Fontana, l’historiador abanderat del pensament autònomFontana, l’historiador abanderat del pensament autònom
FOTO ARXIU

L’historiador, mort als 86 anys, ha estat referent des de la meitat del segle XX fins ara per l’anàlisi diàfana del present a partir del coneixement del passat

Fontana, l’historiador abanderat del pensament autònom

L’historiador, mort als 86 anys, ha estat referent des de la meitat del segle XX fins ara per l’anàlisi diàfana del present a partir del coneixement del passat

Fontana, l’historiador abanderat del pensament autònom

FOTO ARXIU

  • JORDI SANS (Barcelona)

  • | 28 d'ag, 2018 - 20:28

Darrere d’una obra molt prolífica i un compromís polític inqüestionable hi havia la figura de l’historiador Josep Fontana, que va morir aquest dimarts al matí a Barcelona als 86 anys d’edat després d’una llarga malaltia. Fontana va ser mestre de tota una generació d’historiadors i un dels referents a l’hora d’entendre el present. De fet, una de les màximes que recorden els qui van rebre els seus consells és que «cal entendre el passat per poder entendre el present».

Aquest present ell el va viure de manera compromesa des de la seva etapa d’estudiant a la Universitat de Barcelona, on es va llicenciar en filosofia i lletres i va seguir el llegat dels historiadors Jaume Vicens Vives, Ferran Soldevila i Pierre Villar treballant en els models de transició de les societats de l’antic règim fins a les societats de naturalesa liberal. L’historiador Manel López Esteve explica que Fontana, juntament amb la seva generació, va obrir camins per a les noves línies d’investigació i l’aparició de nous mètodes i eines de treball historiogràfic. Així mateix, la construcció d’una base crítica i alternativa amb l'arrel de les seves conviccions marxistes i amb l’emancipació catalana ha estat un fil que l’ha acompanyat al llarg dels anys.

La lluita antifranquista i el seu estudi, la seva ideologia d’esquerres i el fet de creure en l’antifranquisme popular com una eina de transformació social el van portar l’any 1957 a militar al Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) fins a l’any 1977, moment en el qual va deixar la formació per diferències amb l’organització. Això no obstant, no es va apartar mai dels objectius de la lluita comunista i va passar així a formar part d’un sector de «comunistes sense partit», com detalla López Esteve, en el qual també es podria incloure, entre d’altres, el filòsof marxista Manuel Sacristán.

Un compromís «absolut» amb la raó

L’historiador va fer uns equilibris impecables entre el compromís social i la seva cara més acadèmica, que canalitzava a través del mateix exercici històric. De fet, com afirma l’historiador Marc Andreu, una de les seves recerques constants era trobar una manera de trobar formes per poder-se implicar amb l’actualitat bevent del passat. Ara bé, «tot i el seu compromís amb l’esquerra, no ha perdut mai ni el rigor ni el sentit crític deixant-se enganyar pels desitjos», diu Andreu.

Tant és així que una de les seves obres més influents en l’àrea de recerca és Historia. Análisis del pasado y proyecto social (Crítica, 1982), en la qual fa un repàs crític als diversos corrents historiogràfics que hi ha hagut al llarg de la història al mateix temps que fa una reflexió del paper de l’historiador respecte de la societat en què viu.

La tasca per a la implicació social no era un aspecte que es guardava per ell sol sinó que la volia fer extensible a les persones interessades en la història més enllà dels estudiosos de la disciplina. Josep Fontana va apropar al gran públic autors com Antonio Gramsci, George Rudé, Walter Benjamin o Eric J.E. Hobsbawm, i va fer possible que la gent «pensés per ella mateixa», diu López Esteve. Així, obres com Por el bien del imperio. Una historia del mundo desde 1945 (Pasado y presente 2011) i El siglo de la revolución. Una historia del mundo desde 1914 (Crítica 2017), entre d'altres, han estat un referent per al pensament social i polític de tota una generació pel seu qüestionament permanent a les lògiques de l’statu quo.

L’oposició frontal amb el règim franquista va suposar la seva expulsió del camp universitari, fet que el va portar a treballar com a editor per a diverses marques com Enciclopèdia Catalana, Ariel i Crítica. Posteriorment, però, va tornar a les universitats i va esdevenir catedràtic de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) de Barcelona i doctor honoris causa de la Universitat de València, la Rovira i Virgili de Tarragona, la de Girona i la de Valladolid, entre d’altres. Igualment, va destacar pel seu apropament als docents d’aquesta disciplina als centres educatius amb la celebració de seminaris permanents per a professors de ciències socials per incentivar el pensament autònom entre els alumnes.


Si podeu llegir aquesta informació és perquè hi ha moltes persones que s’han fet subscriptores i d’altres que també són sòcies de la cooperativa Diari Jornada.

Si volem fer informació lliure, deslligada dels grans poders polítics i econòmics, amb una publicitat que passi el nostre codi ètic i sense continguts patrocinats, necessitem ser més. Necessitem que et sumis al projecte per poder explicar l’actualitat diària des de Barcelona, Palma i València amb rigor, honestedat, des de les esquerres i el feminisme i en català.

No t’ho pensis més: fes la teva subscripció i/o la teva aportació com a sòcia cooperativista.

Ens venem només a tu