El CRAE desallotjat es convertirà en un supermercat amb zona verdaEl CRAE desallotjat es convertirà en un supermercat amb zona verda
La porta del CRAE, tapiada avui (FOTO: Fran Richart)

L'Ajuntament garanteix que es conservarà l'aqüeducte que es troba a la finca i que data del segle XVIII

El CRAE desallotjat es convertirà en un supermercat amb zona verda

L'Ajuntament garanteix que es conservarà l'aqüeducte que es troba a la finca i que data del segle XVIII

El CRAE desallotjat es convertirà en un supermercat amb zona verda

La porta del CRAE, tapiada avui (FOTO: Fran Richart)

  • JOSEP MARIA LLAURADÓ / FRAN RICHART (Tarragona)

  • | 24 d'ag, 2018 - 18:15

El centre d'acolliment autogestionat okupat de Tarragona, el CRAE, ha estat desallotjat aquest divendres a les sis del matí. Tot i que inicialment semblava que no hi havia ordre judicial, els okupants han rebut una còpia tant de l'ordre de desallotjament com de la interlocutòria que assenyala a més que la propietat, Marfrallo SL, havia reclamat abans de l'okupació l'enderrocament de l'edifici històric de la Casa Sant Josep, un centre d'acolliment que data de 1912.

Segons fonts consultades pel diari Jornada, el govern municipal ja ha donat el seu vistiplau a l'enderrocament i a la construcció, en aquest mateix espai, d'un nou supermercat de la cadena SPAR. D'aquesta manera es confirma la pèrdua d'un edifici centenari al centre de la ciutat en benefici del que serà ja el vint-i-dosè establiment d'aquestes característiques al terme municipal.

Queda encara pendent, però, l'acord de la comissió de cultura de la Generalitat, que es preveu que arribi en la propera reunió, probablement convocada en un marge de dos mesos. La Casa Sant Josep va deixar d'exercir com a Centre Residencial d'Acció Educativa (CRAE) després del seu trasllat recent a l'avinguda Estanislau Figueras, també al centre del municipi. A banda d'un edifici amb habitacions i aulari, disposa de jardins, piscina, capella, múltiples sales d'actes i de reunions, entre d'altres.

Les voltes de l'aqüeducte

Dins la seva superfície, de més de 5.000 metres quadrats, hi ha part d'un antic aqüeducte que segueix tant per via pública com per altres propietats. L'aqüeducte de la Mina o de l'Arquebisbe -diferent del de les Ferreres o Pont del Diable, l'únic senyalitzat a la ciutat- data del segle XVIII. Una de les sorpreses dels okupants va ser, precisament, l'estat de manca de conservació de les voltes de l'aqüeducte.

Ara que l'Ajuntament de Tarragona ha autoritzat l'enderrocament de la Casa Sant Josep ha arribat també a un acord amb l'empresa per tal que els cedeixin un espai de 1.750 metres quadrats que aniran a zona verda i plaça pública. El conseller Josep Maria Milà desconeix amb quin termini podrien restaurar les voltes i obrir definitivament l'espai, així com arranjar 300 d'aquests metres quadrats per ampliar el carrer. Abans serà necessari redactar un projecte d'urbanització que, segons ha apuntat el mateix Milà, no caldrà que passi pel ple de l'Ajuntament, ja que formaria part del desplegament del pla general urbanístic aprovat el 2013. L'àrea, dedicada a equipaments, no canviaria substancialment la seva naturalesa, a l'espera de l'execució de les obres.

Amarg desenllaç

«Penso que és molt trist, em toca molt la fibra. Després de tants anys i tanta gent que van fer bona feina allà, es converteixi ara en un Spar», declara l'exdirector del CRAE durant 23 anys, Lluís Jové. Jubilat des del 2012, Jové explica que l'Antiga Casa Sant Josep va ser el primer centre tutelar de menors a tota Catalunya i el segon a l'estat espanyol. Un projecte capdavanter en la seva època, fundat fa 106 anys pel mossèn Rafael Ferriol i Fuster, qui va treballar molts anys com a capellà a la presó de Tarragona. Ferriol va veure la necessitat de crear un espai on els joves no es barregessin amb els adults als centres penitenciaris, construint un reformatori en una masia abandonada als afores de la ciutat.

Per Jové, la Casa Sant Josep va començar amb una idea diferent i pionera i ho va continuar essent durant la seva trajectòria amb acolliments familiars, en l'àmbit de convenis, i amb la creació de llars pels joves que complien 18 anys. «Tots els que vam treballar allà, vam posar més que la nostra professió. Vam lluitar molt per baixar recursos, per aconseguir millores. Ja que no volien fer el nou CRAE allà, ho podien haver obert als veïns o fer un espai cívic».

L'educador fa referència a l'ambiciós projecte que durant 2 anys va estar treballant amb el seu equip, abans de la seva marxa com a director de la Casa Sant Josep. El projecte inicial del CRAE situat actualment al carrer Estanislau Figueres, no era un centre integrat sinó un complex de petites residències que es pretenien construir al dipòsit municipal de vehicles, situat a pocs metres de l'Antiga Casa Sant Josep i propietat també de la Fundació Sant Josep. Quan el 2012 la Xarxa Santa Tecla es va fer càrrec de la Fundació -fins llavors, dirigida per un patronat i presidida per l'arquebisbe de Tarragona-, van decidir desestimar la proposta per vendre els terrenys de l'antic centre i situar el nou a l'antiga seu de l'Aigua del Carme, propietat de la Xarxa. Una operació que va costar 5 milions d'euros, amb una aportació d'un milió i mig d'euros per part de l'Obra Social La Caixa.

CRAE tapiat

Durant els dos mesos d'okupació del CRAE, gairebé més de 300 persones, en la seva majoria veïns, van passar per visitar i conèixer l'espai centenari. Fins i tot joves que havien estat al centre com en Patrick, qui va viure 8 anys. «El projecte que s'estava creant aquí era gratuït. Accessible per a tothom, on cadascú pogués vindre, aprendre i fer iniciatives culturals. És una llàstima el desallotjament, perquè a Tarragona falten idees d'aquest tipus».

El col·lectiu CRAE Alliberat havia okupat el complex amb l'objectiu d'obrir-lo a la ciutadania. Durant aquestes setmanes, una munió de joves estava rehabilitant l'espai i havia programat diferents activitats dins del centre com concerts de jazz, activitats esportives, xerrades i un gimnàs antifeixista. Part del material emprat, fins i tot instruments, han quedat dintre de la Casa durant el desallotjament, sense possibilitat de recuperar-ho. Ara, els accessos a Sant Josep romanen tapiats amb totxanes i amb una excavadora a l'interior, que ja ha destruït diversos arbres. «Bons records que vaig viure durant anys i que ara s'esfumaran per sempre», sentencia Patrick.


Si podeu llegir aquesta informació és perquè hi ha moltes persones que s’han fet subscriptores i d’altres que també són sòcies de la cooperativa Diari Jornada.

Si volem fer informació lliure, deslligada dels grans poders polítics i econòmics, amb una publicitat que passi el nostre codi ètic i sense continguts patrocinats, necessitem ser més. Necessitem que et sumis al projecte per poder explicar l’actualitat diària des de Barcelona, Palma i València amb rigor, honestedat, des de les esquerres i el feminisme i en català.

No t’ho pensis més: fes la teva subscripció i/o la teva aportació com a sòcia cooperativista.

Ens venem només a tu