Torra traça el paisatge de la tardor: autodeterminació sense concrecionsTorra traça el paisatge de la tardor: autodeterminació sense concrecions
(ACN)

El president de la Generalitat pronuncia la conferència al TNC, on proposa un marxa cívica fins al judici dels presos polítics i els exiliats, però sense entrar en els detalls de l’estratègia

Torra traça el paisatge de la tardor: autodeterminació sense concrecions

El president de la Generalitat pronuncia la conferència al TNC, on proposa un marxa cívica fins al judici dels presos polítics i els exiliats, però sense entrar en els detalls de l’estratègia

Torra traça el paisatge de la tardor: autodeterminació sense concrecions

(ACN)

  • JORDI SANS (Barcelona)

  • | 05 de set, 2018 - 13:18

El president de la Generalitat, Quim Torra, ha utilitzat una retòrica lírica per marcar les línies que haurà de seguir el moviment independentista d’avui fins a final d’any. De fet, el cap de l’executiu català ja ha proposat mesures per iniciar a partir de demà mateix. Amb un to dòcil però decidit, Torra ha calmat les files independentistes i s'ha adaptat a un relat que els últims dies —sobretot després de la guerra dels llaços— s’ha vist sense un far a seguir. 

Torra ha ofert poques concrecions, però les principals conclusions de la seva conferència són el rebuig al referèndum sobre l'autogovern proposat pel president espanyol, Pedro Sánchez; la proposta d'una marxa cívica pels drets i l'autodeterminació fins al dia del judici contra els presos polítics, i la voluntat de potenciar el Consell de la República. Sobretot, però, la crida a l'«aliança» dels agents mobilitzadors que van fer possible el referèndum de l'1 d'octubre i la vaga general del 3 d'octubre.

Torra s’ha mostrat conscient que es troba en una «cruïlla» que demana una aturada per reflexionar sobre el futur. Tot i això, les seves paraules han avançat sense concrecions pel que fa al seu pla. El president de la Generalitat ha demanat una aliança entre els que van ser partícips del referèndum de l’1 d’octubre, la vaga del dia 3 i la declaració d’independència. Al mateix temps, són els aspectes que ha fet servir com a punt de partida per fer una anàlisi pel broc gros que ha acompanyat amb frases grandiloqüents.

Tot i que ha parlat de la societat catalana com un ens «crític» i «madur», del ball de xifres i el 80% de partidaris del referèndum català, de fer un front contra la repressió i del republicanisme, ha deixat en un segon pla les accions que ha de dur a terme un govern ja no tan novell que té l’objectiu de tornar a engegar la maquinària de les institucions catalanes després del període d’immobilitat causat pel govern des de Madrid amb l’aplicació de l’article 155 de la Constitució espanyola.

De fet, la negociació amb l’estat espanyol i la «mà estesa» al govern de Pedro Sánchez han sobresortit en diverses ocasions, i Torra ha fet referència en tot moment a un eventual marc de diàleg bilateral. Més enllà de reclamar un judici just per a tots els càrrecs polítics processats, que durant la tardor hauran de comparèixer davant els magistrats del Tribunal Suprem i que han vist com, segons paraules de Torra, es justificava allò que és injustificable, el president no ha posat condicions i s’ha limitat a citar J.F. Kennedy: «Que mai negociem per por que mai tinguem por de negociar».

La república «de la gent»

Quim Torra ha esbossat una república «a favor de la gent i en contra de ningú», que també té la voluntat de comptar amb els no independentistes. Per això ha parlat de crear un «nou moviment popular, democràtic i contra la repressió» que estigui obert al món i tingui un caràcter cosmopolita.

El moment amb més contingut polític ha estat quan Torra ha llançat la promesa de recuperar a través d’una proposta en el debat de política general que obrirà el període de sessions parlamentàries les 14 lleis suspeses pel Tribunal Constitucional durant els mandats de Mariano Rajoy, entre les quals destaca la d’emergència de l'habitatge, promoguda per diversos actors dels moviments socials l’any 2015. Malgrat tot, ha tornat a donar importància al Consell de la República, liderat per Carles Puigdemont des de Waterloo. El president ha explicat que en cap país on alguna de les persones exiliades ha celebrat un acte se'ls ha rebut com a criminals. Per contra, ha recordat que la justícia espanyola ha hagut de retirar les euroordres que havia dictat de manera que els exiliats poden viatjar «lliures per tot el món menys per l’Estat», ha puntualitzat.

Igualment ha anunciat que, en cas que els independentistes acusats no surtin del judici amb una «lliure absolució» —l’única sentència que ha dit que pot acceptar—, posarà el seu càrrec a disposició del Parlament com a òrgan de representació del poble de Catalunya. També ha explicat la creació del Fòrum Cívic, Social i Constituent, que ha de ser una «eina capaç de començar a pensar, debatre i elaborar les primeres bases i els principis generals del model de país de la República» i que ha de ser l'avantsala del procés constituent català.

El govern espanyol insta a Torra a negociar amb tots els catalans

La portaveu del govern espanyol, Isabel Celáa ha dit després de la compareixença de Torra que el president català ha parlat només «per al seu públic» i l’ha instat a promoure el diàleg entre tots els catalans, «nacionalistes i no nacionalistes». La ministra ha demanat en nom del govern espanyol a la Generalitat que obri un espai de negociació que inclogui totes les parts de la societat catalana.

Celáa ha afirmat que la Moncloa té profundes discrepàncies amb el discurs de Torra, però que està disposada a dialogar i a negociar totes aquelles polítiques «que serveixin per unir i no per dividir els catalans» i que el seu executiu ho farà a través de les polítiques. En relació a la qüestió dels presos polítics, la portaveu ha recordat que l’estat espanyol «és un estat de dret i democràtic» en el qual el poder judicial és un poder independent reconegut en la Constitució.


Si podeu llegir aquesta informació és perquè hi ha moltes persones que s’han fet subscriptores i d’altres que també són sòcies de la cooperativa Diari Jornada.

Si volem fer informació lliure, deslligada dels grans poders polítics i econòmics, amb una publicitat que passi el nostre codi ètic i sense continguts patrocinats, necessitem ser més. Necessitem que et sumis al projecte per poder explicar l’actualitat diària des de Barcelona, Palma i València amb rigor, honestedat, des de les esquerres i el feminisme i en català.

No t’ho pensis més: fes la teva subscripció i/o la teva aportació com a sòcia cooperativista.

Ens venem només a tu