MOSTAFÀ SHAIMI

Visca l’escola dels ‘moros’, ‘negres’, ‘sudaques’ i...

Hi ha molts barems per valorar si una societat és justa i generadora d’igualtat d’oportunitats per als seus membres. Però, probablement, l’indicador més important és la salut del seu sistema educatiu. Justament, un dels rols que ha de tenir l’escola, sobretot en una societat en què les desigualtats són estructurals, és el d’escenari de la igualtat d’oportunitats.

Però és sabut que a Catalunya, i a tot Europa, hi ha escoles que estan segregades per raons de classe, de sexe, de nivell acadèmic i de racisme. Aquestes segregacions són un gran obstacle per arribar a ser una societat justa i igualitària. Algú dirà: és poc rigorós afirmar que la segregació escolar, a Catalunya, tingui un component racista. Anem a pams.

«La segregació és, en gran part, en termes socioeconòmics»



Una primera qüestió a assenyalar és que les segregacions escolars a Catalunya no són un fet aïllat ni marginal. El 2008, el Síndic de Greuges va fer un informe que indicava l’estat de la qüestió. Quasi una dècada després, el 2016, dos informes més emesos pel Síndic tornaven a explicar la situació i afirmaven que la segregació escolar, lluny d’haver-se solucionat, havia esdevingut un problema greu a Catalunya i necessitava una intervenció urgent. Es tracta d’una qüestió estructural que afecta no només el sistema educatiu, sinó la societat catalana globalment, i que com tot problema estructural necessita una solució estructural.

És evident que no tota segregació escolar és per motius de racisme. De fet, hi ha contextos en què la presència de la immigració és quasi nul·la i, en canvi, la segregació actua en aquests barris i municipis de manera clara. Per tant, la segregació a Catalunya és, en gran part, en termes socioeconòmics. A més, no hem d’oblidar un altre element important en el sistema educatiu que fomenta encara més la segregació: l’escola concertada. Hi ha escoles concertades que juguen un paper cohesionador en alguns barris, sens dubte. Però el fet que existeixi, en el sistema educatiu públic, un tipus d’escola que només permet l’accés normalitzat a una part de la societat, és generador de desigualtat. La classe mitjana, de vegades, fuig de la segregació present a l’escola pública —fet que l’alimenta— i se’n va a la concertada. D’aquesta manera, l’escola concertada, en molts casos, esdevé el refugi d’una classe social que no vol que els seus fills es barregin amb els fills de famílies de la classe empobrida i immigrada. El servei públic d’educació hauria d’estar unificat en una xarxa.

No oblidem que el concert va ser, al seu moment, una solució transitòria. Han passat més de tres dècades i la concertada, en lloc de desaparèixer, en molts municipis de Catalunya, creix.

Els últims anys, però, observem un fenomen que agreuja la situació de la segregació i hi afegeix un element nou: el racisme. El resultat del fenomen, a part d’incorporar una nova variant a la segregació, en alguns casos va més enllà i arriba a una situació de guetització i concentració.

Quan ens fixem en escoles on hi ha segregació escolar, veiem que la representació d’alguns perfils de l’alumnat d’aquestes escoles és una mica més gran que la representació dels mateixos perfils en el conjunt del barri o municipi. Però quan parlem en termes de concentració, això significa que trobem una representació d’algun perfil molt per sobre de la mitjana de determinats col·lectius d’alumnes. Dit d’una manera més clara, a Catalunya, hi ha escoles públiques on l’alumnat de famílies d’origen estranger supera el 60% del total dels alumnes i, en alguns casos, arriba al 80% i el 100%.

Què fa que es produeixi aquest tipus de segregació escolar i, en alguns casos, de concentració? O, dit d’una altra manera, per què moltes famílies autòctones decideixen no portar els fills a escoles públiques del barri o municipi i se’n van a la concertada o a altres municipis, quan aquestes escoles tenen presència de fills de famílies immigrades? A parer meu, el racisme, en gran part, explica el perquè de la fuga d’aquestes famílies de les seves pròpies escoles de barri.

De fet, si em permeteu certa ironia, és normal que sigui així. La nostra societat està fracturada racialment i les nostres escoles —altres institucions també— són un reflex d’aquesta fractura. Quan ens fixem en els nostres barris no veiem una societat mínimament cohesionada, sinó una coexistència, quasi obligatòria. Per això, algunes persones, quan la seva economia ho permet, fugen dels barris on hi ha presència de gent immigrada. La dinàmica de moltes persones autòctones és la següent: coexistència mentre no hi ha més remei. Però a la mínima que es pugui triar, es produeix la separació. Si aquesta explicació és correcta, la pregunta que ens hem de fer és: la nostra societat reconeix aquesta situació? La resposta és que no. Per què?

La paraula racisme, en l’imaginari de la nostra societat està relacionada amb uns fets vinculats al nazisme, l’apartheid i altres episodis històrics dramàtics i monstruosos. D’alguna manera ens és molt difícil, d’entrada, acceptar els fets de discriminació presents i estructurals en la nostra societat. Reconèixer el racisme vol dir acceptar que tenim un problema, com a mínim, greu. Per aquest motiu, la tendència és la negació o, com a màxim, quan el racisme és evident, reduir-lo a un fet aïllat i accidental. Malauradament no és així i, en aquest sentit, una demostració que el racisme és estructural en la nostra societat és que existeixin la segregació i la concentració escolar per raons de nacionalitat i origen.

Des dels principis de justícia i igualtat, Catalunya està vulnerant drets fonamentals de famílies d’origen estranger, però sobretot d’infants a qui se situa en posició d’inferioritat quant al dret a la igualtat d’oportunitats. El que està en joc és molt i és l’escola la que ha de prevenir la fractura social. Però si l’escola segrega, el que acaba fent és aprofundir aquesta fractura i hipotecar el futur de generacions.

«Des dels principis de justícia i igualtat, Catalunya està vulnerant drets fonamentals de famílies d’origen estranger»



Si els infants de diferents orígens i nacionalitats no es troben a P3 i P4, es trobaran més endavant en situació de conflicte. Per corregir aquesta anomalia, la Generalitat de Catalunya té tota la responsabilitat. El govern català està pagant amb diner públic la segregació i la concentració i reprodueix la situació de privilegi d’una part de la societat. S’ha de canviar el rumb del sistema educatiu pel que fa a aquesta qüestió. Mentre això no passi, visca l’escola dels moros, negres, sudaques i...


Si podeu llegir aquesta informació és perquè hi ha moltes persones que s’han fet subscriptores i d’altres que també són sòcies de la cooperativa Diari Jornada.

Si volem fer informació lliure, deslligada dels grans poders polítics i econòmics, amb una publicitat que passi el nostre codi ètic i sense continguts patrocinats, necessitem ser més. Necessitem que et sumis al projecte per poder explicar l’actualitat diària des de Barcelona, Palma i València amb rigor, honestedat, des de les esquerres i el feminisme i en català.

No t’ho pensis més: fes la teva subscripció i/o la teva aportació com a sòcia cooperativista.

Ens venem només a tu


@firma

MOSTAFÀ SHAIMI

Investigador a la UdG i formador en dinamització comunitària