels búnquers de la Guerra Civil amb relació a les línies de transport públic. No crec que estiguem al mateix nivell que als barris del centre de Barcelona, però ara els autobusos que passen per aquí arriben pleníssims de turistes i sí que sentim que passen una mica al davant de les necessitats dels veïns.

Creu que hi ha diferències amb les lluites actuals pel dret a l’habitatge?
Potser el canvi mateix de la societat ha canviat la manera d’organitzar-nos. Abans avisàvem els veïns que hi havia una assemblea amb un megàfon i ara ho fem a través de les xarxes socials. Potser ara hi ha menys sentiment de comunitat que abans i això fa que potser, de vegades, les lluites quedin fragmentades pels interessos de cada organització. Igualment, crec que durant el 15-M hi va haver un ressorgiment molt important de les lluites i que ens hem d’adaptar a les noves formes de mobilització que vagin sortint.

Com definiria el paper de les dones?
Crec que les dones sempre hem estat el motor de les lluites, sobretot de les del barri, però, a més, amb la doble càrrega de treball que ens imposava l’època. Al Carmel, les dones eren majoria a les assemblees perquè elles vivien amb molta més angoixa que els homes el fet de tenir un habitatge: mantenir-lo net, sense aigua corrent, a l’hora de rentar roba, per exemple, i en totes aquelles tasques que s’atribuïen a les dones de manera automàtica a l’època.

Al llarg de tots aquests anys es deu haver barallat amb totes les administracions.
Sí, sí. Amb algunes més i amb d’altres menys. Amb algunes hem hagut de trucar a la porta fins a deu vegades i amb d’altres cinc, però sí, ha costat amb totes.

Malgrat tot, a partir de l’any 90 vostè va entrar a l’Ajuntament de Barcelona com a consellera de Districte amb el Partit Socialista.
Sí. Jo estava a l’associació de veïns del barri des de l’any 1968 i, des de llavors, a primera línia de totes les reivindicacions. Quan l’Ajuntament m’ho va proposar em van dir: «Ens has plantejat sempre tants problemes, que ara volem que ens ajudis a solucionar-los», i els va semblar que, com que jo coneixia bé el barri, podia ser una bona interlocutora. D’entrada, vaig dir que no perquè no m’agradava gaire això d’estar a l’altra banda de la taula, però finalment, entre les associacions de veïns del districte, vam pensar que seria bo que hi hagués algú com jo a l’administració, perquè coneixia a fons les necessitats del barri.

I com es veu la situació des de l’altra banda?
La veritat és que és una posició difícil. Des de l’altra banda, jo he après sobretot a mirar les coses de manera global. De l’any 90 al 95 vaig fer de consellera de Districte, i a partir de l’any 2005 vaig quedar-me com a comissionada pel desenvolupament de la zona nord del districte. Això m’ha donat forçosament una visió de conjunt, de les necessitats que hi ha a cada lloc i dels recursos disponibles. No ha estat fàcil, eh? Cal tenir les coses molt clares i ser estricte pel que fa a l’honradesa i l’ètica. En termes generals, diria que m’han tractat molt bé, però és difícil fer content a tothom.

Hi ha alguna cosa de la qual se senti especialment orgullosa?
Sé que hi ha coses concretes que s’han portat a terme per la meva determinació, però bàsicament estic molt contenta d’haver coincidit amb els meus veïns i veïnes en aquesta època. En definitiva, d’haver perdut la por i de treballar pels nostres drets.


Si podeu llegir aquesta informació és perquè hi ha moltes persones que s’han fet subscriptores i d’altres que també són sòcies de la cooperativa Diari Jornada.

Si volem fer informació lliure, deslligada dels grans poders polítics i econòmics, amb una publicitat que passi el nostre codi ètic i sense continguts patrocinats, necessitem ser més. Necessitem que et sumis al projecte per poder explicar l’actualitat diària des de Barcelona, Palma i València amb rigor, honestedat, des de les esquerres i el feminisme i en català.

No t’ho pensis més: fes la teva subscripció i/o la teva aportació com a sòcia cooperativista.

Ens venem només a tu