El cas de Zeshan Muhammad intensifica la lluita contra les identificacions policials racistesEl cas de Zeshan Muhammad intensifica la lluita contra les identificacions policials racistes
D'esquerra a dreta: Zeshan Muhammad, Alba Cuevas i Mercedes Melón FOTO CLAUDIA FRONTINO

SOS Racisme i Open Society Justice demanen al Tribunal Europeu de Drets Humans que condemni l’estat espanyol

El cas de Zeshan Muhammad intensifica la lluita contra les identificacions policials racistes

SOS Racisme i Open Society Justice demanen al Tribunal Europeu de Drets Humans que condemni l’estat espanyol

El cas de Zeshan Muhammad intensifica la lluita contra les identificacions policials racistes

D'esquerra a dreta: Zeshan Muhammad, Alba Cuevas i Mercedes Melón FOTO CLAUDIA FRONTINO

  • ANDREU MERINO (Barcelona)

  • | 18 de set, 2018 - 12:56

Zeshan Muhammad manté la lluita contra l’estat espanyol iniciada fa cinc anys, quan un agent de la Policia Nacional espanyola el va aturar a Barcelona. «Perquè ets negre i punt», li va dir. Des d’aquell moment, Muhammad, originari del Pakistan i que viu a Catalunya des de fa 13 anys, va iniciar un periple judicial que ha traspassat les fronteres de l’estat espanyol i ha arribat a la justícia europea, que en els mesos vinents haurà de decidir si condemna l’estat espanyol per dur a terme identificacions policials racistes.

Després que l’Audiència Nacional i el Tribunal Constitucional (TC) fessin cas omís de la denúncia del jove, Muhammad va traslladar el seu cas al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) amb el suport de SOS Racisme i Open Society Justice. Mesos enrere, el govern espanyol, a través de l’advocacia de l’Estat, va respondre als requeriments del TEDH i, a parer de les dues organitzacions que donen suport a Muhammad, la resposta no només no aclareix els dubtes sobre el cas, sinó que parteix d’un punt de vista racista. «L’Estat nega que es produeixin identificacions policials racistes», ha dit avui en roda de premsa l’advocada d’Open Society Justice, Mercedes Melón.

El cas evidencia el racisme institucional de l'Estat, segons els denunciants

De fet, en la resposta al TEDH, l’Estat recorda la sentència del cas Rosalind Williams, emesa el 2001 pel TC. A Williams també la va aturar la policia pel fet de ser negra i el TC va justificar les identificacions de persones negres perquè els ciutadans espanyols són blancs. «Espanya ha transmès amb la seva resposta al TEDH que aturar la gent pel color de la pell és constitucional», lamenta Melón.

És per això que tant l’advocada com SOS Racisme consideren que el cas de Muhammad evidencia el racisme institucional de l’estat espanyol i demanen al TEDH que actuï.

Canvis legals

L’Estat no ha aclarit en la resposta al TEDH si la identificació policial a Muhammad va ser racista ni tampoc si va posar en marxa els mecanismes suficients per determinar-ho. Per això, els demandants han sol·licitat avui mateix a l’alt tribunal europeu que condemni l’Estat a demanar disculpes públiques al jove i a indemnitzar-lo.

La demanda persegueix que l'estat impulsi canvis legals i demani disculpes públiques a Muhammad

També esperen que el TEDH reconegui les identificacions sistemàtiques per perfil ètnic, deixi sense efecte la sentència del TC sobre el cas Williams, com també que insti l’estat espanyol a introduir nous criteris en les identificacions policials, a modificar la llei per evitar aquestes pràctiques racistes i a introduir formularis que obliguin els policies a justificar tota identificació. «Pràctiques policials com aquesta generen un conflicte social perquè hi ha gent que no se sent protegida igual que la resta pel fet de tenir un altre color de pell», ha afirmat Muhammad. «Les identificacions no només no són legals, sinó que no les podem descontextualitzar: formen part de la màquina de control migratori que pateixen moltes persones», ha afegit la portaveu de SOS Racisme, Alba Cuevas.

En aquest sentit, Cuevas fa una crida a denunciar les identificacions policials per perfil ètnic, amb l’objectiu de disposar de dades que permetin posar en relleu aquesta pràctica. La portaveu de SOS Racisme també demana responsabilitat a les administracions perquè les seves policies deixin d’actuar amb criteris racistes. «Les eleccions municipals del maig són la primera oportunitat», afirma.


Si podeu llegir aquesta informació és perquè hi ha moltes persones que s’han fet subscriptores i d’altres que també són sòcies de la cooperativa Diari Jornada.

Si volem fer informació lliure, deslligada dels grans poders polítics i econòmics, amb una publicitat que passi el nostre codi ètic i sense continguts patrocinats, necessitem ser més. Necessitem que et sumis al projecte per poder explicar l’actualitat diària des de Barcelona, Palma i València amb rigor, honestedat, des de les esquerres i el feminisme i en català.

No t’ho pensis més: fes la teva subscripció i/o la teva aportació com a sòcia cooperativista.

Ens venem només a tu