La Bressola denuncia que la falta d'espais els impedeix duplicar el nombre d'alumnes que estudien en catalàLa Bressola denuncia que la falta d'espais els impedeix duplicar el nombre d'alumnes que estudien en català
Fotografia: ACN

La direcció creu que la prioritat és un nou centre de secundària abans que hagin de «refusar matrícules» l'any vinent

La Bressola denuncia que la falta d'espais els impedeix duplicar el nombre d'alumnes que estudien en català

La direcció creu que la prioritat és un nou centre de secundària abans que hagin de «refusar matrícules» l'any vinent

La Bressola denuncia que la falta d'espais els impedeix duplicar el nombre d'alumnes que estudien en català

Fotografia: ACN

  • Redacció

  • | 13 de set, 2018 - 10:21

La xarxa d'escoles de La Bressola, que ofereix una escolarització en català a Catalunya Nord, creu que l'actual falta d'espais els impedeix créixer. La directora general, Eva Bertrana, afirma que, si bé ara han arribat als 1.000 matriculats, «aquesta xifra s'hauria pogut duplicar» si al llarg de la història d'aquesta escola haguessin tingut les instal·lacions que es requerien. Bertrana assenyala la falta d'entesa amb les administracions locals com a principal factor. En aquest sentit, la directora explica que a final dels anys 70 es podia obrir un centre educatiu en un local que no fos «purament escolar», però que actualment les noves normatives de seguretat ho impedeixen. Això fa que la majoria d'ajuntaments no disposin d'instal·lacions aptes per a l'obertura de nous centres. La prioritat de La Bressola és «desdoblar la secundària» perquè l'edifici que tenen «ha quedat petit» i preveuen que l'any que ve hauran de «refusar matrícules», afirma Bertrana.

L'escolarització en català a Catalunya Nord té un referent, que és la xarxa d'escoles de La Bressola. Des de fa 40 anys ofereix un sistema educatiu amb immersió lingüística, en què el català és la llengua vehicular. Actualment, La Bressola ha aconseguit arribar a la fita dels 1.000 alumnes matriculats. Segons Bertrana, «any rere any» han de refusar noves inscripcions perquè les aules ja estan plenes i no hi ha cabuda per a nous alumnes. Davant d'aquesta necessitat, La Bressola ha anat demanant nous espais a les administracions locals, que són les competents en aquest àmbit. Les negociacions, però, no sempre arriben a bon port i això ha impedit que a dia d'avui La Bressola estigui «festejant els 2.000 alumnes».Bertrana afirma que es conformen amb escoles en barracons perquè «l'escola no són les parets que la formen, sinó qui la fa». 

La directora diu que estan «en negociacions» amb diversos municipis per obrir nous centres, alhora que ha lamentat que mentre «no es concreten les mesures perdem mainada i parlants de català». Precisament això va en contra dels principis de La Bressola, ja que «l'objectiu no és refusar nins, sinó eixamplar al màxim la base», segons Bertana.

L'educació secundària és prioritària

Un dels problemes que preveu patir a curt termini La Bressola és amb les matrícules del col·legi —l'edifici on els alumnes estudien la secundària obligatòria segons el sistema educatiu francès—, perquè «ha quedat petit». Bertrana diu que volen «desdoblar» aquest centre per donar resposta a totes les sol·licituds actuals per seguir estudiant la secundària en català. En cas que el nou centre no es pugui aconseguir aviat, afirma que l'any que ve hauran de refusar matrícules de nens que han estudiat «tota la vida» a La Bressola.

En segon terme, la Bressola també es planteja la «creació d'un liceu» perquè els alumnes puguin estudiar el batxillerat francès en català i d'aquesta manera «tancar el cicle» abans no vagin a la universitat.

L'espina del centre al Vallespir

Per altra banda, la directora general diu que en molts casos no hi ha entesa amb les administracions locals perquè els municipis no tenen equipaments per a les necessitats de l'escola o no poden afrontar la despesa en personal i material que suposa.

D'altra banda, Bertrana lamenta que en 40 anys no hagin pogut obrir cap escola en català al Vallespir, perquè «és una de les comarques que més han preservat el català»; per això el fet és una «espina clavada» per a la direcció.

El model d'escolarització de La Bressola pretén ser modern i vertical, ja que les classes estan formades per nens de diferents edats en què uns ajuden els altres a consolidar tot el coneixement adquirit. Segons expliquen des de la mateixa escola, aquest és un model d'èxit, ja que per comunicar-se els nens utilitzen el català. Això fa que comencin a socialitzar-se en aquesta llengua i obrin la porta a seguir fent servir el català fora de les aules, una situació insòlita per l'alta imposició del francès.


Si podeu llegir aquesta informació és perquè hi ha moltes persones que s’han fet subscriptores i d’altres que també són sòcies de la cooperativa Diari Jornada.

Si volem fer informació lliure, deslligada dels grans poders polítics i econòmics, amb una publicitat que passi el nostre codi ètic i sense continguts patrocinats, necessitem ser més. Necessitem que et sumis al projecte per poder explicar l’actualitat diària des de Barcelona, Palma i València amb rigor, honestedat, des de les esquerres i el feminisme i en català.

No t’ho pensis més: fes la teva subscripció i/o la teva aportació com a sòcia cooperativista.

Ens venem només a tu