Cuixart i Sánchez: 340 dies en presó preventiva per les concentracions a la conselleria d'Economia el 20-SCuixart i Sánchez: 340 dies en presó preventiva per les concentracions a la conselleria d'Economia el 20-S
Fotografia: ACN

Els líders de l'ANC i Òmnium han intentat demostrar que van voler fer de mitjancers, però ni Lamela ni Llarena els ha deixat sortir de la presó

Cuixart i Sánchez: 340 dies en presó preventiva per les concentracions a la conselleria d'Economia el 20-S

Els líders de l'ANC i Òmnium han intentat demostrar que van voler fer de mitjancers, però ni Lamela ni Llarena els ha deixat sortir de la presó

Cuixart i Sánchez: 340 dies en presó preventiva per les concentracions a la conselleria d'Economia el 20-S

Fotografia: ACN

  • Redacció Barcelona

  • | 20 de set, 2018 - 11:03

L'expresident de l'ANC, Jordi Sànchez, i el president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, van ser els primers encausats a posar els peus a la presó i ja fa 340 dies que estan privats de llibertat a l'espera de judici. La magistrada de l'Audiència Nacional Carmen Lamela va ordenar presó preventiva per a ells el 16 d'octubre i fins ara cap dels intents de les seves defenses per alliberar-los ha tingut èxit, tampoc quan la causa va passar a mans del Tribunal Suprem amb el magistrat Pablo Llarena com a instructor. Les defenses han aportat vídeos i testimonis per demostrar que van intentar fer de mitjancers amb la policia espanyola que escorcollava la conselleria i que van fer crides a la calma. Tanmateix, actualment estan processats per un delicte de rebel·lió i empresonats a Lledoners. Llarena també va frustrar la candidatura de Sànchez a la presidència de la Generalitat i el va suspendre com a càrrec públic.

Un any després dels fets del 20 de setembre, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart continuen en presó preventiva fina a judici, que s'espera que se celebri a finals d'any o al gener. La justícia espanyola els considera responsables de les concentracions, d'incitar-les i d'impedir, doncs, que la secretària judicial i la Guàrdia Civil poguessin portar a terme amb normalitat els escorcolls i les detencions en cerca de material i informació sobre l'organització del referèndum de l'1-O.

Just dos dies després de les concentracions a la conselleria d'Economia, la fiscalia de l'Audiència Nacional va presentar una denúncia per demanar investigar per sedició els organitzadors de la concentració i ja apuntava directament als líders de l'ANC i Òmnium.

La magistrada de l'Audiència Nacional Carmen Lamela els va citar a declarar inicialment el dia 6 d'octubre i els va deixar en llibertat sense cap mesura cautelar a l'espera de tornar-los a cridar. Ho va fer el 16 d'octubre, quan ja tenia sobre la taula un atestat de la Guàrdia Civil sobre el 20 de setembre, que també incloïa l'1 d'octubre. La Guàrdia Civil afirmava que els líders de les entitats sobiranistes havien «encoratjat les masses» en la concentració. Juntament amb Sànchez i Cuixart, Lamela també va citar el major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, i la intendent Teresa Laplana. 

Presó per ordre de l'Audiència Nacional

Després de prendre'ls declaració a l'Audiència Nacional, Lamela va fer seu el criteri de la fiscalia, va decretar presó provisional per a Sànchez i Cuixart i els va enviar a Soto del Real. Des de llavors, no han pogut sortir de la presó mentre esperen ser jutjats. En canvi, Trapero i Laplana van quedar en llibertat provisional amb mesures cautelars. 

En aquella interlocutòria, la llavors titular del jutjat central d'instrucció número 3 (i recentment ascendida al Tribunal Suprem) va afirmar que tots dos van «dirigir les masses» per «evitar l'aplicació de la llei» i dificultar l'actuació de la policia espanyola que escorcollava la conselleria d'Economia. A la resolució també recollia declaracions de Sànchez d'aquelles jornades, com ara «Que ningú se'n vagi a casa, serà una nit llarga i intensa», o que tan ell com Cuixart van fer una crida a «la mobilització permanent» enfilats sobre un cotxe de la Guàrdia Civil. 

Trasllat de la causa al Suprem 

El 24 de novembre de l'any passat, el jutge Llarena va decidir fer-se càrrec de la causa que fins llavors havia instruït a l'Audiència Nacional la magistrada Lamela i que afectava Puigdemont i tot el Govern i els líders de l'ANC i Òmnium. En canvi, es va mantenir en aquell tribunal la investigació a Trapero, Laplana i l'excúpula d'Interior. 

En aquell moment, Llarena —que ja investigava Forcadell i els membres de la mesa— va argumentar que, en la mesura que el delicte de rebel·lió que s'investigava tenia diversos autors, calia que se'ls investigués a tots conjuntament. Considerava que hi havia una «connexió material inescindible» de la naturalesa dels fets que s'investigaven al Suprem en la causa relacionada amb el procés secessionista. 

En aquell moment, doncs, els líders de l'ANC i Òmnium, empresonats per un suposat delicte de sedició, van incorporar-se a una causa que estava oberta directament per un delicte de rebel·lió i malversació de fons públics. 

Llarena veta Sánchez com a president 

Després de les eleccions del 21 de desembre i davant de la impossibilitat que Carles Puigdemont pogués ser investit president, l'independentisme va consensuar que Jordi Sánchez (número 2 a JxCat) havia de ser el candidat tot i ser a la presó. Fins llavors, Sànchez havia pogut delegat el vot com a diputat. Pel que fa a Cuixart, en canvi, no formava part de cap candidatura i manté el càrrec de president d'Òmnium.

No obstant això, el magistrat instructor va impedir a Sànchez assistir al ple dues vegades. La primera, el 12 de març, amb l'argument de la reiteració delictiva. Posteriorment, la defensa de Sànchez —exercida pel lletrat Jordi Pina— ho va tornar a sol·licitar, amb la possibilitat de seguir la sessió per via telemàtica. Va recordar que el Comitè de Drets Humans de l'ONU havia emès una resolució que instava el govern espanyol a prendre mesures cautelars per respectar els drets polítics de Sànchez.

Llarena va donar un nou cop de porta a Sànchez, ja que considerava que si es convertia en president podia reiterar els delictes que li atribuïa i «trencar l'ordre constitucional». Sobre la resolució de l'ONU, el magistrat va afirmar que «no era vinculant» per al tribunal i que, a més, no s'hi donava cap «indicació concreta».

Processats per rebel·lió 

El 21 de març, Llarena va processar Cuixart i Sànchez per un delicte de rebel·lió. A la interlocutòria, el magistrat instructor va argumentar que tots dos havien usat la seva responsabilitat al capdavant de l'ANC i Òmnium Cultural per mobilitzar «centenars de milers de seguidors» i «d'impulsar una massa de força» per fer front a la policia que «treballava per impedir el referèndum il·legal». Tota la seva responsabilitat se centra en els fets del 20 de setembre. 

Juntament amb Junqueras i Forn, són els dos únics que han estat des del principi en presó provisional, ja que el jutge mai ha rebaixat les mesures cautelars imposades ni ha atès cap de les múltiples peticions de llibertat provisional mentre esperen que se'ls jutgi. A més, al juliol, un cop el processament ja era ferm, Llarena va suspendre de funcions Puigdemont i tots els diputats empresonats, entre ells Jordi Sànchez. 

Cuixart obre la via per al trasllat a Catalunya

La defensa de Jordi Cuixart va ser la primera que va presentar un escrit a la secretaria general d'Institucions Penitenciàries per demanar-ne el trasllat a Catalunya un cop Llarena havia acabat la instrucció. 

Al·legava que mantenir-lo allunyat de la seva família i el seu entorn vulnerava diversos drets fonamentals, entre ells el del seu fill d'un any. La petició es va fer el 23 d'abril i en seguiren les passes altres defenses, com la de Junqueras i la de Romeva. Finalment, Cuixart i Sànchez van arribar a la presó de Lledoners el 4 de juliol. I, darrere d'ells, la resta de presos preventius del procés que, fins que no se celebri el judici, són en presons catalanes. 


Si podeu llegir aquesta informació és perquè hi ha moltes persones que s’han fet subscriptores i d’altres que també són sòcies de la cooperativa Diari Jornada.

Si volem fer informació lliure, deslligada dels grans poders polítics i econòmics, amb una publicitat que passi el nostre codi ètic i sense continguts patrocinats, necessitem ser més. Necessitem que et sumis al projecte per poder explicar l’actualitat diària des de Barcelona, Palma i València amb rigor, honestedat, des de les esquerres i el feminisme i en català.

No t’ho pensis més: fes la teva subscripció i/o la teva aportació com a sòcia cooperativista.

Ens venem només a tu