El PDeCAT valora deixar de ser membre del partit europeu ALDE pels seus posicionaments sobre CatalunyaEl PDeCAT valora deixar de ser membre del partit europeu ALDE pels seus posicionaments sobre Catalunya
Fotografia: ACN

Fonts de la formació admeten que no se senten «còmodes» amb la mateixa família política a Europa on hi ha Ciutadans i asseguren que no «comparteixen» els plantejaments dels liberals europeus sobre el dret a decidir

El PDeCAT valora deixar de ser membre del partit europeu ALDE pels seus posicionaments sobre Catalunya

Fonts de la formació admeten que no se senten «còmodes» amb la mateixa família política a Europa on hi ha Ciutadans i asseguren que no «comparteixen» els plantejaments dels liberals europeus sobre el dret a decidir

El PDeCAT valora deixar de ser membre del partit europeu ALDE pels seus posicionaments sobre Catalunya

Fotografia: ACN

  • Redacció Barcelona

  • | 13 de set, 2018 - 15:29

El PDeCAT està valorant l’opció de deixar de ser membre del partit Aliança dels Liberals i Demòcrates per a Europa (ALDE) pels seus posicionaments sobre Catalunya. Fonts del PDeCAT consultades per l'ACN indiquen que la formació no descarta abandonar la família europea a la que fa anys que pertany davant d'alguns posicionaments d'ALDE. «No compartim els seus plantejaments sobre el dret a decidir», asseguren. En aquest sentit, i coincidint amb un moment en què el partit europeu es planteja l’expulsió dels demòcrates per la imputació de la formació en el cas del 3%, una de les opcions que sona seria la de marxar per voluntat pròpia d’ALDE, el paraigües dels liberals europeus on també s’integra Ciutadans (Cs). De fet, les mateixes fonts admeten a l’ACN que des del PDeCAT no se senten «còmodes» en un partit on també hi ha Ciutadans i consideren que l’argument d’ALDE per plantejar-se ara la seva expulsió arran del cas del 3% és una «excusa» i el PDeCAT «no hi té res a veure», defensen.

Amb tot, la decisió encara no està presa, insisteixen, i aquest divendres el partit enviarà un representant a Brussel·les per reunir-se amb la Junta d’ALDE i respondre a les preguntes sobre la imputació en el cas judicial.

Des d’ALDE mantenen que el plantejament de l’expulsió del partit presidit per David Bonvehí no té res a veure amb el procés independentista a Catalunya sinó amb la imputació del PDeCAT pel cas del 3%. «La seva posició ideològica a Catalunya i a Espanya no es troba entre les qüestions plantejades», asseguraven a l'ACN a principis de setmana fonts del partit europeu. «Com a regla general, el partit ALDE no interfereix en qüestions de política nacional o regional», afirmaven. 

El malestar en el si del PDeCAT amb ALDE arran del procés no és nou. De fet, l'excoordinadora general Marta Pascal, que va arribar a ser vicepresidenta de l'Aliança de Liberals i Demòcrates per Europa entre el 2015 i el 2017, va plegar del càrrec precisament pels posicionaments sobre Catalunya. El president d'ALDE, Hans van Baalen, va criticar, per exemple, fa uns mesos el president Quim Torra assegurant que la seva retòrica és «separatista i racista».

La convivència Cs-PDeCAT 

Des de l’entrada de Ciutadans a la família liberal europea l’any 2016 la convivència amb el PDeCAT ha estat, si més no, complicada. De fet, el PDeCAT va oposar-se llavors a l’entrada de la formació taronja i va votar-hi en contra però el seu vot negatiu no va impedir-ho. Des de l’inici però especialment des de fa un any -coincidint amb el referèndum de l’u d’octubre- el procés a Catalunya ha fet més evidents les diferències entre els dos grups i les posicions d’ALDE han incomodat en més d’una ocasió el PDeCAT, forçant fins i tot la dimissió de Pascal com a vicepresidenta del partit.

El setembre passat, per exemple, els liberals europeus a l’Eurocambra van abstenir-se en la votació sobre la proposta dels Verds/ALE de fer un debat al plenari sobre Catalunya perquè «la vocació del grup és europea i no nacional». Per altra banda, el president del grup l'Eurocambra, el belga Guy Verhofstadt, va expressar el seu rebuig a la declaració d’independència de l’octubre i va parlar de «falsa independència» en un missatge a Twitter en què argumentava que el referèndum havia estat «inconstitucional». Amb tot, Verhofstadt també va qüestionar al novembre l’empresonament dels independentistes: «No hi ha altres maneres d'assegurar que els líders independentistes rebin un judici just?», va preguntar-se a les xarxes socials.


Si podeu llegir aquesta informació és perquè hi ha moltes persones que s’han fet subscriptores i d’altres que també són sòcies de la cooperativa Diari Jornada.

Si volem fer informació lliure, deslligada dels grans poders polítics i econòmics, amb una publicitat que passi el nostre codi ètic i sense continguts patrocinats, necessitem ser més. Necessitem que et sumis al projecte per poder explicar l’actualitat diària des de Barcelona, Palma i València amb rigor, honestedat, des de les esquerres i el feminisme i en català.

No t’ho pensis més: fes la teva subscripció i/o la teva aportació com a sòcia cooperativista.

Ens venem només a tu