L’oblit de la memòria al Camp de la BotaL’oblit de la memòria al Camp de la Bota
Cartell reivindicatiu sobre al panell del Camp de la Bota. FOTO J.L.M.

L’oblit de la memòria al Camp de la Bota

L’oblit de la memòria al Camp de la Bota

Cartell reivindicatiu sobre al panell del Camp de la Bota. FOTO J.L.M.

  • JOSE LUIS MUÑOZ (Historiador)

  • | 25 d'ag, 2018 - 00:29

Un nom, el Camp de la Bota, esborrat perquè Port Fòrum és més glamurós. El Parapet, 40 tristos metres de memòria històrica ofegada sota l’aigua. La memòria de 1.734 persones afusellades en un mateix indret per la dictadura militar franquista que encara esperen una dignificació in situ. Ara per enfonsar encara més la seva memòria s’hi vol posar més tones de ciment a sobre. No teniu la sensació que sovint el ciment pesa massa, a les ciutats?

El Camp de la Bota de Sant Adrià de Besòs va ser, entre el 1939 i el 1952, l’indigne escenari de la repressió i la voluntat d’extermini del feixisme. Així ho indica un deteriorat panell, envoltat de males herbes, aigua enllotada i deixalles. El règim volia «lugares retirados donde el ruido de las ráfagas no turbase la tranquilidad de la población». Ho van aconseguir en part; avui, el panell, difícil de trobar i que no convida a apropar-se, tampoc no torba cap consciència.

«Entre el 1939 i el 1952, el Camp de la Bota va ser l’indigne escenari de la repressió i la voluntat d’extermini del feixisme»



Més de la meitat de totes les persones afusellades al nostre país ho van ser al Camp de la Bota. Més de 1.700 persones l’únic delicte de les quals havia estat enfrontar-se als militars que van voler fer la guerra a una república defectuosa, potser, però carregada de democràcia. Incapaços de suportar tanta llibertat, incapaços de no fer la guerra, que és l’únic que saben fer bé els militars. Ja ho va predir el general colpista Emilio Mola el juliol del 1936:

«Cualquiera que sea abierta o secretamente defensor del Frente Popular debe ser fusilado (...)»; «Hay que sembrar el terror, (...) dejar sensación de dominio eliminando sin escrúpulos ni vacilación a todos los que no piensen como nosotros».

Quina por fan i han fet sempre els que pensen en els totalita­rismes. El Camp de la Bota era un gran espai a cavall entre Barcelona i Sant Adrià. Lluny de tot, va ser l’espai perfecte per a les execucions dictades després de judicis sumaríssims sense cap garantia. Consells de guerra contra homes i dones de totes les edats, orígens, condició social, professions... Els enemics de la dictadura per raó de la seva afiliació política, sindical o associativa; per les seves idees o creences, o per les seves opcions vitals. Tots i totes aquelles persones que no eren afins al règim victoriós i la ideologia franquista de caràcter feixista.

Unes sentències que el Parlament de Catalunya va anul·lar el 2017 en declarar «nuls i sense cap efecte jurídic tots els consells de guerra sumaríssims i les corresponents sentències instruïts per causes polítiques a Catalunya pel règim franquista».
Avui sabem per antics plànols, fotografies de l’època i documentació que les restes del lloc exacte de repressió, el lloc on es van perpetrar els afusellaments al Camp de la Bota al llarg d’anys, el Parapet, un mur de 3 metres d’alçària per 40 de llargada que algunes nits es feia petit pel nombre de persones que eren executades alhora, es troba sota les aigües en l’actual Port Fòrum esportiu de Sant Adrià de Besòs.

«La construcció del Fòrum el 2004 ja va enfonsar bona part de la memòria»



La construcció del Fòrum el 2004 ja va enfonsar bona part de la memòria. En el seu moment la mobilització veïnal va fer corregir l’oblit d’un esdeveniment que volia parlar de pau i va llançar palades de terra sobre la violència de la dictadura. Un monument i una placa recorden els fets a l’entrada del Parc del Fòrum, lluny, però, d’on realment arribaven els camions procedents de la presó Model o la presó de dones de les Corts quan es rebia l’enterado del dictador. Al Parapet els executava per l’esquena un piquet de la Guàrdia Civil. La dignitat no suporta la mirada de cara. Del crim repetit només en quedava la sang que tenyia la sorra de la platja i les beines de les bales, recollides pels nens i venudes a pes a un preu massa baix per tanta mort. Els cossos seran amuntegats dia rere dia, any rere any, al Fossar de la Pedrera.

El Camp de la Bota volia ser un lloc aïllat, però la misèria l’havia omplert de barraques, en una ciutat de provisionalitat que es va fer eterna, que era despertada cada dia a les set del matí pel soroll de la descàrrega i que seguia el recompte de víctimes del dia amb els trets de (des)gràcia.

D’aïllat sí que ho està el vell i esquarterat panell que el Memorial Democràtic va instal·lar en època del tripartit en un primer intent de dignificar l’espai. En la seva inauguració, el conseller Joan Saura ja va parlar que era només un primer pas vers un veritable memorial. Dos mil metres quadrats de terreny públic permetien omplir de dignitat un gran espai de memòria. Immediatament després va arribar a la Generalitat Artur Mas i Convergència va desmuntar bona part del Memorial Democràtic i les seves polítiques. Una nova palada de terra sobre els morts.

Ara, passats els anys i una crisi en fals, sembla que el ciment torna a amenaçar les ciutats. Actualment un grup inversor vol construir un hotel de luxe sobre el Camp de la Bota; perdoneu, el Port Fòrum. L’anunci ha fet saltar el projecte previst, acordat, planejat, projectat i dibuixat de Memorial del Camp de la Bota. L’hotel sembla per alguns incompatible amb un espai de memòria ubicat a les portes. L’alternativa? Allunyar-lo, no fos cas que tanta dignitat molestés els turistes. Millor lluny, llavors, massa lluny, més enllà de la ronda del Litoral, al final d’una llarga passarel·la, lluny d’on va passar. Una altra palada de terra.
Fins ara les famílies de la Neus, de la Carme, del Ginés, del Julián, del Celestí i de més de 1.700 persones més tenien un lloc que no era prou digne on anar a recordar l’assassinat. Ara no tindran cap lloc. Poca memòria per a tanta mort.


Si podeu llegir aquesta informació és perquè hi ha moltes persones que s’han fet subscriptores i d’altres que també són sòcies de la cooperativa Diari Jornada.

Si volem fer informació lliure, deslligada dels grans poders polítics i econòmics, amb una publicitat que passi el nostre codi ètic i sense continguts patrocinats, necessitem ser més. Necessitem que et sumis al projecte per poder explicar l’actualitat diària des de Barcelona, Palma i València amb rigor, honestedat, des de les esquerres i el feminisme i en català.

No t’ho pensis més: fes la teva subscripció i/o la teva aportació com a sòcia cooperativista.

Ens venem només a tu