L’alcohol, la droga amb més demanda de tractament a Catalunya el 2017L’alcohol, la droga amb més demanda de tractament a Catalunya el 2017
L'elevada tolerància de la societat amb l'alcohol fa que les persones que pateixen el problema triguin molt a demanar ajut (ACN)

L’alcohol, la droga amb més demanda de tractament a Catalunya el 2017

L’alcohol, la droga amb més demanda de tractament a Catalunya el 2017

L'elevada tolerància de la societat amb l'alcohol fa que les persones que pateixen el problema triguin molt a demanar ajut (ACN)

  • LAIA FARRERA (Barcelona)

  • | 23 d'ag, 2018 - 17:30

Gairebé 14.000 persones van iniciar un tractament de deshabituació del consum drogues l’any passat a Catalunya, un 43% de les quals per alcohol. Així ho recull l’Informe del Sistema d’Informació sobre Drogodependències 2017 del departament de Salut de la Generalitat de Catalunya que s’ha presentat avui. Segons aquestes dades, l’alcohol torna a ser la droga amb més demanda de tractament. D'altra banda, la cocaïna, amb un 22,17% confirma un lleuger repunt iniciat fa dos anys enrere, seguida per l’heroïna, amb un 12,79% dels casos, el percentatge de peticions de la qual està estabilitzat des de l’inici de la dècada del 2000. A la cua hi ha les peticions de tractament pel cànnabis (12,43%). Finalment, el tabac representa un 3,86% de les demandes.

Segons el subdirector general de Drogodependències del departament de Salut, Joan Colom, l’alcoholisme «continua essent una malaltia molt amagada i estigmatitzada», motiu pel qual les persones que la pateixen triguen molt temps a demanar ajut. Colom afegeix que l'elevada tolerància de la societat amb el consum d’alcohol i la dificultat per reconèixer el problema porten al fet que en el conjunt de l’atenció especialitzada en drogodependències només s’atenguin «entre el 20 i el 25%» de les persones que pateixen aquest problema. Així mateix, el secretari de Salut Pública, Joan Guix, ha destacat que l’alcohol i el tabac són «les dues drogues que més morbiditat i mortalitat produeixen». Joan Colom va insistir així en el missatge que «existeixen tractaments efectius que cal posar en marxa com més aviat millor».

El tractament per cocaïna, a l'alça

Una segona dada rellevant de l’estudi és el repunt dels inicis de tractament (tal com es registren les demandes de tractament de deshabituació als CAS) per cocaïna. El 2017 van ser més de 3.000 les persones sol·licitants, la qual cosa manté la tendència a l’alça iniciada el 2015 després d’anys de caiguda sostinguda del registre. El sub-director general de Drogodependències ha afegit que caldrà vigilar l’augment, però ha insistit en el fet que, per ara, no es pot vincular el volum puntual de tractaments de deshabituació amb l’increment o disminució del consum general de la substància, ja que les enquestes només fan referència a la demanda de tractaments.

Pel que fa les atencions a altres drogues, l’any passat l’heroïna va suposar gairebé un 13% del total; el cànnabis, un 12,43%; el tabac, gairebé un 4%, i les drogues sintètiques, un 5%. Segons l’Informe Sistema d’Iniformació sobre Drogodependències, el perfil mitjà de les persones que sol·liciten iniciar un tractament de deshabituació és el d’una persona d’entre 30 i 50 anys (en un 78%, homes), de nacionalitat espanyola (en un 84% dels casos), amb estudis primaris, residència estable al país i «el doble o triple de possibilitats d’estar a l’atur». 

Per sexes, el 78% dels sol·licitants l’any 2017 van ser homes, per només un 22% de dones. La diferència és especialment gran en els tractaments per cocaïna, heroïna i cànnabis, una mica més moderada amb l’alcohol (75% / 25%) i gairebé inexistent amb el tabac (54%-46%). 

Un dels aspectes que destaca l’informe fa referència a la convivència d’aquestes persones amb el seu entorn. En aquest sentit, i malgrat que les edats mitjanes d’inici de tractament en totes les drogues (menys el cànnabis) estan per sobre dels 38 anys, un 23% de les persones que han iniciat un tractament viuen amb els pares, la qual cosa «podria fer pensar en les dificultats de portar una vida personal i independent que es poden associar a l’addicció a una droga» han conclòs Colom i Guix.  


Si podeu llegir aquesta informació és perquè hi ha moltes persones que s’han fet subscriptores i d’altres que també són sòcies de la cooperativa Diari Jornada.

Si volem fer informació lliure, deslligada dels grans poders polítics i econòmics, amb una publicitat que passi el nostre codi ètic i sense continguts patrocinats, necessitem ser més. Necessitem que et sumis al projecte per poder explicar l’actualitat diària des de Barcelona, Palma i València amb rigor, honestedat, des de les esquerres i el feminisme i en català.

No t’ho pensis més: fes la teva subscripció i/o la teva aportació com a sòcia cooperativista.

Ens venem només a tu