Grande-Marlaska reitera la intenció de parlar dels llaços grocs a la Junta de Seguretat tot i el rebuig del governGrande-Marlaska reitera la intenció de parlar dels llaços grocs a la Junta de Seguretat tot i el rebuig del govern
Fotografia: ACN

La petició del ministre deixa en l'aire la celebració de la reunió perquè l'ordre del dia ha de ser consensuat amb la Generalitat

Grande-Marlaska reitera la intenció de parlar dels llaços grocs a la Junta de Seguretat tot i el rebuig del govern

La petició del ministre deixa en l'aire la celebració de la reunió perquè l'ordre del dia ha de ser consensuat amb la Generalitat

Grande-Marlaska reitera la intenció de parlar dels llaços grocs a la Junta de Seguretat tot i el rebuig del govern

Fotografia: ACN

  • Redacció Barcelona

  • | 28 d'ag, 2018 - 16:47

El ministre de l'Interior espanyol, Fernando Grande-Marlaska, manté la seva intenció de tractar la polèmica dels llaços grocs a la via pública en la reunió de la Junta de Seguretat de Catalunya, que s'hauria de celebrar d'aquí pocs dies. Després que aquest dilluns el conseller d'Interior, Miquel Buch, rebutgés aquest punt de l'ordre del dia en al·legar que els Mossos tenen competència exclusiva en ordre públic, el ministre ha respost en una altra carta que la llei orgànica de forces i cossos de seguretat atribueix la prioritat als Mossos però que la Guàrdia Civil i la policia espanyola hi poden intervenir si ho «consideren necessari». Aquest punt discordant pot fer perillar la celebració de la reunió, ja que l'ordre del dia ha de ser consensuat per totes dues parts.

En una carta d'aquest mateix dimarts, el ministre respon a la missiva que aquest dilluns li va remetre Buch. Recordant la seva condició de jurista, el ministre cita la Constitució espanyola i tres articles de la llei orgànica del 1986, que regula les relacions entre policies autonòmiques i cossos estatals. Així, dos dels articles estableixen que els Mossos d'Esquadra seran els principals encarregats de vigilar els espais públics i mantenir l'ordre però en «col·laboració» amb les forces estatals, que podran intervenir quan els ho demani la policia catalana o «per decisió pròpia quan ho estimin necessari les autoritats estatals competents». De fet, un altre article, que ja es va usar en el dispositiu policial de l'1-O, estableix que quan en un determinat servei o actuació hi hagi un dels cossos estatals i els Mossos, seran els comandaments dels primers els que assumeixin la direcció de l'operatiu.

Per tot això, el ministre accepta la proposta d'ordre del dia del conseller però mantenint el punt proposat ja fa dies des del govern espanyol per tractar de la «convivència a l'espai públic» i «el suport de les forces de seguretat de l'estat en circumstàncies extraordinàries».

En la carta d'aquest dilluns, el conseller Buch diu a Grande-Marlaska que l'ordre del dia s'ha de fixar amb «consens, lleialtat institucional i respecte recíproc a les pròpies competències». Així, dels tres punts, dos fan referència exclusiva al terrorisme: anàlisi de les mesures de prevenció i protecció antiterrorista per la detecció i seguiment i avaluació del risc, així com la posada en marxa de dispositius i mecanismes de coordinació i protocols d'actuació conjunta i una anàlisi de l'estat actual de coordinació de les polítiques de seguretat i de les possibles vies de millora de la coordinació.

El segon punt és el seguiment de l'estat de compliment dels acords pendents de l'anterior Junta de Seguretat, del juliol del 2017, com la integració de ple dret dels Mossos al Sistema de Coordinació d'Investigacions (SCI) del Centre d'Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO), la creació d'un grup de treball per analitzar com l'Europol pot habilitar els Mossos en el sistema SIENA d'intercanvi d'informació policial a nivell europeu, la incorporació de la policia catalana al grup de treball per fixar la posició del ministeri a la Unió Europea, la creació d'un grup de treball per estudiar la inclusió dels Mossos en el conveni d'aplicació de l'Acord Schengen perquè puguin fer persecucions «en calent» cap a França i el finançament dels Mossos per part de l'Estat, així com les necessitats de dotació d'armament adequat.


Si podeu llegir aquesta informació és perquè hi ha moltes persones que s’han fet subscriptores i d’altres que també són sòcies de la cooperativa Diari Jornada.

Si volem fer informació lliure, deslligada dels grans poders polítics i econòmics, amb una publicitat que passi el nostre codi ètic i sense continguts patrocinats, necessitem ser més. Necessitem que et sumis al projecte per poder explicar l’actualitat diària des de Barcelona, Palma i València amb rigor, honestedat, des de les esquerres i el feminisme i en català.

No t’ho pensis més: fes la teva subscripció i/o la teva aportació com a sòcia cooperativista.

Ens venem només a tu