Juncker diu que Brussel·les s’oposa a «qualsevol atac a l’estat de dret»Juncker diu que Brussel·les s’oposa a «qualsevol atac a l’estat de dret»
Fotografia: ACN

El president de la CE defensa durant el seu discurs sobre l'estat de la Unió aplicar l’article 7 en situacions de «perill» i rebutja el «nacionalisme malsà»

Juncker diu que Brussel·les s’oposa a «qualsevol atac a l’estat de dret»

El president de la CE defensa durant el seu discurs sobre l'estat de la Unió aplicar l’article 7 en situacions de «perill» i rebutja el «nacionalisme malsà»

Juncker diu que Brussel·les s’oposa a «qualsevol atac a l’estat de dret»

Fotografia: ACN

  • Redacció Barcelona

  • | 12 de set, 2018 - 12:38

El president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, ha dit aquest dimecres que Brussel·les s’oposa a «qualsevol atac a l’estat de dret». En el seu discurs anual sobre l’estat de la Unió a l’Eurocambra, a Estrasburg, el luxemburguès ha afirmat que l’article 7 del Tractat de la UE ha d’aplicar-se allà on l’estat de dret «estigui en perill». Coincidint amb el dia en què el Parlament Europeu votarà si demana l’aplicació de l’article 7 a Hongria —un procés ja iniciat amb Polònia—, Juncker ha exposat que el preocupa l’evolució en alguns estats membres i ha afirmat que les sentències dels tribunals de la UE «han de respectar-se». A més, l’endemà que el primer ministre hongarès defensés a la mateixa cambra la «pàtria d’Hongria», el cap de l’executiu comunitari ha dit també: «Diguem no al nacionalisme malsà i sí al patriotisme il·lustrat». En aquest sentit, i recordant Blaise Pascal, ha defensat que nació i UE «han de caminar juntes» i ha avisat que si bé el patriotisme és «una virtut», «l’entossudiment nacionalista és un verí».

En línies generals, i en el que és el seu últim discurs sobre l’estat de la Unió, Juncker ha reivindicat en diverses ocasions una Europa «forta i unida» per fer front a les «amenaces», com el terrorisme, el canvi climàtic o el «desafiament» de la digitalització mundial. «L’hora de la sobirania europea ha arribat: Europa per a Europa», ha clamat. «Europa ha de ser un estat sobirà en les relacions internacionals», ha dit, i ha fet una crida a la unitat: «Units som més forts, més grans, això és el que significa la sobirania de la UE». 

Immigració

Un dels punts del discurs del cap de l'executiu comunitari ha estat la immigració. Juncker s’ha vantat de les propostes de la UE per organitzar el sistema d’asil i ha dit que la Comissió Europea ha tingut «èxits», com ara que avui hi hagi un «97% menys de refugiats al Mediterrani oriental». No obstant això, també ha lamentat que els estats «encara no han aconseguit un equilibri adequat entre la responsabilitat individual i la solidaritat entre tots». «La solidaritat és necessària entre els estats membres si volem mantenir l’espai Schengen sense fronteres», ha dit; en aquest sentit, s'ha oposat a les fronteres internes perquè seria un «retrocés europeu». 

També ha avançat una proposta per reforçar el control de les fronteres de la UE amb 10.000 agents més el 2020 i ha mencionat una altra proposta per retornar els immigrants en situació irregular, si bé ha reiterat el «desig» de crear vies legals d’immigració a la UE. A més, ha instat la presidència austríaca a adoptar les «mesures necessàries» perquè en el futur es pugui reformar «a fons» la política migratòria en lloc d’optar per solucions «ad hoc». 

Canvi d’hora

Una altra de les propostes que ha fet Juncker té a veure amb el debat sobre el canvi d’hora. «S’ha de suprimir», ha dit, contundent sobre el canvi d'horari dos cops l’any. «Els estats han de decidir ells mateixos si volen que els seus ciutadans visquin en l’horari d’estiu o d’hivern», ha afirmat, hi ha afegit que cal «afanyar-se». 

Brexit

Sobre el Brexit, Juncker ha recordat al govern de Theresa May que si «algú marxa no pot tenir els mateixos privilegis que algú que es queda a la UE» i ha posat com a exemple el mercat únic. Amb tot, també ha dit que el Regne Unit serà un «veí i soci molt proper en temes polítics, econòmics i de seguretat» i ha indicat, amb vista a la relació post-Brexit, que el punt de partida «ha de ser un acord de lliure comerç entre el Regne Unit i la UE».


Si podeu llegir aquesta informació és perquè hi ha moltes persones que s’han fet subscriptores i d’altres que també són sòcies de la cooperativa Diari Jornada.

Si volem fer informació lliure, deslligada dels grans poders polítics i econòmics, amb una publicitat que passi el nostre codi ètic i sense continguts patrocinats, necessitem ser més. Necessitem que et sumis al projecte per poder explicar l’actualitat diària des de Barcelona, Palma i València amb rigor, honestedat, des de les esquerres i el feminisme i en català.

No t’ho pensis més: fes la teva subscripció i/o la teva aportació com a sòcia cooperativista.

Ens venem només a tu