Arxivada la investigació dels quatre cranis amb signes de violència de la fossa 112 de PaternaArxivada la investigació dels quatre cranis amb signes de violència de la fossa 112 de Paterna
L'equip d'ArqueoAntro, dimecres passat, treballant en les fosses 112 (esquerra) i 128 (dreta) del cementeri municipal de Paterna. FOTO LLUÏSO LLORENS

El jutjat número 4 de Paterna ha decretat el tancament de les diligències perquè les restes tenen més de vint anys d'antiguitat

Arxivada la investigació dels quatre cranis amb signes de violència de la fossa 112 de Paterna

El jutjat número 4 de Paterna ha decretat el tancament de les diligències perquè les restes tenen més de vint anys d'antiguitat

Arxivada la investigació dels quatre cranis amb signes de violència de la fossa 112 de Paterna

L'equip d'ArqueoAntro, dimecres passat, treballant en les fosses 112 (esquerra) i 128 (dreta) del cementeri municipal de Paterna. FOTO LLUÏSO LLORENS

  • LAURA JULIÁN (València)

  • | 30 d'ag, 2018 - 17:27

El jutjat número 4 de Paterna ha decretat l'arxivament de les diligències obertes sobre els quatre cranis amb signes de violència apareguts dilluns i dimarts passat en la fossa comuna 112, on s’espera trobar cent persones represaliades pel franquisme els dies 30 de novembre i 9 de desembre de 1939. La diputada provincial de Memòria Històrica, Rosa Pérez; els tècnics de l’equip ArqueoAntro Álex Calpe i Javier Iglesias, i Carmen Gómez, presidenta de l’Associació de Familiars de Víctimes del Franquisme de la Fossa 112, van anar dimarts al jutjat de Paterna a denunciar la troballa de quatre cranis amb «tir de gràcia al cap», tal com van informar els arqueòlegs.

Després d'obrir diligències, el jutjat ha procedit a arxivar la investigació. S'ha repetit així un procediment habitual pel qual, quan apareixen restes de més de vint anys d’antiguitat, es tanquen les diligències i s’impedeix fer una investigació exhaustiva sobre els fets. Toni Antoni, familiar d’un dels represaliats i membre de l’associació de la fossa 112, ha explicat que en la notificació de l’arxivament «es fa referència a l’article 131 del Codi Penal i, com que els cossos tenen més de vint anys, han prescrit i es tanca la causa».

Llei d'amnistia

No obstant això, en la notificació, explica Antoni, «ni tan sols es menciona que són afusellats del franquisme». «Haurien d’obrir una investigació, perquè són crims de lesa humanitat; però quan s’investiguen crims del franquisme sempre topem amb la llei d’amnistia, que impedeix jutjar els fets, i per això ni s'esmenta», expressa.

Així i tot, els familiars han de decidir ara si interposen un recurs al jutjat número 4 de Paterna o continuen per altres vies. «Estem en contacte amb advocats i experts que ens assessoren, perquè els nostres familiars són represaliats. Si no podem tirar endavant per via de la justícia espanyola, continuarem amb la via argentina», explica.

L’Associació de Familiars de la 112 està constituïda per 42 famílies localitzades i set fills directes vius que lluiten per dignificar la memòria dels seus familiars. Rosa Pérez, present durant la denúncia, ha dit que «les víctimes del franquisme no poden tindre menys drets que la resta de víctimes» i que com que els fets constitueixen «crims de lesa humanitat, segons el dret internacional, no prescriuen i s’haurien d’obrir els procediments pertinents».

Mentrestant, l'equip d'ArqueoAntro ha représ hui els treballs d'exhumació, paralitzats des que es van trobar els primers quatre cranis. Javier Iglesias, antropòleg i codirector de l’exhumació, ha explicat que «els quatre cranis trobats tenien signes evidents de violència» i que «si es vol, es pot continuar amb la investigació, perquè de proves n'hi ha». Preguntat sobre quantes voltes han viscut aquest procés, Iglesias ha enumerat tots els procediments que de manera pràcticament sistemàtica s’han anat tancant. «La fossa 81, la 113, la 92, la 22, la 94, la 128... i ara la 122 i dos nínxols, però encara calculem que hi ha més de setanta fosses en el cementeri de Paterna», explica.

Al cementeri de Paterna es xifren en 2.238 les víctimes de represaliats despés de la Guerra Civil Espanyola. De fet, aquest va ser el segon municipi amb més afusellats en la postguerra i el punt on afusellaven les víctimes va ser considerat «el paredón de España». Així i tot, es preveu que la història continuarà repetint-se.

 


Si podeu llegir aquesta informació és perquè hi ha moltes persones que s’han fet subscriptores i d’altres que també són sòcies de la cooperativa Diari Jornada.

Si volem fer informació lliure, deslligada dels grans poders polítics i econòmics, amb una publicitat que passi el nostre codi ètic i sense continguts patrocinats, necessitem ser més. Necessitem que et sumis al projecte per poder explicar l’actualitat diària des de Barcelona, Palma i València amb rigor, honestedat, des de les esquerres i el feminisme i en català.

No t’ho pensis més: fes la teva subscripció i/o la teva aportació com a sòcia cooperativista.

Ens venem només a tu