Els migrants detinguts no poden ser considerats una organització criminalEls migrants detinguts no poden ser considerats una organització criminal
Foto presa durant l'agost a la frontera sud. FOTO MARTÍ ALBESA (Talaia)

La detenció respon a una clara intencionalitat política de criminalitzar les persones migrades per a justificar l’aplicació de mesures excepcionals

Els migrants detinguts no poden ser considerats una organització criminal

La detenció respon a una clara intencionalitat política de criminalitzar les persones migrades per a justificar l’aplicació de mesures excepcionals

Els migrants detinguts no poden ser considerats una organització criminal

Foto presa durant l'agost a la frontera sud. FOTO MARTÍ ALBESA (Talaia)

  • LAIA FARRERA (Barcelona) / LAURA JULIÁN (València)

  • | 30 d'ag, 2018 - 16:37

Les entitats de defensa dels drets de les persones migrades qualifiquen de mesura completament desproporcionada la detenció dels deu joves acusats de pertinença a organització criminal com a responsables de la coordinació del salt de la tanca fronterera de Ceuta, per part de 600 persones el 26 de juliol. A més, segons la sentència número 669/2017 del Tribunal Suprem espanyol d’octubre de l'any passat —l’última sentència que estima jurídicament quins són els requisits per establir què és una organització criminal— tampoc no es complirien els punts per jutjar-los per aquest delicte.

Segons les entitats i els experts consultats, aquesta detenció respon a una clara intencionalitat política de criminalitzar les persones migrades per a justificar l’aplicació de mesures excepcionals com la devolució en calent al Marroc de les 116 persones que també van saltar la tanca ceutina la setmana passada, coincidint amb la Festivitat del Xai. Aquestos fets han suposat que inclús la ultradreta alemanya haja posat com a exemple l’estat espanyol per les seues polítiques migratòries i haja felicitat el PSOE per les deportacions de migrants.

Les diverses entitats coincideixen que no és possible jutjar aquestes persones pel delicte d’organització criminal perquè aquest delicte implica, entre altres condicions, formar part d’una associació de persones coordinades amb una distribució de tasques específiques amb l’objectiu de cometre delictes greus.

Segons Carles Arce, coordinador de l’àrea de migració de l’Associació Pro Drets Humans d’Andalusia (APDHA), l’acusació no té cabuda en «l’ordenament jurídic vigent, ni en l’espanyol, ni en el dret internacional de drets humans o gestió de fluxos migratoris», sinó que «s’està intentant crear un clima d’invasió violenta» per emparar polítiques migratòries i actuacions policials.

En la mateixa línia s’expressa Javier de Lucas, catedràtic de Filosofia del Dret i director de l’Institut de Drets Humans de la Universitat de València, que cataloga de «disbarat» que detinguen gent que salta tanques per pertànyer a una organització criminal. «Per a parlar d'organització criminal no n’hi ha prou amb un grup de gent que actua cometent un delicte; cal, per exemple, l’existència d’una estructura més o menys establerta, mitjans de comunicació no habituals, distribució diferenciada de tasques i funcions, estabilitat temporal...», apunta de Lucas citant la sentència.

De fet, segons l’expert en drets humans, que també ha consultat penalistes i fiscals sobre el tema, «cap jurista admetrà que es tracta d’una organització criminal». «Els requisits no es compleixen, la seua criminalització respon a l’objectiu de crear por, no tant a les màfies criminals, sinó als migrants que són a l’altre costat de la tanca», opina.

Marlaska es justifica

El ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, va justificar ahir la política migratòria del govern espanyol, amb mesures com la de la devolució dels 116 migrants, en la seva compareixença en la comissió del Congrés. Marlaska va afirmar que cal diferenciar entre la migració «ordenada, segura i legal» i la «il·legal i violenta», en referència als dos salts d’aquest estiu a la tanca de Ceuta.

En aquest sentit, Carles Arce explica que «sembla que s’estiga construint un cas per a aplicar aquest tipus de mesures expeditives que no tenen cabuda en el respecte pels drets humans ni en la mateixa legislació espanyola», ja que, segons Arce, les 116 persones retornades col·lectivament al Marroc «no van portar a conductes violentes ni res semblant».

Sobre les devolucions en calent, De Lucas considera que no s’havia viscut «mai» cap procediment tan accelerat d'expulsió, ja que les identificacions de les persones migrades es van fer durant la nit i sense informar-los degudament dels seus drets. «Els funcionaris de policia van ocultar als migrants que l'objectiu de la tasca d’identificació nocturna era expulsar-los al Marroc; els advocats tampoc no van poder realitzar una defensa ni un assessorament legal», apunta l’expert en dret, que qualifica els fets de «marcians», ja que es van instruir 166 expedients individualitzats.

 


Si podeu llegir aquesta informació és perquè hi ha moltes persones que s’han fet subscriptores i d’altres que també són sòcies de la cooperativa Diari Jornada.

Si volem fer informació lliure, deslligada dels grans poders polítics i econòmics, amb una publicitat que passi el nostre codi ètic i sense continguts patrocinats, necessitem ser més. Necessitem que et sumis al projecte per poder explicar l’actualitat diària des de Barcelona, Palma i València amb rigor, honestedat, des de les esquerres i el feminisme i en català.

No t’ho pensis més: fes la teva subscripció i/o la teva aportació com a sòcia cooperativista.

Ens venem només a tu