La Fiscalia General de l’Estat manté que hi va haver una insurrecció «violenta» a CatalunyaLa Fiscalia General de l’Estat manté que hi va haver una insurrecció «violenta» a Catalunya
Fotografia: ACN

Presenta un escrit on rebutja la recusació dels magistrats que han de jutjar els líders independentistes

La Fiscalia General de l’Estat manté que hi va haver una insurrecció «violenta» a Catalunya

Presenta un escrit on rebutja la recusació dels magistrats que han de jutjar els líders independentistes

La Fiscalia General de l’Estat manté que hi va haver una insurrecció «violenta» a Catalunya

Fotografia: ACN

  • Redacció Barcelona

  • | 03 de set, 2018 - 13:00

La Fiscalia General de l’Estat ha presentat al Tribunal Suprem un escrit en què rebutja les recusacions que les defenses dels líders independentistes han presentat contra els magistrats del Suprem Manuel Marchena (president de la Sala Segona), Andrés Martínez Arrieta, Juan Ramón Berdugo, Luciano Varela i Antonio del Moral, que han estat designats, juntament amb altres dos jutges, per jutjar els líders del procés.

A l'escrit de 20 pàgines, al qual ha tingut accés l’ACN,la fiscalia defensa, com ho feia durant el mandat de Mariano Rajoy, que a Catalunya es va produir una «insurrecció» que es va «alçar violentament per aconseguir la ruptura de l’ordre constitucional, la desintegració de la unitat de la nació espanyola segregant una part del seu territori i la derogació fàctica de la Constitució espanyola». Argumenta que cal rebutjar unes recusacions que només són un intent «d’alterar la composició del tribunal» i «endarrerir la celebració del judici oral».

Les defenses consideren que els magistrats estan «contaminats» per jutjar el cas perquè van formar part de la sala que va admetre la querella de la fiscalia per delictes de rebel·lió i, per tant, ja van fer valoracions jurídiques sobre la causa i van emetre una opinió favorable al procés penal. 

Per contra, la fiscalia sosté que els magistrats no han estat en contacte amb la instrucció del procediment i «no és raonable sostenir que les sospites sobre la imparcialitat dels magistrats estiguin legítimament i objectivament justificades». A més, defensa el «dret a la llibertat ideològica» dels magistrats.

Pel que fa a les denúncies de politització de la justícia per part de les defenses, la fiscalia insisteix que «no és veritat que es provi d’incriminar un moviment independentista, que generosament admet el nostre sistema constitucional». Per contra, sosté que en aquest procés es jutja «la insurrecció, pluriconvergent i de trobada, alçada violentament, per aconseguir la ruptura de l’ordre constitucional, la desintegració de la unitat de la nació espanyola segregant una part del seu territori i la derogació fàctica de la Constitució Espanyola».

Pel que fa a les recusacions presentades pel president Puigdemont i els consellers a l'exili, la fiscalia considera «un sarcasme» que «accioni la recusació qui està fugit de la justícia». «Els recorrents no poden accionar la justícia en un procediment en què ha estat declarada la seva rebel·lia», diu.

A més, recorda que el tribunal ha retirat les euroordres contra ells, i per tant per a ells el cas «està arxivat i el judici oral suspès». «Constitueix un frau processal i un atemptat a la bona fe impugnar la imparcialitat objectiva d’un tribunal la jurisdicció del qual no es reconeix», afirma. 


Si podeu llegir aquesta informació és perquè hi ha moltes persones que s’han fet subscriptores i d’altres que també són sòcies de la cooperativa Diari Jornada.

Si volem fer informació lliure, deslligada dels grans poders polítics i econòmics, amb una publicitat que passi el nostre codi ètic i sense continguts patrocinats, necessitem ser més. Necessitem que et sumis al projecte per poder explicar l’actualitat diària des de Barcelona, Palma i València amb rigor, honestedat, des de les esquerres i el feminisme i en català.

No t’ho pensis més: fes la teva subscripció i/o la teva aportació com a sòcia cooperativista.

Ens venem només a tu