Desmemòria pública: l’exhumació del dictador arriba tardDesmemòria pública: l’exhumació del dictador arriba tard
El Valle de los Caídos. Foto d'arxiu

Quaranta-tres anys després de la mort de Franco, el Valle de los Caídos continua exaltant la dictadura

Desmemòria pública: l’exhumació del dictador arriba tard

Quaranta-tres anys després de la mort de Franco, el Valle de los Caídos continua exaltant la dictadura

Desmemòria pública: l’exhumació del dictador arriba tard

El Valle de los Caídos. Foto d'arxiu

  • MARTA NAVARRO (València)

  • | 24 d'ag, 2018 - 00:13

Hui, divendres, està previst que el consell de ministres aprove el decret llei que modifcarà la llei de memòria històrica per a activar el procés d'exhumació de les restes mortals de Francisco Franco. Encara que la mesura siga aprovada pel Consell, haurà de ser validada pel Congrés quan s’inicie el període de sessions. De moment, el PSOE tindrà el vot a favor d’Units Podem i ERC, que li ha posat com a condició anul·lar les sentències contra els represaliats del franquisme, en especial la del president Lluís Companys, que va ser afusellat. El decret, però, no tindrà el suport de Ciutadans i el PP.

Franco va morir el 20 de novembre del 1975, però abans va ordenar que es construira un mausoleu per a guardar les seues restes. Va ser en finalitzar la Guerra Civil, l’1 d’abril del 1939, quan va anunciar que es faria un monument per a honrar els caiguts per la seua causa, i vint-mil antifeixistes represaliats van ser obligats a treballar en la seua obra. Finalment, l'obra va ser inaugurada l’1 d’abril del 1959, 20 anys després de la victòria franquista. Ara, 43 anys després de la mort de Franco, amb la Transició feta i instaurada la democràcia, el dictador continua tenint un lloc privilegiat.

Vint mil antifeixistes represaliats van ser obligats a construir el Valle de los Caídos

Tot i que s'hi troben enterrats 33.833 combatents dels dos bàndols de la Guerra Civil —21.423 identificats i 12.410 sense identificar—, el monument conté la inscripció «Caídos por Dios y por España» i nombrosa simbologia del règim. És, a més, un lloc on habitualment els franquistes celebren dates assenyalades, com ara la mort del dictador.

Segons l’historiador Jorge Ramos Tolosa, aquest és «un monument d’exaltació del dictador Franco i de la victòria franquista en la Guerra Civil». A més, Ramos explica que «està construït sobre la fossa comuna més gran de l’estat espanyol, on moltes persones van ser traslladades forçosament, i per tant és un autèntic mausoleu de la vergonya dins d’un context que s’anomena democràtic».

Per Ramos, no només és un símbol de la dictadura, sinó també de l’aliança entre Franco i l’Església catòlica espanyola. En aquesta línia, conta que «dins el Valle de los Caídos, Franco és en en la basílica, un lloc reservat, segons el dret canònic, per a papes i per a bisbes».

Jorge Ramos: «La postguerra franquista va ser un règim més repressiu que la Itàlia feixista o l’Alemanya nazi»

Els partits de la dreta —PP i Ciutadans— han argumentat que no donaran suport al decret llei que presentarà el PSOE perquè no és «urgent» o perquè reobri les ferides; segons Albert Rivera, no té sentit tornar a parlar «dels rojos i els blaus». No obstant això, Jorge Ramos remarca que les ferides mai no s'han tancat. «La postguerra franquista va ser un règim més repressiu que la Itàlia feixista o l’Alemanya nazi; va haver-hi una continuïtat en moltes institucions durant la Transició i la democràcia, i la qüestió de les exhumacions fa veure que això no està resolt, i que és de sentit comú que la gent puga soterrar dignament els seus familiars», afirma. L'historiador afegeix que «és tant de sentit comú que fa vergonya traure aquest tema mentre els partits que venen del franquisme o que tenen complicitat amb l’extrema dreta parlen de reobrir ferides». Ramos diu que aquest discurs té la finalitat de continuar amb el procés de desmemòria i amb l’incompliment del dret internacional, que reclama exhumar els cossos.

La presència de Franco al Valle de los Caídos «és un element que allarga la vergonya i la ferida», diu l’historiador, tot i que després d’exhumar les restes del dictador hi ha una altra problemàtica important: què caldrà fer amb el mausoleu que enalteix la dictadura franquista.

Les polítiques públiques han contribuït a l’oblit de la història
La diputada provincial de Memòria Històrica d’Esquerra Unida, Rosa Pérez, diu que «no tenim una democràcia total» perquè s’han fet «polítiques de desmemòria», i afirma que es fa explícit en qüestions com ara «que Franco encara té un mausoleu, que tenim els cementiris i les cunetes plenes de fosses comunes, que Espanya continua sent el segon país del món amb més desapareguts, i que hi ha una part de la nostra societat que ni tan sols coneix el que va passar en l’època més fosca del nostre país».

De la mateixa manera i per la seua banda, Ramos explica que el que ha ocorregut a l’estat espanyol ha estat «un procés hegemònic de desmemòria pública, que va ser cimentat per la victòria franquista i els 36 anys de dictadura, i que després va consolidar l’amnèsia de la Transició». L’historiador pensa que si ha estat possible aquesta desmemòria és perquè s’ha utilitzat l’argument que sense oblit no s’hauria pogut construir la democràcia.

La llei d'amnistia del 1977 impedeix jutjar els crims del franquisme

Causa i prova d'aquest oblit és la llei d’amnistia del 1977, que tanca amb pany i forrellat la possibilitat de jutjar els crims del franquisme, tot i que existeixen denúncies interposades per delictes contra la humanitat —genocidi i desaparició forçada— durant la Guerra Civil i el règim. És per això que les lleis espanyoles contradiuen el dret internacional.

En els primers anys posteriors a la mort de Franco es van fer exhumacions i es van constituir les primeres associacions de memòria, però a l’estat espanyol encara queden molts morts sense identificar a les fosses comunes. De fet, tant Rosa Pérez com Jorge Ramos destaquen que és el segon estat del món amb el major nombre de persones desaparegudes —143.000, segons les dades recollides durant anys per associacions i familiars i reconegudes pel Grup de Treball de Desaparicions Forçades o Involuntàries de les Nacions Unides.

A l'estat espanyol no ha existit una comissió de reconciliació per tancar les ferides de la Guerra Civil

«La victòria del PSOE de Felipe González (1982) podia haver estat el moment de complir els principis de memòria i reparació que hi ha presents en molts elements del dret internacional, però no va ser així», explica Ramos. Així, s’ha portat a terme el procés de desmemòria des de les institucions públiques, ja que «no ha existit una comissió de la veritat o de la reconciliació, com sí que ha tingut lloc en molts altres països de l'Amèrica Llatina, de l'Àfrica, i d’Àsia, dels quals tenim molt per aprendre», destaca. L'historiador afegeix que «és una obligació de l’Estat tenir la iniciativa de la localització, l’exhumació i la identificació dels desapareguts, a més de ser un reclam que el Comité contra les Desaparicions Forçades de l’ONU fa sovint a l’estat espanyol».

Si bé a les institucions públiques de l’estat espanyol ha predominat la desmemòria, també s’han dut a terme accions a favor de la memòria democràtica. «Des d’associacions, moviments socials, societat civil i iniciatives individuals s’ha fet una feina molt important des de la dècada dels 90, que ha coincidit amb altres processos de ressorgiment de la memòria, com la creació de l’associació per a la recuperació de la memòria i la llei de recuperació de la memòria de Zapatero el 2007», explica Ramos. Tot i que va ser un gest, pensa que n'hi va haver prou, «perquè no es complia amb els principis de justícia i rescabalament».

El triomf del partits d'esquerres el 2015 ha facilitat l'exhumació de la fossa comuna de Paterna

A partir del 2015 i fins al moment actual, alguna cosa ha canviat en les institucions polítiques. El triomf dels partits d’esquerres en algunes administracions públiques locals, provincials i autonòmiques, com en el cas del País Valencià, ha comportat iniciatives que impulsen la recuperació de la memòria democràtica, com ara l’exhumació de les fosses comunes de Paterna, coneguda com el «paredó d’Espanya» i el canvi de noms dels carrers.

Queda pendent, però, que l’estat espanyol s’adapte al dret internacional i, finalment, prenga la iniciativa perquè els delictes comesos durant el conflicte bèl·lic i el règim franquista puguen ser jutjats.

 


Si podeu llegir aquesta informació és perquè hi ha moltes persones que s’han fet subscriptores i d’altres que també són sòcies de la cooperativa Diari Jornada.

Si volem fer informació lliure, deslligada dels grans poders polítics i econòmics, amb una publicitat que passi el nostre codi ètic i sense continguts patrocinats, necessitem ser més. Necessitem que et sumis al projecte per poder explicar l’actualitat diària des de Barcelona, Palma i València amb rigor, honestedat, des de les esquerres i el feminisme i en català.

No t’ho pensis més: fes la teva subscripció i/o la teva aportació com a sòcia cooperativista.

Ens venem només a tu