Antoni Miró porta la nuesa a la Marina de València Antoni Miró porta la nuesa a la Marina de València
EFE/ Juan Carlos Cárdenas

El comissari de la mostra, sobre la polèmica generada: «Preocupa més l'erotisme que la corrupció»

Antoni Miró porta la nuesa a la Marina de València

El comissari de la mostra, sobre la polèmica generada: «Preocupa més l'erotisme que la corrupció»

Antoni Miró porta la nuesa a la Marina de València

EFE/ Juan Carlos Cárdenas

  • Redacció València

  • | 17 de set, 2018 - 21:10

Encunyades en làmines d'acer patinable, els dibuixos lineals, tant figures retallades com els seus motlles, exhibeixen cossos nus en què es distingeixen penis, pits i genitals femenins i que protagonitzen escenes en les que estan a punt de practicar una penetració, una fel·lació o sexe anal i formen part d'una exposició més àmplia que s'inaugura el proper dia 25 de setembre a la Marina de València.

'Antoni Miró a La Base' està impulsada per Presidència i la Conselleria de Cultura per a la inauguració de l'espai que ocupa l'antiga base de l'equip Alingui en el marc de la Copa de l'Amèrica, reconvertida en espai creatiu i cultural i que en els propers mesos acollirà una mostra al seu interior amb una revisió de diverses grans sèries de l'artista alcoià, que es completa amb les escultures a l'exterior que es poden contemplar des d'ahir. 

L'espai interior de la Marina s'omplirà de peces de les sèries Personatges; Manifestació, amb quadres de manifestacions polítiques sorgits després de la indignació i el 15M; Nus i nues, amb anatomies d'homes i dones; Suite Havana, visions de nus femenins pintats a Cuba; i Ponts i Costaneres, ponts de la zona d'Alcoi, ha explicat.

«El que de moment s'ha vist és únicament les escultures de l'exterior. Aquesta sèrie es diu Suite eròtica», ha apuntat Fernando Castro, comissari de l'exposició, que ha explicat que és una «visió de les escenes eròtiques grecollatines» i corresponen a peces, gravats i pintures d'erotisme grec i llatí de museus com el de Nàpols o altres d'art clàssic.

Castro ha assenyalat que li ha cridat l'atenció la polèmica «sobre una sèrie eròtica que no és una altra cosa que l'art clàssic" i ha recordat que la base de la cultura clàssica grega i llatina «és el que va anomenar Ovidi l'art d'estimar o el que anomenaven la ciència sexual». El comissari es refereix a la polèmica, amplificada per alguns mitjans de comunicació, al voltant de les discrepàncies que la mostra hauria pogut generar entre alguns veïns. 

«És interessant que es cree polèmica sobre les imatges de l'amor i l'erotisme que vénen des dels grecs i de Roma. Sembla com si ens preocupara més l'erotisme que la corrupció o el terrorisme. Amb la quantitat de coses de les que un es pot escandalitzar en el present, si ens escandalitzem d'imatges que reprodueixen els gravats del bressol de la civilització de Grècia i la Roma Imperial, ja podem plegar», ha apuntat.

Respecte a les crítiques per l'explícit de les imatges en un espai d'ambient familiar i amb presència de xiquets, ha assegurat que els vindrà «bé» i ha recordat que els donem «classe d'educació sexual i volem que es formen en història de l'art».

Ha alertat que a «aquests mateixos xiquets els seus pares els posen a jugar amb videojocs» de violència i amb armes militars i en l'exposició veuen peces «gens hiperrealistes» d'imatges retallades perquè «es veja la relació entre el paisatge de la natura i el corporal, donant-li el sentit dels nus en l'època clàssica que parlen de l'harmonia amb la natura».

Castro ha assegurat que la mostra «no té connotacions pornogràfiques, llevat que a Grècia, pornògraf significava el que fa la crònica dels detalls de la vida quotidiana»: el periodista, i ha recorregut a la dita que «la perversió o la provocació està a l'ull de l'espectador».

«La qüestió de si els xiquets veient-ho es provocaran és una visió unilateral de la infància. Els xiquets són menys ignorants del que creiem que són», ha apuntat i ha incidit en què si aquests mateixos xiquets poden veure cossos nus en la capella Sixtina del Vaticà o escenes eròtiques, de terror o violentes, com l'Afusellament del 2 de maig al Museo del Prado.

 


Si podeu llegir aquesta informació és perquè hi ha moltes persones que s’han fet subscriptores i d’altres que també són sòcies de la cooperativa Diari Jornada.

Si volem fer informació lliure, deslligada dels grans poders polítics i econòmics, amb una publicitat que passi el nostre codi ètic i sense continguts patrocinats, necessitem ser més. Necessitem que et sumis al projecte per poder explicar l’actualitat diària des de Barcelona, Palma i València amb rigor, honestedat, des de les esquerres i el feminisme i en català.

No t’ho pensis més: fes la teva subscripció i/o la teva aportació com a sòcia cooperativista.

Ens venem només a tu