Cas Gustau Muñoz: porta oberta a investigar els crims de la TransicióCas Gustau Muñoz: porta oberta a investigar els crims de la Transició
Marc Muñoz en l’homenatge d’enguany al seu germà. FOTO ORIOL CLAVERA

La família del jove assassinat l’Onze de Setembre del 1978 per la policia espanyola espera que altres víctimes del postfranquisme puguin adherir-se a la querella oberta per la justícia argentina

Cas Gustau Muñoz: porta oberta a investigar els crims de la Transició

La família del jove assassinat l’Onze de Setembre del 1978 per la policia espanyola espera que altres víctimes del postfranquisme puguin adherir-se a la querella oberta per la justícia argentina

Cas Gustau Muñoz: porta oberta a investigar els crims de la Transició

Marc Muñoz en l’homenatge d’enguany al seu germà. FOTO ORIOL CLAVERA

  • ANDREU MERINO (Barcelona)

  • | 14 de set, 2018 - 23:47

L’11 de setembre del 1978 el jove de 16 anys i militant del Partit Comunista d’Espanya internacional (PCEi) Gustau Muñoz va acudir a una manifestació independentista amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya. Mai més tornaria a casa. La Policia Nacional espanyola el va assassinar d’un tret al carrer Ferran i 40 anys després els responsables de la seva mort continuen gaudint d’impunitat.

La família de Muñoz, però, des del juny té un motiu per a l’optimisme: la justícia argentina va admetre que la seva querella contra l’estat espanyol i els seus responsables polítics i policials d’aleshores s’afegís a la querella contra els crims del franquisme, oberta per la jutgessa María Servini.

Tot i que Servini va desestimar en un primer moment l’adhesió, la Cambra Federal de Cassació Penal la va obligar a rectificar. «No s’ha de descartar que els fets denunciats no hagin estat comesos en el marc del pla sistemàtic i s’hagin organitzat en contra de la població civil espanyola i que formin part de l’univers de fets delictius qualificats com a constitutius de delictes de lesa humanitat», argumentaven els jutges de la cambra en la seva resolució. Servini investiga els crims comesos entre el 17 de juliol del 1936 i el 15 de juny del 1977, dia en què es van celebrar les primeres eleccions espanyoles després de la mort del dictador. Amb tot, els jutges de la cambra federal consideren que la família Muñoz té dret a l’empara judicial tot i que el jove fos assassinat un any després i veuen plausible la tesi dels denunciants: la naturalesa franquista de l’estat espanyol va mantenir-se vigent durant la transició cap al sistema constitucional. «Hi va haver una continuïtat política amb l’elecció de Joan Carles I com a cap d’estat, ministres com Martín Villa van continuar al poder i diversos responsables de cossos repressors van ser ascendits», argumenta el president del Casal Argentí a Barcelona, Diego Arcos, que forma part de l’equip coordinador de la querella.

La naturalesa franquista de l’estat espanyol va mantenir-se vigent durant la transició cap al sistema constitucional

L’equip coordinador treballa per presentar la informació necessària a Servini. «Volem demostrar la continuïtat que van tenir els tribunals de la dictadura: el Tribunal d’Ordre Públic va esdevenir l’Audiència Nacional actual», recorda Arcos. Els querellants també demanaran informació al Registre Civil sobre l’agent de policia que presumptament va disparar a Muñoz. «L’últim que sabem és que és viu i està retirat a un poble gallec», afirma Arcos.

«M’he sentit desorientat»
El germà de Muñoz, Marc, recorda com la justícia espanyola va arxivar la denúncia per assassinat poc després dels fets. El camí per arribar al moment actual, diu, no ha estat fàcil. «M’he sentit molt desorientat i fins fa dos anys no vaig saber de quina manera podíem fer avançar la querella», explica.

Arcos subscriu els arguments de Muñoz i critica les administracions. «La Generalitat no ha fet la difusió esperada perquè la gent s’adherís a la querella i hi ha hagut molt silenci per part d’entitats associatives dedicades a la memòria històrica, com la Comissió de la Dignitat, i dels mitjans de comunicació públics», assegura. Per Muñoz, tot i que la Generalitat ha fet passes endavant, encara queda molt camí per recórrer en matèria de memòria i diu que el primer assessorament que va rebre va ser fa dos anys per part de l’Ajuntament de Barcelona. «Tinc 57 anys, encara soc jove, però la gent gran que busca els seus familiars necessita més facilitats per poder fer justícia», demana.

Més enllà d’aquestes dificultats, Arcos i Muñoz coincideixen a l’hora d’assenyalar que no renunciaran a recórrer al Tribunal Penal Internacional si, com ha passat fins ara, la justícia espanyola continua desoint les reclamacions de Servini per poder investigar els crims del franquisme. La família de Gustau Muñoz, doncs, no tira la tovallola; pel seu germà, l’admissió a tràmit de la querella a l’Argentina representa un pas endavant per investigar les morts de la Transició. «El dia que van matar el Gustau ens manifestàvem contra el règim perquè crèiem que continuava viu i tot el que ha passat després m’ho ha confirmat», etziba.

L’Onze de Setembre del 1978 tots dos germans van sortir al carrer per «demanar la independència de Catalunya», en paraules de Muñoz. Dimarts, l’esquerra independentista va organitzar de nou el tradicional homenatge al jove assassinat i el seu germà confia que la seva memòria no mori. Tampoc en l’àmbit més personal: totes les fotografies del jove assassinat el 1978 van desaparèixer en un incendi de la casa familiar i el seu germà intenta que tothom que en conservi les hi faci arribar.


Si podeu llegir aquesta informació és perquè hi ha moltes persones que s’han fet subscriptores i d’altres que també són sòcies de la cooperativa Diari Jornada.

Si volem fer informació lliure, deslligada dels grans poders polítics i econòmics, amb una publicitat que passi el nostre codi ètic i sense continguts patrocinats, necessitem ser més. Necessitem que et sumis al projecte per poder explicar l’actualitat diària des de Barcelona, Palma i València amb rigor, honestedat, des de les esquerres i el feminisme i en català.

No t’ho pensis més: fes la teva subscripció i/o la teva aportació com a sòcia cooperativista.

Ens venem només a tu