La moratòria del requisit lingüístic per als interins no agrada a ningú, però per motius diferentsLa moratòria del requisit lingüístic per als interins no agrada a ningú, però per motius diferents
Vicent Marzà al seu escó en una imatge d'arxiu (ACN)

Les entitats en defensa de la llengua denuncien que es torne a ajornar la solució, mentre que els sindicats demanen més temps

La moratòria del requisit lingüístic per als interins no agrada a ningú, però per motius diferents

Les entitats en defensa de la llengua denuncien que es torne a ajornar la solució, mentre que els sindicats demanen més temps

La moratòria del requisit lingüístic per als interins no agrada a ningú, però per motius diferents

Vicent Marzà al seu escó en una imatge d'arxiu (ACN)

  • JOAN CANELA (València)

  • | 28 d'ag, 2018 - 00:00

La moratòria de quatre anys que la conselleria d’Educació ha ofert als docents interins per tal de traure’s la capacitació en valencià no agrada a ningú, però per motius diferents i amb objectius, a voltes, oposats.

Des de les entitats en defensa de la llengua l’oposició és total. Natxo Badenes, president d’Escola Valenciana, reconeix que comparteixen bona part de l’ideari del conseller Vicent Marzà, però que en eixa decisió hi estan «totalment en contra». «Se’ls ha oferit cursos i hi ha hagut temps de sobres per a aconseguir la capacitació; molts dels que no la tenen és perquè no han volgut», explica Badenes. «Aquesta moratòria sobrava, pensem que els qui no la tenen potser ja haurien d’anar fora», continua dient. Com a punt en positiu, el president d’Escola Valenciana reconeix que el nou decret —publicat divendres al Diari Oficial de la Generalitat (DOGV)— requereix que els docents que no acrediten el nivell de valencià només podran demanar plaça a les comarques castellanoparlants.

Però és precisament aquesta clàusula una de les que més indignen el president d'El Tempir, Josep Enric Escribano, per al qual la mesura pot complicar encara més el relat de defensa del valencià al Baix Segura, on la situació no és precisament senzilla. «Si ací ens arriba el professorat més reticent al valencià, que a més veurà el trasllat com un càstig, això sols farà que ajudar a alimentar el victimisme fals de la imposició del valencià», assenyala. Per a aquesta entitat de defensa de la llengua d’Elx, el valor principal a protegir són «els drets lingüístics de les famílies que volen educació en valencià i que veuen com aquests són sempre subsidiaris». Escribano també es manifesta «sorprès» per la moratòria que considera una mesura «molt generosa amb una gent que han tingut més de trents anys per traure’s la capacitació i que, sobretot, en cap lloc es garanteix que aquesta no siga la darrera moratòria, sinó que d’ací quatre anys ens podem trobar al mateix punt».

La visió sindical

La visió dels sindicats és, en canvi, radicalment contrària. La UGT, la central que havia proposat la moratòria, va anunciar ahir a través d’un comunicat, que hi recorrerà en contra perquè la troba «insuficient». Aquesta central s’oposa tant a la limitació territorial per a zones castellanoparlants com a la possibilitat de quedar fora de les borses de treball un cop acabada aquesta darrera moratòria.

Pel que fa al sindicat majoritari en l’ensenyament públic, l’STEPV, malgrat que ha estat històricament defensor de la normalització del valencià a l’ensenyament, en aquest cas no es troba frontalment oposat frontalment a la moratòria, si bé tampoc no es troba totalment alineat amb el decret de la conselleria. El seu portaveu, Marc Candela, ha explicat que el decret és un avanç quan limita el territori d’exercici a les comarques castellanoparlants i que s’intensifica l’esforç formatiu, que demana «que siga més gran, amb opcions als mateixos centres i horaris més adaptats». Candela s’oposa a la imatge de l’interí que es nega a aprendre valencià per ideologia o desídia: «Fins on sabem nosaltres, són la part minoritària, i en la majoria de casos es tracta de gent gran, molt pròxima a la jubilació, que, si no s’ha tret la capacitació, és més per les opcions que ha tingut que perquè es negués a fer-ho».

Candela també demana que «tal com s’ha volgut fer amb el decret del plurilingüisme, que ha optat per un tarannà persuasiu, és tinga la mateixa sensibilitat amb el professorat, per tal d’evitar imatges com la de la pancarta de "Me quedo en la calle por no saber valenciano"».

 


Si podeu llegir aquesta informació és perquè hi ha moltes persones que s’han fet subscriptores i d’altres que també són sòcies de la cooperativa Diari Jornada.

Si volem fer informació lliure, deslligada dels grans poders polítics i econòmics, amb una publicitat que passi el nostre codi ètic i sense continguts patrocinats, necessitem ser més. Necessitem que et sumis al projecte per poder explicar l’actualitat diària des de Barcelona, Palma i València amb rigor, honestedat, des de les esquerres i el feminisme i en català.

No t’ho pensis més: fes la teva subscripció i/o la teva aportació com a sòcia cooperativista.

Ens venem només a tu