Estiu càlid i amb pluges irregulars a gran part de Catalunya Estiu càlid i amb pluges irregulars a gran part de Catalunya
Fotografia: ACN

La temperatura mitjana ha estat superior a l'habitual, tret d'alguns punts del Pirineu i Prepirineu

Estiu càlid i amb pluges irregulars a gran part de Catalunya

La temperatura mitjana ha estat superior a l'habitual, tret d'alguns punts del Pirineu i Prepirineu

Estiu càlid i amb pluges irregulars a gran part de Catalunya

Fotografia: ACN

  • Redacció Barcelona

  • | 13 de set, 2018 - 10:03

El Servei Meteorològic de Catalunya ha qualificat aquest estiu de càlid a la major part del país, només amb algunes excepcions al Pirineu i Prepirineu, on la temperatura mitjana ha estat propera a la mitjana climàtica. Les anomalies han estat més marcades al litoral i prelitoral, on tots tres mesos han estat clarament càlids, però especialment l’agost, quan s’han produït calorades que han afectat particularment aquestes zones. Els valors màxims s'han situat fins a tres graus per sobre dels normals per a l'època. D'altra banda, la distribució de les pluges aquest estiu ha estat irregular, amb àrees que han presentat superàvit i altres on l’estiu ha estat sec o fins i tot molt sec.

Només en alguns sectors del Pirineu i Prepirineu, com a la Cerdanya, l’Alta Ribagorça, l’Alt Urgell, el Pallars Sobirà, el Solsonès i el Berguedà, l’estiu ha estat normal, amb valors de temperatura que no s’han allunyat gaire dels valors normals.

Les anomalies més importants, amb temperatures que han assolit més de 2,5 graus per damunt les mitjanes, s'han registrat a les comarques del litoral i prelitoral, especialment a l’Alt Empordà i a la mateixa ciutat de Barcelona, però també a punts del Vallès Oriental, el Baix Llobregat, el Baix Camp i el Baix Ebre. A 13 de les 69 estacions gestionades pel Servei Meteorològic amb més de 20 anys de dades ha estat el segon estiu més càlid, totes ubicades al litoral i prelitoral.

A l'hora d'analitzar els observatoris amb més de 100 anys de dades, a l’observatori de l’Ebre (amb registres des del 1905), l’estiu del 2018 ha estat el segon més càlid de tota la sèrie, per darrere del 2003, amb una temperatura mitjana de 27,2 °C. També a l’observatori Fabra, amb registres des del 1914, ha estat el tercer estiu més càlid de la sèrie, amb una temperatura mitjana de 24,2 °C, que iguala el valor del 2015 i darrere dels càlids 2003 i 2009.

Pel que fa a les sèries històriques disponibles, que s’inicien l’any 1950, a Figueres–Cabanes (Alt Empordà), aquest estiu ha estat el segon més càlid d’almenys els darrers 69 anys.

L'agost és el mes què més ha contribuït en aquest balanç final de l’estiu. Si bé en alguns punts del Pirineu i Prepirineu l’agost ha estat normal, el mes ha estat càlid a gairebé tot el país, en especial al litoral i prelitoral, on ha arribat a ser puntualment molt càlid.

El caràcter marcadament càlid del mes s’explica per la presència d’una falca anticiclònica amb arribada d’una massa d’aire càlid procedent del nord d’Àfrica els primers dies del mes, que va produir l’episodi de calor més destacat de tot l’estiu, en especial al litoral i prelitoral. Malgrat que a l’interior de Catalunya no va ser un episodi de calor excepcional, en alguns d’aquests sectors litorals va ser la calorada més destacada des de l’agost del 2003, amb una temperatura mínima que va fregar els 30 °C a la mateixa ciutat de Barcelona i en àrees de l’Empordà, i amb una temperatura màxima al voltant dels 40 °C els dies 4 i 5, tant a l’interior com al litoral.

Per la seva banda, les pluges han presentat una distribució ben contrastada, amb àrees plujoses i seques, a diferència dels darrers dos estius, quan gairebé tot el territori va tenir dèficit de precipitació. Les àrees que es poden qualificar de plujoses es concentren sobretot al quadrant nord-est, litoral central, Prepirineu oriental i punts del Pirineu. En alguns d’aquests sectors ha estat l’estiu més plujós de les darreres dècades. 

A Ponent, prelitoral Sud, delta de l’Ebre, extrem nord del litoral i prelitoral central, litoral nord i punts de la Catalunya Central i Pirineu i Prepirineu, l’estació ha estat seca. I en alguns indrets de la Ribera d’Ebre, i de forma més local a la Conca de Barberà, el Priorat i el Pla d’Urgell l’estiu es pot qualificar de molt sec (quantitats recollides inferiors al 30% de la mitjana climàtica). En dues de les 56 estacions amb més de 20 anys de dades, l’estiu ha estat el segon més sec; són les d'Ascó (Ribera d’Ebre) i Aitona (Segrià).

El Servei Meteorològic indica que la distribució irregular de dies de tempesta mostra la gran irregularitat pròpia de l’estació, amb uns mesos de juny, juliol i agost en què el pas de diverses pertorbacions va comportar nombrosos episodis tempestuosos, el més destacat dels quals el del 9 d’agost, amb 5.759 llamps núvol-terra, el nombre de llamps més elevat des del 14 de setembre del 2014.

Gairebé tot el país ha presentat una anomalia positiva, especialment el Pirineu, on s’ha arribat a més de deu dies de tempesta respecte de la mitjana corresponent, i el Prepirineu i la Catalunya Central. La resta d’àrees presenten una anomalia més discreta, entorn dels més de tres dies de tempesta del que és habitual a la franja litoral nord i fins a dos dies més a la resta. L’excepció és a la Ribera d’Ebre, on fins i tot hi ha valors negatius.


Si podeu llegir aquesta informació és perquè hi ha moltes persones que s’han fet subscriptores i d’altres que també són sòcies de la cooperativa Diari Jornada.

Si volem fer informació lliure, deslligada dels grans poders polítics i econòmics, amb una publicitat que passi el nostre codi ètic i sense continguts patrocinats, necessitem ser més. Necessitem que et sumis al projecte per poder explicar l’actualitat diària des de Barcelona, Palma i València amb rigor, honestedat, des de les esquerres i el feminisme i en català.

No t’ho pensis més: fes la teva subscripció i/o la teva aportació com a sòcia cooperativista.

Ens venem només a tu