Les Balears lamenten un model de finançament caducatLes Balears lamenten un model de finançament caducat
El model de finançament s’hauria d’haver revisat fa cinc anys. FOTO ACN

La falta d’inversions i d’un nou règim especial per compensar la insularitat agreugen el problema econòmic

Les Balears lamenten un model de finançament caducat

La falta d’inversions i d’un nou règim especial per compensar la insularitat agreugen el problema econòmic

Les Balears lamenten un model de finançament caducat

El model de finançament s’hauria d’haver revisat fa cinc anys. FOTO ACN

  • MARTÍ GELABERT (Palma)

  • | 14 de set, 2018 - 23:47

És la pregunta del milió. Si les dades i els estudis corroboren que les Illes Balears han arribat a prop d’un índex 100 de la mitjana del finançament per càpita —és a dir, s’ha assolit l’objectiu després d’estar fins al 2008 en un índex 79—, per què el model de finançament no acaba de funcionar? La resposta és fàcil, per uns, i una mica més complexa, per altres. L’exconseller d’Economia i Hisenda Carles Manera (2007-2011), que va pactar l’actual model de finançament el 2009, ho té clar: l’aportació de les Illes en relació amb el que reben és «desequilibrada».

Segons les dades de liquidació del 2016, que són les darreres disponibles, aquest desequilibri queda reflectit perfectament. Si bé les Balears van aportar a l'estat espanyol 2.806 euros per habitant, només en van recaptar 2.396. Les xifres, que podrien semblar pròximes, no ho són tant quan es considera que les Balears són la segona comunitat que més aporta de tot l’Estat (darrere de Madrid i davant de Catalunya) i la novena que menys rep. En altres paraules: les Balears aporten 25,6 punts més que la mitjana (índex 125,6) i reben 1,1 punts menys que la mitjana (índex 98,9).

Les Balears aporten 2.806 euros per habitant, però només en reben 2.396



«El model de les Balears no és dolent, sempre que hi hagi creixement econòmic», opina Manera, tot i que recalca que caldria equilibrar aquesta balança de finançament. És una opció que es pot presentar difícil per a l’Estat: «Si no posa molts recursos, serà difícil acontentar tothom», subratlla, ja que, si una comunitat demana beneficis, totes vindran darrere en la cua de peticions. «Ho veig molt difícil. No es deixarà de donar a Cantàbria o Extremadura perquè es doni a les Balears», insisteix.
Si bé Manera considera que el model no és del tot dolent, des d’altres sectors consideren que les Illes estan molt infrafinançades i que cal una revisió completa del finançament. El diputat de MÉS per Mallorca Antoni Reus recorda que l’actual model, del 2009, s’hauria d’haver canviat fa cinc anys, tal com es preveia. «Ja s’ha incomplit», afirma, alhora que critica que en el sistema actual «hi ha molt poca corresponsabilitat fiscal».

En aquest sentit, Reus diu que l’Estat marca els ingressos que arriben a les Balears —prop del 50% de la recaptació de l’IVA a les Illes, que amb el model anterior era de prop del 30%—, però que no hi arriben tots els que ho haurien de fer. «Hi ha 1.500 milions d’euros que es recapten a les Balears que no repercuteixen en cap servei», diu. Són el mateixos càlculs de l’Estat; de fet, Reus considera que la xifra podria augmentar, ja que a les Balears se li imputen despeses com el Museu del Prado o l’AVE.

Població flotant
Aquesta situació es dona per l’important volum de població flotant que hi ha a les Illes, que no es té en compte a l’hora de definir els mecanismes de correccions i d’aportacions de solidaritat. «No sabem la veritable dimensió del problema. Podríem estar parlant de 3.000 milions», diu Reus. En la mateixa línia, recorda que, a més, la pressió turística i demogràfica té al darrere un consum d’infraestructures i recursos que les Balears han de pagar.

El portaveu de Podem al Parlament, Alberto Jarabo, també critica una «ineficàcia de l’Estat» i una falta de «comprensió» que provocarà una pèrdua de renda per càpita i de producte interior: «Acabarem per demanar doblers a la resta. No beneficia ni la gent d’aquí», diu.

La portaveu del grup parlamentari del PP, Marga Prohens, afirma que l’actual model és «dolent, molt complex i poc transparent», de manera que el fa perjudicial per al territori. També considera que s’han de posar més doblers per poder atendre les exigències de les comunitats. I, de la mateixa manera, que les Balears rebin molt més en relació al que recapten. Això sí, sense deixar d’aportar a un fons comú perquè «tots els ciutadans tinguin accés als mateixos recursos bàsics».

El nou REB és a tocar i s’espera que sigui més concret i efectiu que l’aprovat el 1998



A aquest combat de xifres s’ha d’afegir un enemic més en l’àmbit econòmic: els efectes de la insularitat. Per això és necessari un mecanisme que compensi tots aquestes efectes que no permeten a les Balears competir econòmicament amb la Península. El règim especial de les Illes Balears (REB) té aquesta missió, tot i que no ha estat del tot suficient fins ara. Cal diferenciar el model de finançament, que funciona per a totes les comunitats, del REB, amb inversions específiques per a les Illes.

Nou mil milions de pèrdues
Un estudi elaborat per la Universitat de les Illes Balears xifra en prop de 9.000 milions d’euros les pèrdues en el comerç pel factor insular. Pel que fa a les exportacions, es parla d’uns 3.500 milions d’euros més, una xifra semblant a la de les importacions. Actualment hi ha un REB aprovat el 1998 —se’n va frenar un altre el 2015— que engloba molts sectors, com el transport, la mercaderia i inversions en sectors determinats, però que «era massa poc concret», segons Reus, ja que, com que no hi havia una concreció i una assignació concreta per a cada matèria, a l’hora d’exigir-les ha recaigut aquest poder.

El govern balear va tenir damunt la taula, segons Prohens, una nova proposta de REB amb el govern de Mariano Rajoy. La moció de censura va impedir que el projecte seguís el curs i ara el Govern pretén oferir millores a la proposta inicial.
Jarabo considera que el REB actual no soluciona el que hauria de solucionar. Ara la incògnita és saber quan entrarà en vigor el nou règim, quines mesures inclourà i quin efecte tindrà sobre la insularitat.

 

Les esperances del nou règim especial
Són diverses les veus, entre les quals la del PP, que pronostiquen que la presidenta del Govern, Francina Armengol, anunciarà el nou règim especial de les Illes Balears (REB) dimarts en el debat de política general. Quant a inversions, el REB té la finalitat de compensar els efectes de la insularitat. Actualment el model és obsolet i els partits esperen que al nou text hi hagi més concreció. Des de MÉS per Mallorca, Antoni Reus advoca perquè es corregeixin el fons d’insularitat i el transport de mercaderies. «S’ha fet molt poc i el que s’ha fet s’ha fet malament», diu Reus respecte a les mercaderies. Pel PP, el fons d’insularitat també és una qüestió clau que hauria de recollir el document. La seva portaveu parlamentària, Marga Prohens, considera que les empreses de les Illes han de poder tenir igualtat de condicions per competir amb la resta de l’estat espanyol. Una mesura que, afirma, es preveia en un REB que s’hauria d’haver aprovat el 2015, però que es va paralitzar. Podem té una visió una mica diferent de l’assumpte i aposta, sobretot, perquè el REB reculli mesures concretes per resoldre la situació d’emergència habitacional a les Illes. «Tenim dificultats especials en habitatge», diu el seu portaveu parlamentari, Alberto Jarabo, que considera que, si no les marca directament el REB, caldria establir com es resol el problema.


Si podeu llegir aquesta informació és perquè hi ha moltes persones que s’han fet subscriptores i d’altres que també són sòcies de la cooperativa Diari Jornada.

Si volem fer informació lliure, deslligada dels grans poders polítics i econòmics, amb una publicitat que passi el nostre codi ètic i sense continguts patrocinats, necessitem ser més. Necessitem que et sumis al projecte per poder explicar l’actualitat diària des de Barcelona, Palma i València amb rigor, honestedat, des de les esquerres i el feminisme i en català.

No t’ho pensis més: fes la teva subscripció i/o la teva aportació com a sòcia cooperativista.

Ens venem només a tu