Mor l'historiador Josep Fontana als 86 anysMor l'historiador Josep Fontana als 86 anys
Museu d'Història de Catalunya (fotògraf: Pep Parer)

Deixeble de Pierre Vilar, Ferran Soldevila i Jaume Vicens i Vives, va introduir les escoles renovadores i el treball d’autors cabdals de la historiografia contemporània, inspirats en bona part pel marxisme

Mor l'historiador Josep Fontana als 86 anys

Deixeble de Pierre Vilar, Ferran Soldevila i Jaume Vicens i Vives, va introduir les escoles renovadores i el treball d’autors cabdals de la historiografia contemporània, inspirats en bona part pel marxisme

Mor l'historiador Josep Fontana als 86 anys

Museu d'Història de Catalunya (fotògraf: Pep Parer)

  • Redacció Barcelona

  • | 28 d'ag, 2018 - 15:56

L'historiador Josep Fontana (Barcelona, 1931 - Barcelona, 2018) ha mort aquest dimarts als 86 anys. Llicenciat en lletres i doctor per la Universitat de Barcelona, va ser ajudant de Jaume Vicens i Vives i Jordi Nadal a la Facultat de Ciències Econòmiques de Barcelona entre el 1957 i el 1966, any en què les autoritats franquistes el van apartar de l'ensenyament. Dos anys més tard hi va tornar com a agregat interí a la Universitat Autònoma de Barcelona fins al 1974, quan va esdevenir catedràtic d’Història Econòmica a la de València. El 1990 va començar a exercir a la Universitat Pompeu Fabra, d’on va ser catedràtic fins que es va jubilar, l’any 2001. Fontana va ser el principal fundador, l’any 1992, de l’Institut Universitari d’Història Jaume Vicens i Vives. Deixeble de Pierre Vilar, Ferran Soldevila i Jaume Vicens i Vives, va introduir les escoles renovadores i el treball d’autors cabdals de la historiografia contemporània, inspirats en bona part pel marxisme.

Fontana va treballar fonamentalment en els models de transició de l’antic règim cap al capitalisme i d’una manera monogràfica sobre la formació del mercat peninsular, en les revolucions del 1820 i el 1868 a Espanya i a Catalunya i, sobretot, en les relacions entre les finances públiques i el desenvolupament econòmic.

Entre una llarga bibliografia destaquen La vieja bolsa de Barcelona, 1815-1914 (1961), La revolució de 1820 a Catalunya (1961), Aribau i la indústria cotonera a Catalunya (1963), la seva tesi doctoral La quiebra de la monarquía absoluta, 1814-1820 (1972), Cambio económico y actitudes políticas en la España del siglo XIX (1973), Hacienda y estado, 1823-1830 (1974), La revolución liberal (Política y hacienda 1833-1845) (1977), La crisis del Antiguo Régimen (1808-1833) (1979), Historia. Análisis del pasado y proyecto social (1982), Guerra y hacienda: la hacienda del gobierno central en los años de la Guerra de Independencia 1808-1814, amb Ramon Garrabou (1986) i La fi de l’antic règim i de la industrialització (1988).

A la dècada dels 90, la seva obra va prioritzar la reflexió historiogràfica de perspectiva àmplia, la metodologia i els reptes i condicionants de les ciències històriques, com també l’anàlisi de les qüestions polítiques i socials més rellevants del món contemporani: La història després de la fi de la història. Reflexions i elements per a una guia dels corrents actuals (1992) i Europa ante el espejo (1994). Posteriorment va publicar Por el bien del Imperio. Una historia del mundo (2011), vasta panoràmica de la guerra freda i les seves conseqüències en el món d’avui i La formació d’una identitat. Una història de Catalunya (2014), que va rebre el premi Crítica Serra d’Or d’humanitats (2015).

El 2002 l’Ajuntament de Barcelona li va concedir la Medalla d’Or al Mèrit Cultural; el 2003 va rebre el premi Narcís Monturiol; el 2006, la Creu de Sant Jordi; el 2007 va ser guardonat amb el Premi Nacional de cultura i el 2018 amb la Medalla d'Or de la Ciutat de Barcelona. Ha estat nomenat doctor honoris causa per les universitats Nacional del Comahue (Argentina) el 2002 i Rovira i Virgili, el 2010.


Si podeu llegir aquesta informació és perquè hi ha moltes persones que s’han fet subscriptores i d’altres que també són sòcies de la cooperativa Diari Jornada.

Si volem fer informació lliure, deslligada dels grans poders polítics i econòmics, amb una publicitat que passi el nostre codi ètic i sense continguts patrocinats, necessitem ser més. Necessitem que et sumis al projecte per poder explicar l’actualitat diària des de Barcelona, Palma i València amb rigor, honestedat, des de les esquerres i el feminisme i en català.

No t’ho pensis més: fes la teva subscripció i/o la teva aportació com a sòcia cooperativista.

Ens venem només a tu