Apareixen els primers quatre cranis amb signes de violència de la fossa 112 de PaternaApareixen els primers quatre cranis amb signes de violència de la fossa 112 de Paterna
L'equip d'ArqueoAntro, dimecres passat, durant l'exhumació de la fossa 112 del cementeri de Paterna. FOTO: LLUÏSO LLORENS

Els membres de l’Associació de Familiars de Víctimes pel Franquisme de la Fossa 112 aniran hui a iniciar el procés per a judicialitzar les morts

Apareixen els primers quatre cranis amb signes de violència de la fossa 112 de Paterna

Els membres de l’Associació de Familiars de Víctimes pel Franquisme de la Fossa 112 aniran hui a iniciar el procés per a judicialitzar les morts

Apareixen els primers quatre cranis amb signes de violència de la fossa 112 de Paterna

L'equip d'ArqueoAntro, dimecres passat, durant l'exhumació de la fossa 112 del cementeri de Paterna. FOTO: LLUÏSO LLORENS

  • Laura Julián (València)

  • | 28 d'ag, 2018 - 16:47

L’equip d’arqueòlegs ArqueoAntro, encarregats de l’exhumació de la fossa 112 del cementeri de Paterna, on es calcula que hi ha cent cossos de represaliats pel franquisme, ja ha trobat els primers restos amb signes de violència. Després d’una setmana de treball, han aparegut els primers quatre cranis que es preveu que siguen corresponents als afusellats de dues saques dels dies 30 de novembre i 9 de desembre de l’any 1939.

Els membres de l’Associació de Familiars de Víctimes pel Franquisme de la Fossa 112 han informat que aniran hui a iniciar el procés per a judicialitzar les morts. «S’han trobat els primers quatre cranis amb un tret en el cap i a partir d’ara començarem a iniciar els tràmits per judicialitzar les morts», apunta Carmen Gómez, presidenta de l’associació i neta de l’alcalde republicà de Tavernes de la Valldigna Vicente Gómez Marí, assassinat també l’any 1939.

 

L’associació de la fossa 112 té la peculiaritat que compta amb 42 famílies localitzades, l'últim d'ells va ser un home de Cullera de 83 anys que es va presentar ahir dient que en la fossa comuna 112 està el seu pare. Amb ell ja són set els fills directes. Toni Antoni, familiar d’un dels represaliats, ha explicat que el procés que ve ara està «protocol·litzat» i hui aniran a obrir diligències als jutjats de Paterna. «El problema és que quan s’adonen que són crims del franquisme no es poden jutjar per la llei d’amnistia i sistemàticament s’arxiven els casos», comenta Antoni. Així i tot, volen esgotar les vies i, quan no puguen avançar més amb la justícia espanyola, continuaran amb la justícia argentina. 

Segons explica Alex Calpe, arqueòleg i codirector dels treballs d'exhumació de la fossa, el divendres passat ja trobaren els primers restos de cal i eixiren els primers ossos. «Ara ja tenim els cranis amb signes clars de violència, amb el tir de gràcia al front i per tant ja es poden denunciar els fets», explica l'arqueòleg. Junt amb la diputada de Memòria Històrica, Rosa Pérez, la presidenta de l’associació de la 112, Carmen Gómez i dos membres de l’equip d'ArqueoAntro, aniran hui al jutjat de Paterna per a iniciar la judicialització del cas. Mentrestant, els treballs d'exhumació de la fossa permaneixen paralitzats.

Paterna, la gran fossa comuna

La fossa comuna 112 és la huitena que s’obri en aquest cementeri, on es calcula que hi ha 2.238 víctimes de represaliats. Al municipi de Paterna és uns dels punts on es va patir més la repressió franquista i és el primer municipi on es té constància d’un afusellament després de la Guerra Civil Espanyola (el 3 d’abril de 1939). També va ser el segon amb més afusellats en la postguerra. De fet, el punt on afusellaven les víctimes va ser considerat com «el paredón de España» i es troba a 400 metres del cementeri. 

Pel que fa als treballs d’exhumació de la fossa comuna 128, també al cementeri de Paterna, l'equip ArqueoAntro ha trobat hui un cos més i ahir es van exhumar dos corresponents a una quarta saca, que es sumarien als 62 que ja s'han tret de la fossa des que s'iniciaren els treballs al maig, segons han apuntat els arqueòlegs.

 


Si podeu llegir aquesta informació és perquè hi ha moltes persones que s’han fet subscriptores i d’altres que també són sòcies de la cooperativa Diari Jornada.

Si volem fer informació lliure, deslligada dels grans poders polítics i econòmics, amb una publicitat que passi el nostre codi ètic i sense continguts patrocinats, necessitem ser més. Necessitem que et sumis al projecte per poder explicar l’actualitat diària des de Barcelona, Palma i València amb rigor, honestedat, des de les esquerres i el feminisme i en català.

No t’ho pensis més: fes la teva subscripció i/o la teva aportació com a sòcia cooperativista.

Ens venem només a tu