Txell Bonet proposa «una aturada de país com la del 3-O» en cas de sentència condemnatòriaTxell Bonet proposa «una aturada de país com la del 3-O» en cas de sentència condemnatòria
Fotografia: ACN

«En Jordi sempre em diu: quan vegis que sumen la pena de tots i que surt una xifra de tres dígits als diaris no t'espantis», assegura la companya de Cuixart

Txell Bonet proposa «una aturada de país com la del 3-O» en cas de sentència condemnatòria

«En Jordi sempre em diu: quan vegis que sumen la pena de tots i que surt una xifra de tres dígits als diaris no t'espantis», assegura la companya de Cuixart

Txell Bonet proposa «una aturada de país com la del 3-O» en cas de sentència condemnatòria

Fotografia: ACN

  • Redacció Barcelona

  • | 19 de set, 2018 - 09:23

La dona de Jordi Cuixart, Txell Bonet, proposa una «aturada del país com la del 3-O» si hi ha una sentència condemnatòria dels líders i activistes polítics empresonats, convocar manifestacions i, a nivell judicial, anar al Tribunal Constitucional i al Tribunal Europeu de Drets Humans. En una entrevista amb l'ACN, Bonet admet que s'espera «el pitjor» però confia que les declaracions dels propis processats o bé la possible presència «d'observadors internacionals» durant el judici puguin servir per «acusar l'Estat de totes les vulneracions de drets humans i fonamentals que s'han produït». «En Jordi sempre em diu: quan vegis que sumen la pena de tots i que surt una xifra de tres dígits als diaris, no t'espantis», explica Bonet.

«La població catalana, com ha demostrat, es pot mobilitzar i pot sortir al carrer no acceptant la sentència. Podria haver-hi una nova aturada del país com el 3-O quan es dicti una condemna i no sigui absolutòria», proposa la companya del president d'Òmnium Cultural, que remarca que parla a títol personal.

«No acceptar la sentència vol dir no quedar-nos quiets, fer alguna cosa, i fer-les en paral·lel, totes sumaran», afegeix, remarcant també la necessitat de recórrer al TC i a Estrasburg.

Durant l'entrevista amb l'ACN, Bonet afirma que el seu company no ha de demanar un indult en cas de sentència condemnatòria perquè no és «culpable». Per ella, «li toca a algú altre» plantejar l'indult, però tampoc descarta acceptar-lo si arriba. «Si tu no ets culpable no el demanes, però això no vol dir que no l'acceptis», ha dit.

Bonet admet que durant el judici sentirà «animalitats i bestialitats» i assegura que els tribunals espanyols «van a buscar el màxim càstig» per als líders independentistes processats.

Durant l'entrevista, la companya de Cuixart expressa el desig que el president d'Òmnium Cultural «surti demà mateix de la presó», així com la resta de líders empresonats. Alhora, però, Bonet diu estar mentalitzada que «això pot anar per molt llarg» i que el seu alliberament serà «difícil i lent».

Resposta a Iceta

La parella de Cuixart també es refereix a l'entrevista a les declaracions recents del líder del PSC, Miquel Iceta, vinculant l'ambient polític amb el resultat del judici, i demana als dirigents que «deixin el discurs de l'odi i les amenaces». A més, afegeix que «hi ha uns líders que de vegades destil·len odi, i pensen que com a l'època medieval, tallant caps a la plaça del poble, al poble els pot agradar una mica de sang i fetge».

Diàleg polític i causa judicial

Bonet evita valorar si el diàleg iniciat entre els governs català i espanyol pot tenir un impacte en el judici i la possible sentència. «Jo sempre recordo la frase del Jordi, que 'allò que sigui bo el país serà bo pels presos, i al revés'».

Segons ella, el diàleg ha d'estar centrat a «trobar solucions perquè Catalunya pugui trobar les vies per les quals les ciutadans decideixin el seu futur». En aquest sentit, creu que la independència i la causa judicial van alhora «juntes i separades». Segons Bonet, «tot acabarà arribant», tant el «dret a l'autodeterminació» com poder «demostrar que la causa és totalment injusta».

Els Jordis, «mediadors» el 20-S

Quan fa un any dels escorcolls a edificis públics de Barcelona i les protestes a la conselleria d'Economia, Bonet afirma que l'empresonament preventiu de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez per sedició el 16 d'octubre de 2017 va respondre a «un intent de les altes instàncies de la justícia espanyola de criminalitzar la mobilització ciutadana».

Segons ella, les autoritats judicials «es pensen que per tancar a la presó els líders de la societat civil, la població catalana tindrà por de sortir al carrer».

Sobre el 20 de setembre de l'any passat, Bonet també destaca que Sànchez i Cuixart només van participar de la protesta «espontània» com a «mediadors» i no com a «organitzadors».

Bonet també denúncia que «alguns mitjans tendenciosos» van fer servir la foto dels dos líders sobre els cotxes per justificar una «pretesa violència», i a la vegada demana que algú ensenyi «les proves» dels suposats «ferits» del 20-S.

Txell Bonet també nega qualsevol tracte de favor als polítics presos als centres penitenciaris catalans, tal com va denunciar fa uns dies el líder del PP a Catalunya, Xavier García Albiol. Segons ella, el règim per als polítics interns és el mateix que la resta, és a dir, «40 minuts rere un vidre i els vis-a-vis que pertoquen en cada situació», a banda de visites institucionals, cosa que a les presons madrilenyes «era molt difícil que es produís».


Si podeu llegir aquesta informació és perquè hi ha moltes persones que s’han fet subscriptores i d’altres que també són sòcies de la cooperativa Diari Jornada.

Si volem fer informació lliure, deslligada dels grans poders polítics i econòmics, amb una publicitat que passi el nostre codi ètic i sense continguts patrocinats, necessitem ser més. Necessitem que et sumis al projecte per poder explicar l’actualitat diària des de Barcelona, Palma i València amb rigor, honestedat, des de les esquerres i el feminisme i en català.

No t’ho pensis més: fes la teva subscripció i/o la teva aportació com a sòcia cooperativista.

Ens venem només a tu