Frenar l’especulació a Benimaclet: una qüestió de voluntat políticaFrenar l’especulació a Benimaclet: una qüestió de voluntat política
Horts urbans al barri de Benimaclet (Horta). Foto ARXIU

Frenar l’especulació a Benimaclet: una qüestió de voluntat política

Frenar l’especulació a Benimaclet: una qüestió de voluntat política

Horts urbans al barri de Benimaclet (Horta). Foto ARXIU

  • MARTA NAVARRO (València)

  • | 14 de set, 2018 - 23:47

Ha nascut Cuidem Benimaclet, una plataforma de veïnes que pretén evitar el desenvolupament d’un nou programa d’actuació integrada (PAI) en aquest territori. Els veïns agrupen davant l’amenaça de la construcció d’un important nombre d’edificis per part de Metrovacesa, que perjudicaria l’horta de Vera i el camí de Farinós.

Benimaclet fa vint anys que fuig del PAI. L’empresa antigament encarregada de presentar el pla, Urbem, no ho va fer a temps. Per tant, el 2017 el PAI es va cancel·lar. Però ara Metrovacesa, una altra promotora propietat del Banc Santander i el BBVA, té el 40 per cent de la propietat dels terrenys i la intenció d’edificar 1.500 habitatges al barri. Una qüestió que no agrada gens al veïnat i que ha dut a la creació de la plataforma Cuidem Benimaclet. Metrovacesa podria convertir-se en agent urbanitzador i portar la iniciativa del projecte si s’ajuntara amb Urbem, que encara té un 27 per cent de la propietat. La nova promotora està preparant un pla per a presentar a l’ajuntament.

Metrovacesa podria estar al darrere del finançament irregular del PSPV



Aquesta empresa podria estar al darrere del suposat finançament il·legal del PSPV. Segons publicava el diari El Mundo, l’Agència Tributària va acreditar, gràcies a l’encreuament de dades, el finançament il·legal del partit en la campanya del 2007. Les despeses van ser cobertes per empreses privades que pagaren directament a la mercantil de publicitat Crespo Gomar, una empresa de comunicació vinculada al PSPV. Les societats que estaven al darrere, segons aquestes dades i el testimoni dels treballadors de Crespo Gomar, eren, entre d’altres, Metrovacesa i Burger King.

L’aposta de Cuidem
Cuidem Benimaclet, per la seua banda, ha presentat formalment a l’Ajuntament de València la seua proposta, que consisteix a no construir més edificis residencials, atès que a la ciutat ja hi ha 50.000 habitatges buits. Estan a favor que es construeixen edificis de culturals o educatius i es conserve l’horta del barri. Amb aquest objectiu, demanen que el sòl es declare no urbanitzable. És a dir, que es desclassifique el sòl. «Aquesta eina és possible, viable i legal», afirmaven aquesta setmana en roda de premsa des de la plataforma. Com a exemple de viabilitat posaven el PAI que l’Ajuntament de Dénia va parar fa uns mesos, a la zona de les Deveses.

La possibilitat de desclassificar el sòl, afirmen, està justificada per diferents elements que presenta el barri. Un és el caràcter rural, que perdura, tot i que s’han perdut algunes zones d’horta com a conseqüència del pla general d’ordenació urbana (PGOU) del 1988. El pla va permetre la construcció de la ronda nord i sud a València, i la destrucció parcial de l’horta del cap i casal.

Des de Cuidem reivindiquen que l’horta de Vera i el camí de Farinós haurien de ser zones protegides pel seu valor paisatgístic. A més, destaquen el valor patrimonial de les alqueries característiques d’aquest territori. Expliquen també que aturar la construcció de grans torres a favor de l’horta és una qüestió d’ecologisme i de sostenibilitat, ja que els edificis de molta altura provocarien problemes en el drenatge de l’aigua de pluja, així com un augment de la temperatura en el barri. A més, pensen que l’ajuntament no trobaria gaires dificultats per desclassificar el sòl, ja que de moment no hi ha cap agent urbanitzador ni cap programa urbanístic, malgrat la intenció de Metrovacesa. En la mateixa línia, afirmen que com que no s’ha produït encara la patrimonialització del sòl, o siga que no s’ha construït res, l’administració està a temps de paralitzar la iniciativa.
«Cal millorar la qualitat de vida de cada barri i no potenciar els barris de moda», afirmen des de Cuidem Benimaclet, i afegeixen que construir «més edificis no significa que els habitatges baixen de preu». Com a exemple, recorden la crisi produïda per la bombolla immobiliària.

Horta o Taulell
En la revisió del PGOU del 1988, l’any 2015, el govern de la Nau va decidir no edificar sobre quatre milions de metres quadrats d’horta, i va contrariar així les intencions de Rita Barberá. Es va organitzar la campanya Horta és Futur per aplegar diferents associacions veïnals i col·lectius. «Eixa lluita va parar la revisió del PGOU», explica Josep Gavaldà, membre de Per l’Horta. I afegeix : «Això vol dir que quan la ciutadania s’espavila i lluita les coses es poden aconseguir».

Malgrat la victòria de la declaració d’una part de l’horta de València com a no urbanitzable, encara ho són les zones que hi ha entre les rondes nord i sud, i la ciutat. «Després de la crisi immobiliària i la problemàtica —ignorada— del canvi climàtic, el que hauríem de plantejar-nos no és com seguir urbanitzant, sinó com desurbanitzar», diu Gavaldà.

«Cal millorar la qualitat de vida de cada barri i no potenciar els barris de moda» Cuidem Benimaclet



Pel que fa al cas de Benimaclet, Gavaldà afirma que, «com que el barri no necessita més de 1.000 habitatges nous, fer-los no respon a cap altre objectiu que al de satisfer els interessos de certs poders econòmics que es dediquen a traficar amb el sòl». Pel membre de Per l’Horta, avantposar l’horta als grans edificis «és una qüestió de voluntat política i el que manca a l’administració pública és un vertader model de ciutat».


Si podeu llegir aquesta informació és perquè hi ha moltes persones que s’han fet subscriptores i d’altres que també són sòcies de la cooperativa Diari Jornada.

Si volem fer informació lliure, deslligada dels grans poders polítics i econòmics, amb una publicitat que passi el nostre codi ètic i sense continguts patrocinats, necessitem ser més. Necessitem que et sumis al projecte per poder explicar l’actualitat diària des de Barcelona, Palma i València amb rigor, honestedat, des de les esquerres i el feminisme i en català.

No t’ho pensis més: fes la teva subscripció i/o la teva aportació com a sòcia cooperativista.

Ens venem només a tu