Dures penes de presó contra els responsables de la mort d’un militant antifeixista a FrançaDures penes de presó contra els responsables de la mort d’un militant antifeixista a França
Philippe Poutou, candidat a les presidencials franceses del Nou Partit Anticapitalista (NPA) durant la manifestació d'aquesta tarda a París (Enric Bonet)

La justícia francesa condemna amb 11 i 7 anys de presó els responsables de l’homicidi del jove Clément Méric l'any 2013

Dures penes de presó contra els responsables de la mort d’un militant antifeixista a França

La justícia francesa condemna amb 11 i 7 anys de presó els responsables de l’homicidi del jove Clément Méric l'any 2013

Dures penes de presó contra els responsables de la mort d’un militant antifeixista a França

Philippe Poutou, candidat a les presidencials franceses del Nou Partit Anticapitalista (NPA) durant la manifestació d'aquesta tarda a París (Enric Bonet)

  • ENRIC BONET (París)

  • | 14 de set, 2018 - 21:22

La justícia francesa s'ha mostrat ferma davant la violència de l’extrema dreta. Els jutges del Palau de Justícia de París han condemnat amb notables penes de presó els responsables de la mort de Clément Méric, un jove militant antifeixista que va morir el 2013 després d’haver estat agredit per un grup de skinheads. En la sentència pronunciada aquest divendres al vespre, Esteban Murillo, de 25 anys, ha estat castigat amb 11 anys de presó. El jove, fill d’un pare espanyol, i militant en un grup neonazi, havia reconegut haver donat els cops de puny que van provocar «l’homicidi involuntari» de Méric. El seu company skinhead Samuel Dufour ha estat condemnat a 7 anys de presó.


«La veritat ha estat escoltada», ha assegurat satisfet l’advocat dels pares de Méric després que es pronunciés la sentència condemnatòria. Alexandre Eyraud, l’altre skinhead que era jutjat, ha estat declarat innocent després que el tribunal considerés que no va participar en la mort de Méric. Amb aquesta sentència, conclouen dues setmanes d’un mediàtic procés judicial en què s’han jutjat els responsables d’un dels últims homicidis protagonitzats per grups d’ultradreta a França.


Els fets van ocórrer el 5 de juny de 2013 a la tarda al centre de París. Aquell dia Méric i els seus amics van creuar-se amb un grup de quatre skinheads en una botiga de roba alternativa de segona mà. Al sortir de l’establiment, el militant antifeixista i els seus companys van ser colpejats pel grup d’extrema dreta. Després d’haver rebut dos cops de puny a la cara, Méric va caure a terra i va quedar inconscient, a causa de la fractura cranial que li va provocar la caiguda. Moriria l’endemà mentre estava ingressat a l’hospital. Segons ha quedat reflectit al llarg del procés judicial, no hi ha proves que la víctima s’hagués dirigit de manera provocativa als skinheads abans de la baralla.

L'auge de la ultradreta va seguir augmentant 

Aleshores, la mort de Méric, de 18 anys, va commocionar França. Originari de la ciutat bretona de Brest, s’havia traslladat pocs mesos abans a la capital francesa per estudiar ciències polítiques a la universitat i també militava en el sindicat Solidaires i en un grup antifeixista. Des dels 16 anys, patia leucèmia. Poques setmanes abans de la seva mort, havia estat tractat amb una quimioteràpia de baixa intensitat. «Era un jove ple de vida, alegre», va assegurar la seva mare, Agnès Méric, durant el judici en què es va qüestionar la imatge del seu fill com un militant violent d’extrema esquerra, que li atribuïen els grups d’ultradreta: «Pensava que seria a través de l’educació que les coses progressarien, a través de la discussió i el treball de convicció».

Méric, que tenia un rostre gairebé infantil, va convertir-se en un màrtir de l’esquerra francesa. Després de la seva mort, van produir-se manifestacions arreu de França per denunciar la violència de l’extrema dreta. El govern socialista d’aleshores va dissoldre els grups ultradretans Tercera Via, Ganes de somniar i Joves nacionalistes revolucionaris (JNR). Aquest decisió, però, no va servir per evitar llavors l’auge electoral de l’ultradretà Front Nacional de Marine Le Pen.

Intenten dissimular els vincles amb el neofeixisme

«El fet de dissoldre un grup no resulta suficient per combatre l’extrema dreta, ja que els seus líders en funden d’altres amb noms diferents», lamenta Romy, assistent social de 35 anys. Segons aquesta militant antifeixista, que ha participat en la manifestació que ha tingut lloc aquest divendres a la tarda a la Plaça de la República a París per celebrar el final del procés judicial per la mort de Méric, «des d’aleshores el discurs d’extrema dreta no ha deixat de banalitzar-se».


Durant el procés judicial, els tres acusats han intentat dissimular els seus lligams amb grups neonazis. Tots ells han comparegut davant del jutge sense el cap rapat, ben pentinats i amb tratge. Murillo, condemnat a 11 anys, va afirmar que «no sabia res sobre política», tot i que s’havia tatuat al braç el lema de la França de Vichy, col·laboradora amb el nazisme: «Treball, família, pàtria». A la botiga de roba on van creuar-se amb Méric, un d’ells va fer la salutació hitleriana. Portaven samarretes amb missatges supremacistes, com ara «White power» («Poder blanc»).


Després d’haver provocat la mort del jove antifeixista, s’havien refugiat en el bar associatiu Local, al sud de París, propietat de Serge Ayoub, una figura de la ultradreta francesa, tan històrica com tèrbola, que havia impulsat Tercera Via. El cas de Méric no és el primer homicidi en què es veuen implicats militants d’extrema dreta a França. Per exemple, dos dels homes d’Ayoub van participar en l’homicidi «involuntari» del guitarrista Hervé Rybarczyk l'any 2011 a Lilla, al nord del país. L’any 2000, dos membres dels JNR van enverinar un jove de Mauritània de 23 anys. El mateix Ayoub va ser jutjat l’any passat per «complicitat en un intent d’assassinat», tot i que la justícia va declarar-lo innocent.


Si podeu llegir aquesta informació és perquè hi ha moltes persones que s’han fet subscriptores i d’altres que també són sòcies de la cooperativa Diari Jornada.

Si volem fer informació lliure, deslligada dels grans poders polítics i econòmics, amb una publicitat que passi el nostre codi ètic i sense continguts patrocinats, necessitem ser més. Necessitem que et sumis al projecte per poder explicar l’actualitat diària des de Barcelona, Palma i València amb rigor, honestedat, des de les esquerres i el feminisme i en català.

No t’ho pensis més: fes la teva subscripció i/o la teva aportació com a sòcia cooperativista.

Ens venem només a tu